Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
dipol
Física
Química
Sistema format per dues càrregues elèctriques puntuals de signes distints i col·locades a una petita distància l’una de l’altra; aquest sistema és conegut com a dipol elèctric
.
Per extensió, hom parla també de dipol megnètic , que fou definit inicialment de manera anàloga al dipol elèctric quan hom creia en l’existència de càrregues magnètiques, però que actualment és definit mitjançant corrents elèctrics Si en lloc de càrrgues puntuals hom treballa amb distribucions de càrregues, el dipol elèctric és definit d’un manera anàloga, però tenint en compte la distància als centres de la distribució de cadascuna de les càrregues El dipol es caracteritza pel moment dipolar , producte del valor absolut d’una de les càrregues constituents per la…
banda benzenoide
Química
Banda que presenten els espectres d’absorció dels hidrocarburs aromàtics a la regió ultraviolada al voltant de 255 nm i que és característica d’aquests composts.
Els poliens conjugats no en donen cap d’anàloga És una banda relativament de poca intensitat, que amb espectòmetres de gran poder de resolució es manifesta composta per diversos pics molt junts
reacció de Cope
Química
Formació d’una olefina i una hidroxilamina per piròlisi d’un òxid d’amina, segons la forma següent
És una reacció d’eliminació cis que transcorre a temperatura més baixa que l’anàloga de piròlisi dels hidròxids de tetralquilamoni reacció de Hofmann Fou estudiada per primera vegada per AC Cope
cefadroxil
Farmàcia
Química
Cefalosporina semisintètica, estructuralment anàloga a la cefalexina.
Administrat per via oral, és absorbit gairebé totalment i aconsegueix el nivell sèric màxim al cap de poc més d’una hora És emprat en medicina com a antibiòtic d’ampli espectre
blanquejant òptic
Química
Substància incolora dotada d’intensa fluorescència que absorbeix radiació a la regió ultraviolada i visible de l’espectre i que és fluorescent principalment a la zona corresponent al color blau, que augmenta la sensació de blancor dels objectes groguencs sobre els quals ha estat aplicada.
És d’estructura monecular anàloga als colorants, però per comptes d’un sistema cromofòric en posseeix un de fluorescent, com, per exemple, molts derivats aminats de l’estilbè, l’esculina, etc És aplicat actualment a gairebé totes les matèries tèxtils blanques i al paper blanc, amb tècniques idèntiques a les del tint amb colorants directes
carbamazepina
Farmàcia
Química
Substància d’estructura anàloga a la dels antidepressius cíclics, que es fon a 205°C.
És emprada en medicina com a analgèsic en la neuràlgia del trigemin i com a anticonvulsiu en el tractament profilàctic del gran mal
carbur
Química
Compost binari de carboni en el qual aquest element és unit a un altre d’electronegativitat semblant o menor.
No són, però, considerats carburs, per convenció, els hidrurs de carboni o hidrocarburs Hom classifica els carburs en tres tipus carburs salins , formats amb metalls dels grups I, II i III de la taula periòdica, substàncies iòniques descomponibles per l’aigua i pels àcids diluïts amb despreniment d’hidrocarburs gasosos uns contenen l’anió C 4 - el d’alumini Al 4 C 3 , el de berilli Be 2 C i alliberen metà per hidròlisi d’altres contenen l’anió C 2 - i alliberen acetilè, i llur estructura i llur comportament són els d’un acetilur d’altres, encara, contenen l’anió C 4 - 3 i desprenen propí per…
cerimetria
Química
Procediment volumètric d’anàlisi de substàncies reductores basat en l’ús d’una solució patró d’una sal de ceri quadrivalent com a agent valorant oxidant.
L’ió ceriIV és un oxidant fort en medi àcid segons la semiequació Ce + 4 + e ⇌Ce + 3 , a la qual correspon un potencial formal de reducció que depèn de la natura i la concentració de l’àcid present, que va des de +1,28 V en àcid clorhídric 1 M fins a +1,87 V en àcid perclòric 8 M, i que manté al voltant de +1,44 V en àcid sulfúric de 0,5 M a 4 M En general, en volumetria hom empra, a causa de llur estabilitat, que s’estén al llarg de períodes de temps molt perllongats, les solucions de sulfat de ceriIV en àcid sulfúric 1 M Alguns autors han recomanat també les d’hexanitratoceratIV, d’amoni NH…
amoníac

Propietats físiques de l’amoníac
©
Química
Gas incolor, més lleuger que l’aire, compost de nitrogen i hidrogen.
L’amoníac té una olor pungent característica i irrita els ulls i les vies respiratòries El llindar de percepció se situa a 0,04 g/m 3 53 ppm i la màxima concentració tolerable és de 0,3%o en volum a 4-5%₀ esdevé mortal En la natura, l’amoníac es forma en la descomposició de la matèria orgànica nitrogenada i hom el troba, en petita quantitat, a l’atmosfera i en moltes aigües naturals La solució aquosa d’amoníac era ja coneguda dels alquimistes al segle XV Priestley l’aïllà a l’estat gasós el 1774 i Berthollet establí la seva composició el 1785 La molècula d’amoníac és piramidal, amb el…
Química 2013
Química
Imatge i gràfic de nanopartícules magnètiques de YCo 5 de menys de 10 nm de diàmetre © David Sellmyer / Balamurugan Balasubramanian Des del principi del segle XXI, la química ha sofert alguns dels canvis més radicals en la seva història, gràcies al desenvolupament de tècniques instrumentals que permeten manipular la matèria a escala microscòpica amb una precisió inimaginable a la darreria del segle passat Aquesta revolució no s’atura en els aspectes merament instrumentals sinó que també estem assistint a un canvi en la filosofia amb què els químics aborden els nous reptes Fa vint anys, les…