Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
fermi
Química
Element químic transurànic de la sèrie dels actínids; no és present a la natura.
De nombre atòmic 100, hom en coneix dotze isòtops, del 246 al 257, inclusivament, tots radioactius El primer isòtop aïllat, el 2 5 5 Fm, fou obtingut per A Ghiorso, el 1952, dels residus de l’explosió d’una bomba d’hidrogen Aparegué com a producte del bombardeig per neutrons del 2 3 8 U i posterior desintegració β del 2 3 5 U produït Hom n’ha obtingut uns altres isòtops per bombardeig d’elements pesants amb ions d’heli, berilli, carboni o oxigen, accelerats en ciclotrons o acceleradors lineals El fermi existeix solament en solució aquosa, amb un grau d’oxidació +3
laca
Art
Química
Vernís dur i brillant que hom obté a base de laca natural o de productes sintètics, principalment nitrocel·lulosa, acetat de cel·lulosa, resines viníliques o resines acríliques en dissolvents orgànics molt volàtils.
La laca és aplicada a la pintura, l’aquarella, els mobles i l’estampació de teixits Aquesta art aparegué a la Xina a l’època de la dinastia Han i fou perfeccionada durant la dinastia Tang La fundació de la fàbrica del palau reial de Pequín 1680 permeté una major difusió de les laques, que eren al seu millor moment als s XVII i XVIII, amb la introducció de l’aplicació de mareperles Al s XV la laca fou introduïda al Japó, on hom arribà a una tècnica molt més depurada que la xinesa, amb artistes com Kōami i Sōami A la fi del s XV aparegueren les laques a Europa, principalment per…
pila

Esquemes d’una pila alcalina (a dalt) i d’una de botó d’òxid d’argent (a baix)
© Fototeca.cat
Química
Generador electroquímic que produeix una tensió contínua per acció d’una reacció química ( cel·la electroquímica
), tensió que va decreixent a mesura que la pila es va consumint.
És anomenada també pila elèctrica, pila galvànica o pila voltaica Essencialment es compon d’un electròlit i dos elèctrodes positiu i negatiu, que constitueixen un parell voltaic a més, hi ha el despolaritzador La primitiva pila de Volta 1793 era formada per una sèrie de discs de coure i zinc disposats alternativament i entre els quals hi havia unes peces de cartó o drap amarades d’àcid sulfúric Aquesta pila presentava l’inconvenient de polaritzar-se, i per això les posteriors modificacions introduïdes donaren lloc a diversos tipus de piles en les quals hom disposava un despolaritzador El…
polímer

A dalt, gràfic del comportament genèric dels polímers termoplàstics, cristal·lins i vitris, segons la temperatura; a baix, representació de l’estructura de diferents tipus de polímers
© fototeca.cat
Química
Cadascuna de les molècules d’elevat pes molecular constituïdes per unitats estructurals idèntiques repetides i unides entre elles mitjançant enllaços covalents.
Cal distingir els polímers de les macromolècules, malgrat que en la pràctica ambdós termes són emprats sovint com a sinònims Alguns dels criteris emprats arbitràriament per a definir una molècula com a polímer són un pes molecular superior a mil o la presència de més de cent unitats estructurals en la cadena La molècula que constitueix la unitat estructural bàsica del polímer és coneguda com a monòmer i el seu procés de transformació en polímer rep el nom de polimerització El concepte actual de polímer fou introduït entre el 1920 i el 1930 per Staudinger, superant la idea…
or
Or natiu
© Fototeca.cat
Química
Tecnologia
Element metàl·lic pertanyent al grup IB de la taula periòdica.
Fou possiblement el primer metall conegut per l’home, car es troba a la natura en el seu estat elemental Té un color groc característic i és el més dúctil i malleable dels metalls En làmines molt fines presenta excellents propietats reflectores de la calor i de la radiació infraroja És un dels metalls més estables no es combina directament amb l’oxigen a cap temperatura i resisteix a quasi tots els àcids Es dissol ràpidament en l’aigua règia i és atacat pels halògens i per solucions de cianur en presència d’oxigen L’or forma aliatges amb la majoria dels metalls, essent els més importants els…
alumini

Propietats físiques de l’alumini
Química
Element metàl·lic, pertanyent al grup III de la taula periòdica, de color blanc d’argent, dúctil i molt mal·leable, de valència 3.
Friedrich Wöhler l’aïllà pur per primera vegada el 1827, bé que Ørsted l’havia obtingut impur dos anys abans L’alumini terrestre és constituït exclusivament pel núclid 27, però en els meteorits hom troba el núclid radioactiu 26, que és el més important dels 6 isòtops radioactius que han estat obtinguts artificialment Constitueix el 8,13% de l’escorça terrestre i és, per ordre d’abundància, el tercer dels elements i el primer dels metalls No existeix a l’estat natiu, i hom el troba sobretot en forma de silicats argiles, caolí, aluminosilicats, d’òxid alúmina anhidra o hidratada i de fluorur…
ferro

Mineral de ferro
Química
Tecnologia
Element de transició del bloc d, situat entre els elements dels blocs s i p en la taula periòdica.
L’element natural és una barreja de quatre núclids 54 5,8%, 56 91,7%, 57 2,2% i 58 0,3% hom en coneix cinc núclids artificials 52, 53, 55, 59 i 60 Propietats físiques del ferro Propietat Valor nombre atòmic 26 pes atòmic 55,847 estructura electrònica Ar 3d 6 4s 2 estats d’oxidació +2, +3 densitat a 20ºC 7,86 g/ml punt de fusió 1535ºC punt d’ebullició 2750ºC conductivitat tèrmica a 25ºC 0,804 W/cmK resistivitat tèrmica a 20ºC 9,71 μΩcm radi iònic Fe +2 0’74 Å Fe +3 0,64 Å potencials d’ionització, en eV I 7,870 II 16,18 III 30,651 Varietats i minerals de ferro El ferro és, després de l’…