Resultats de la cerca
Es mostren 75 resultats
degradació
Química
Descomposició que ocorre en etapes amb productes intermediaris ben definits.
Sovint, però, hom acostuma a definir específicament la degradació com una reacció de disminució del nombre d’àtoms de carboni d’un compost orgànic, normalment alifàtic, com és ara la reacció de Hofmann o la de Curtius generalment es produeix per oxidació de l’àtom de carboni terminal, segons l’equació R-CH 2 -CH 3 →R-CH 2 -COOH →R-CH 3 +CO 2
cerebrina
Química
Substància nitrogenada que hom obté del teixit nerviós bullint-lo amb un àlcali de composició no ben definida però afí a la dels fosfàtids.
tro
Química
Receptacle de paper ple de pólvora ben pitjada i lligat ben estret amb dues o més voltes de fil, que rebenta i fa un gran soroll, bé en encendre la metxa de què és proveït (tro de metxa), bé en xocar amb una superfície dura contra la qual és llançat amb força.
bistre
Pintura
Química
Matèria colorant d’un bru groguenc preparada fent bullir sutge de fusta amb aigua.
Fou molt emprat pels dibuixants del s XVIII en aiguades, algunes de les quals han estat molt ben conservades
sulfà
Química
Denominació genèrica dels composts derivats formalment dels sulfans per substitució d’un àtom d’hidrogen, o de tots dos, per restes hidrocarbonades o agrupaments funcionals (-OH, -OR, -NR2, -COOH, -SO3H, etc).
Els elements més senzills de la sèrie R-S-S-R són els més ben coneguts i deriven dels tiols per dimerització oxidativa
osotriazole
Química
Cadascun dels 1,2,3-triazoles, derivats dels sucres, obtinguts per escalfament de les osazones en solució aquosa de sulfat de coure, segons l’esquema
.
Els osotriazoles són d’una gran utilitat per a la caracterització i la identificació d’hidrats de carboni, puix que són fàcilment cristallitzables i tenen punts de fusió ben definits
negre d’anilina
Química
Cadascun dels colorants resultants de l’oxidació, mitjançant el dicromat de diverses molècules d’anilina.
Són colorants negres, d’estructura complexa i no ben coneguda Hom els obté en forma de pasta o directament sobre la fibra, i són emprats per a tenyir cotó sense mordent
bases de Schiff
Química
Denominació genèrica, no sistemàtica, de les imina N-substituïdes, anil, que hom obté per condensació d’un aldehid o cetona amb una amina primària, de fórmula general .
Les bases de Schiff més ben conegudes són les derivades d’amines aromàtiques les derivades d’amines alifàtiques presenten tendència a la polimerització Troben aplicació com a intermedis en síntesi orgànica
semicarbazona
Química
Denominació genèrica de diversos composts d’estructura general
que hom obté per tractament d’aldehids i cetones amb semicarbazida.
La preparació de semicarbazones, en formar estructures cristallines ben definides, tingué aplicació en l’aïllament i la identificació d’aldehids i cetones, en particular quan aquests grups funcionals es trobaven en substàncies d’origen natural
alúmina hidratada
Química
Qualsevol dels hidrats d’alúmina.
Els ben definits són el monohidrat Al 2 O 3 H 2 O diàspor i el trihidrat Al 2 O3 3H 2 O hidrargillita, hidròxid d' alumini La bauxita és, més o menys, un dihidrat molt impur