Resultats de la cerca
Es mostren 112 resultats
isomeria
Química
Fenomen que presenten certs composts, anomenats isòmers, consistent en el fet de tenir la mateixa composició centesimal, el mateix pes molecular i la mateixa fórmula empírica, però propietats físiques i químiques diferents.
És molt corrent, especialment en química orgànica Bàsicament hi ha dos tipus d’isomeria l’estructural o plana i l’espacial o estereoisomeria La isomeria estructural , caracteritzada pel fet que els composts difereixen en llur estructura, pot ésser de cadena , en la qual els isòmers es diferencien només per la forma diferent de la cadena com és el cas del butà i l’isobutà, de fórmula C 4 H 1 0 , de posició , en què difereixen per la posició dels grups funcionals en la molècula com l’1-butanol i el 2-butanol, C 4 H 9 OH, o funcional , en els quals la funció química no és la mateixa com l’àcid…
piran
Química
Compost heterocíclic consistent en un anell de sis membres insaturat que conté un àtom d’oxigen.
En són possibles dos isòmers, anomenats 2 H -piran i 4 H -piran, també anomenats α i γ-piran, respectivament, el darrer dels quals és un líquid incolor que bull a 80°C, soluble en alcohol, èter i benzè
arilè
Química
Designació genèrica dels grups que resulten de l’eliminació de dos hidrògens en un hidrocarbur aromàtic.
El grup —C 6 H 4 — és anomenat fenilè o-, m-, p- i en el cas dels hidrocarburs aromàtics monocíclics els arilens són anomenats com a fenilens substituïts En el cas dels hidrocarburs aromàtics policíclics condensats, quan els dos hidrògens provenen de dos carbonis cíclics, els arilens són anomenats afegint el sufix -è al nom del grup aril corresponent Quan, excepcionalment, provenen d’un mateix carboni alicíclic, el nom de l’arilè és obtingut afegint el sufix -idè al nom de l’aril corresponent
aril
Química
Designació genèrica dels grups que resulten de l’eliminació d’un hidrogen en un hidrocarbur aromàtic.
Els arils són simbolitzats en les fórmules generals mitjançant les lletres Ar El grup aril derivat del benzè és anomenat fenil i els altres grups aril derivats d’hidrocarburs aromàtics monocíclics són anomenats com a fenils substituïts Per excepció, quan l’hidrogen prové d’un carboni cíclic, són admesos els noms trivials, cumenil, mesitil, tolil i xilil , i quan prové d’una cadena lateral, els noms benzil, benzhidril, cinnamil, estiril, fenetil i tritil En el cas dels hidrocarburs aromàtics policíclics condensats, els grups aril formats per eliminació d’un hidrogen cíclic són…
anell
Química
Cadena tancada d’àtoms.
Els anells, anomenats també cicles , poden ésser formats per un nombre illimitat d’àtoms amb un mínim de 3 En química orgánica, els anells de 3 a 7 àtoms són anomenats petits, els de 8 a 14, mitjans, i els de més de 14, grans Els àtoms d’un anell poden ésser tots del mateix element composts homicíclics o de més d’un element composts heterocíclics i poden ésser situats tots en un mateix pla cas dels composts orgànics aromàtics o en plans diferents cas, per exemple, del ciclohexà Quan un anell és particularment estable, resisteix a la major part d’agents químics sense…
anhídrid d’àcid
Química
Denominació genèrica dels composts orgànics que contenen el grup —CO—O—CO— i deriven formalment dels àcids dicarboxílics o de dues molècules d’àcid monocarboxílic per eliminació d’una molècula d’aigua (amb formació, en el primer cas, d’una estructura heterocíclica).
Quan les dues molècules d’àcid monocarboxílic són diferents, hom obté anhídrids mixts Els anhídrids són preparats per deshidratació dels àcids o per reacció d’una sal de l’àcid amb el corresponent clorur Per hidròlisi regeneren l’àcid o els àcids primitius Són anomenats com l’àcid del qual provenen canviant el mot àcid per anhídrid Exemples anhídrid acètic CH₃CO₂O, anhídrid benzoico-propiònic C₆H₅CO—O—COCH₂CH₃ Són emprats com a agents acilants i donen èsters o amides per reacció amb alcohols o amines, respectivament Presenten absorció típica en l’infraroig i donen dues bandes a…
zirconil
Química
Denominació a abandonar per a l’agrupament atòmic ZrO2 +, present en l’estequiometria d’alguns composts, però que no gaudeix de l’estructura d’oxocatió.
Els composts que el contenen han d’ésser anomenats sals dobles sal
titanil
Química
Denominació a abandonar per a l’agrupament atòmic TiO2 +, present en l’estequiometria d’alguns composts però que no gaudeix de l’estructura d’oxocatió.
Els composts on existeix aquest agrupament han d’ésser anomenats oxisals sal
tribàsic | tribàsica
Química
Dit d’un àcid la molècula del qual té tres hidrògens reemplaçables.
Els àcids tribàsics orgànics presenten tres grups carboxil en la molècula i són anomenats àcids tricarboxílics
amiloide
Química
Nom genèric de les varietats d’hidrocel·lulosa, de pes molecular relativament baix, formades per algunes desenes d’unitats glucosa, que donen en l’aigua solucions col·loidals o gels.
Són anomenats així perquè el iode els acoloreix en blau, com ho fa amb el midó
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina