Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
atmosfera
Química
Gas o mescla de gasos presents en una cambra de reacció la composició química dels quals influeix notablement en els productes obtinguts.
Pel tipus de propietat amb què actua per afavorir la reacció hom en diu atmosfera oxidant o reductora , i si no influeix sobre els productes obtinguts és anomenat atmosfera inerta o també neutra
aire
Física
Química
Mescla de gasos que forma l’atmosfera terrestre.
A les capes baixes de l’atmosfera, l’aire perfectament sec té, a 0°C i a 760 mm de pressió, amb variacions mínimes, la següent composició en volum nitrogen 78,084%, oxigen 20,946%, argó 0,934%, diòxid de carboni 0,033%, altres gasos rars 0,002% Durant molts segles l’aire fou considerat un element Les primeres proves que era una substància complexa foren donades per John Mayow 1674 La presència de petites quantitats de diòxid de carboni fou establerta per Joseph Black 1755 Pel que fa a la natura de l’aire, Lavoisier demostrà 1774 que és format per nitrogen i oxigen La primera…
clorofluorocarbur
Química
Compost format per clor, fluor i carboni.
N’hi ha amb composicions diferents Ha estat utilitzat en esprais, neveres, aparells d’aire condicionat i dissolvents, però el seu alliberament en grans quantitats a l’atmosfera l’ha convertit en el principal destructor de la capa d’ozó La llum ultraviolada incideix en el CFC alliberat i en trenca les molècules, alliberant àtoms de clor El clor reacciona amb l’ozó atmosfèric i provoca la seva conversió en molècules d’oxigen, O 2 L’àtom de clor es recupera al final de la reacció, és a dir, actua com a catalitzador La destrucció de l’ozó comporta que l’atmosfera no…
nefelòmetre
Química
Instrument emprat en nefelometria que consta essencialment d’una font lluminosa, una cel·la per a la mostra i un detector fotoelèctric.
Mesura la funció de dispersió en diversos angles de les partícules en suspensió en un medi tèrbol A l’atmosfera les mesures amb el nefelòmetre permeten determinar la grandària i les propietats òptiques de les partícules aerosols
criptó

Propietats físiques del criptó
Química
Element gasós inodor, incolor i monoatòmic, que pertany al grup dels gasos nobles (o rars) de la taula periòdica.
El seu nom ve del mot grec κρψπτός, que significa ‘amagat’ Es dona a l’atmosfera en una proporció molt baixa 1 cm 3 /m 3 , i no ha estat identificat ni al Sol ni als estels Fou descobert per William Ramsay i Morris William Travers el 1898 Hom l’obté per destillació fraccionada dels residus d’evaporació de l’aire líquid És de reduïda activitat química a causa dels vuit electrons que posseeix en el darrer nivell i de l’elevat primer potencial d’ionització 14 aV Ultra el clatrat de criptó, hidrat sòlid Kr5,75 H 2 O que hom obté comprimint el gas entre la xarxa de molècules de l’…
triti
Química
Isòtop radioactiu de l’hidrogen el nucli del qual consisteix en un protó i dos neutrons.
Hom el sol designar mitjançant el símbol T, tot i que sistemàticament se l’ha de simbolitzar com a 3 H Fou descobert l’any 1934 per Rutherford, Oliphant i Harteck en l’estudi del bombardeig del deuteri amb deuterons, on es forma d’acord amb l’esquema El triti ocorre a l’atmosfera en proporció d’un àtom per cada 10 1 7 d’hidrogen, i es forma contínuament a l’atmosfera superior en reaccions nuclears induïdes per raigs còsmics Hom l’obté industrialment per bombardeig de liti amb neutrons de baixa energia mitjançant la reacció Presenta una vida mitjana de 12,4 anys i emet radiació β de molt baixa…
gasificació

Procés de gasificació del carbó per a produir energia elèctrica
© Fototeca.cat
Química
Procediment de conversió d’un combustible sòlid o líquid en un gas combustible per combinació parcial del carboni amb l’oxigen, amb la qual hom obté una mescla gasosa rica en monòxid de carboni capaç de recombinar-se amb més oxigen i produir, així, una nova combustió.
La pèrdua de calor que s’esdevé en la formació del monòxid és compensada pels avantatges que representa de disposar d’un combustible gasós de combustió molt més perfecta i més neta, que permet un control millor de l’atmosfera de combustió i un aprofitament de combustibles sòlids de baix poder energètic
blau de cobalt
Química
Pigment blau verdós preparat per escalfament a 1 400°C d’una mescla d’òxid de cobalt (III) i alúmina, i que correspon aproximadament a l’aluminat de cobalt (II) Co(AlO2)2.
És el pigment blau més durable, no és gens alterable a l’acció de l’atmosfera i ho és només lleugerament a la dels agents químics És emprat en pintures a l’oli o a l’aigua, com a ombra per als ulls en cosmètica i per a la fabricació de tintes d’impremta
àcid piromel·lític
Química
Àcid tetracarboxílic aromàtic que es forma en la piròlisi de l’àcid mel·lític.
És un sòlid cristallí incolor que es fon a 276°C i es deshidrata amb facilitat per damunt d’aquesta temperatura per formar el dianhídrid És soluble en alcohol i poc soluble en l’aigua Absorbeix humitat de l’atmosfera tot formant un dihidrat, i té propietats irritants És emprat com a intermediari en la preparació de polièsters i poliamides
triclorur d’arsènic
Química
Líquid d’aspecte oliós, que desprèn vapors d’àcid clorhídric per acció de la humitat de l’aire.
Bull a 130,5°C, i el punt de fusió és —18°C És obtingut per combustió de l’arsènic metàllic en atmosfera de clor o per destillació del triòxid d’arsènic amb àcid clorhídric concentrat En dissolució aquosa s’hidrolitza a hidròxid arsenós i àcid clorhídric Intermediari en l’obtenció de derivats orgànics farmacèutics i insecticides, és emprat en ceràmica i per a fer gasos metzinosos
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina