Resultats de la cerca
Es mostren 154 resultats
terciari | terciària
Química
Dit d’alguns grups funcionals, com ara l’hidroxil, quan van units a un carboni terciari.
hidràulic | hidràulica
Construcció i obres públiques
Química
Dit de certs materials, com és ara el ciment o la calç, que s’endureixen dins l’aigua.
termoestable
Física
Química
Dit de les substàncies, com ara els polímers, que no es descomponen ni canvien de propietats en variar la temperatura.
glacial
Química
Dit de l’àcid acètic i d’altres substàncies, com ara dissolvents, que es congelen a la temperatura ambient del laboratori.
cloració
Química
Procés de desinfecció de l’aigua mitjançant l’ús de clor o dels seus derivats, com ara cloramines i diòxid de clor.
Quan es desinfecta amb cloramines, sovint es parla específicament de cloraminació
neo-
Química
Prefix que designa que un compost té relació amb un altre d’obtingut anteriorment, com és ara el neosalvarsan respecte al salvarsan.
fitocida
Química
Agronomia
Qualsevol dels productes emprats per a matar o impedir el desenvolupament de certes plantes i llavors, com ara arboricides, herbicides i fungicides.
bescanvi spin-càrrega
Física
Química
Fenomen fisicoquímic de caràcter fonamental, consistent en el moviment (o permutació), no ressonant, d’electrons solitaris i càrregues positives o negatives, de forma intramolecular, a determinat tipus de substàncies orgàniques fortament clorades.
El mecanisme d’aquest fenomen és, ara per ara, desconegut
mercuriamoni
Química
Grup univalent NHg₂-, que és present en composts de fórmula NHg₂X, on X és un halogen, com ara el bromur de mercuriamoni
.
enllaç de retrodonació
Química
Model teòric per a la interpretació de l’enllaç entre àtoms metàl·lics pesants de transició i molècules neutres, com ara el monòxid de carboni o una olefina.
En el cas d’una unió de tipus sigma σ entre el metall i la molècula, els orbitals n-1 d del metall tenen energies similars a les dels orbitals ns i np de la capa de valència i, per tant, poden participar en la formació d’enllaços Així, l’enllaç resultant pot considerar-se com a suma d’un enllaç sigma σ, originat per donació d’un parell electrònic no compartit del lligand a un orbital d buit i de simetria adient del metall, i d’una cessió de càrrega d’un orbital d ocupat del metall a un orbital antienllaçant π* desocupat del lligand neutre En el cas d’una unió de tipus pi π, opera…