Resultats de la cerca

Doctorat en química orgànica 1889, fou professor a la Universitat de Zuric 1895-1915 Estudià els complexos inorgànics del crom, el cobalt, el platí i el ferro, i també les valències, l’estereoquímica, etc Reconegut com a autor de la teoria de la coordinació , rebé el premi Nobel de química el 1913 per proposar la configuració en octàedre dels complexos de transició metàllica És autor de Beiträge zur Theorie der Affinität und Valeur ‘Contribucions a la teoria de l’afinitat i el valor’, 1893, Lehrbuch der Stereochemie ‘Manual d’estereoquímica’, 1904 i Über die…

Autor d’importants treballs en camps molt diversos de la química orgànica Conegut, sobretot, pel catalitzador que porta el seu nom

Autor d’un poema alquímic Sobre l’art sagrat , sembla que és un dels nou filòsofs que dialoguen en la cèlebre obra alquímica Turba Philosophorum

Fou membre de l’Académie de Médecine i professor a l’École Supérieure de Pharmacie És autor de Cours de chimie analytique 1871 i de Traité élémentaire de chimie légale 1873

Doctorat a Madrid, s’especialitzà en química cerealista i farinografia Professor de l’Institut d’Agroquímica de València i director del Laboratori d’Investigació Cerealista del CSIC 1947, fou becat per aquesta institució per a introduir les modernes tècniques de control de qualitat del blat i la farina a l’Estat espanyol Membre d’Honor de l’Escola Francesa de Molineria 1972 i corresponent de l’Associació d’Investigació Cerealista d’Alemanya 1958, el 1955 fundà l’Associació Espanyola d’Investigació Cerealista Autor de nombrosos treballs especialitzats, s’interessà també per la…

El 1875 descobrí el galli, i el 1879, el samari, del grup dels lantànids Hom el considera un dels fundadors de l’electroscòpia És autor de Spectres lumineux destinés aux recherches de chimie minérale 1874

Fou assistent de HEArmstrong i professor de química física a la Universitat de Cambridge Treballà en l’estudi del poder rotatori, de la polarimetria i dels canvis isomèrics reversibles És autor d' Optical Rotary Power 1935

Fou professor a la Technische Hochschule de Dresden i després a la de Munic i també treballà a la BASF Autor de recerques fonamentals en el camp dels colorants orgànics sintètics, és conegut sobretot per la reacció que porta el seu nom

Incorporat als laboratoris Geigy, treballà gairebé tota la vida en la recerca d’insecticides d’eficàcia total contra les plagues agrícoles, que obtingué el 1939, en fabricar el diclorodifeniltricloroetà DDT Premi Nobel de medicina i fisiologia el 1948 És autor de DDT und neuere Insektizide