Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
procaïna
fototeca.cat
©
Farmàcia
Química
Anestèsic local sintètic introduït el 1906 per Einhorn.
És un sòlid cristallí blanc que es fon a 60°C És sensible a la llum i a l’aire És soluble en alcohol i insoluble en l’aigua Forma un hidroclorur soluble en l’aigua i que es fon a 153-156°C Pot ésser obtingut, entre altres mètodes, per transesterificació del p -aminobenzoat de metil amb el 2- N , N -dietilaminoetanol La procaïna ha estat emprada com a anestèsic, com a retardant de l’excreció de la penicillina i en geriatria gerovital Presenta molt poca toxicitat i és coneguda comercialment com a novocaïna
clorur de metil
Química
Derivat monohalogenat, metzinós i inflamable, del metà.
Es fon a -97°C i bull a 24°C És emprat com a líquid refrigerant i anestèsic local
clorur d’etil
Química
Halur d’alquil, gas obtingut per acció del clor sobre l’etilè en presència de ClH i llum.
És emprat com a refrigerant, com a solvent, com a agent d’alquilació i, en medicina, com a anestèsic
hidroclorur de bupivacaïna
Farmàcia
Química
Substància d’estructura similar a la mepivacaïna, que es fon a 225°C.
És emprada en medicina com a anestèsic local La seva potència anestèsica és quatre vegades superior a la de la lidocaïna
anestesina
Anestesina
©
Farmàcia
Química
Èster etílic de l’àcid p
-aminobenzoic.
Pólvores blanques, insípides, insolubles en aigua i solubles en dissolvents orgànics, que es fonen a 88-90°C És un anestèsic local poc tòxic, d’ús preferentment extern
clorur de metilè
Química
Derivat clorat del metà que hom obté per cloració d’aquest.
Es presenta en forma de líquid incolor que bull a 39,75°C És emprat com a dissolvent de l’acetat de cellulosa, i en medicina, com a anestèsic
òxid nitrós
Química
Gas de punt d’ebullició -88,5°C i punt de fusió -90,9°C, anomenat també monòxid de dinitrogen.
Tant al laboratori com a la indústria és obtingut per descomposició tèrmica del nitrat amònic, que hom obté per descomposició tèrmica del nitrat d’amoni, segons la reacció És utilitzat com a anestèsic i analgèsic
clorur de metil
Química
Gas fàcilment liquidable que és obtingut per acció del clorur d’hidrogen sobre el metanol.
És emprat com a agent de metilació, com a solvent, com a propulsant per a aerosols d’alta pressió i com a pesticida, en la polimerització del cautxú sintètic com a líquid refrigerant i en medicina com a anestèsic
cloroform
Química
Líquid volàtil d’olor etèria, el més important dels tres halogenoforms; reuneix, juntament amb l’alt poder de dissolució que caracteritza els solvents lipòfils, una particular capacitat de dissolució per a nombrosos composts polars, la qual cosa fa que sigui molt emprat com a solvent i agent d’extracció; els seus àtoms de clor poden ésser substituïts per l’acció de reactius bàsics i dóna derivats de l’àcid fòrmic; per acció de la llum solar s’oxida i dóna fosgèn
.
Hom l’empra en l’obtenció de refrigerants, propulsants i plàstics de fluorocarboni, en l’obtenció de colorants i com a anestèsic general tot i que el seu ús ha decaigut, car les dosis tòxica i anestèsica són molt pròximes
pentà
Química
Alcà que es troba en el petroli, a la fracció anomenada èter de petroli o ligroïna
.
Presenta tres possibles isòmers de cadena n- pentà, isopentà i neopentà El n- pentà és un líquid incolor, inflamable, d’olor agradable, que es congela a -130°C i bull a 36°C És emprat com a anestèsic, en la manufactura del glaç i com a dissolvent