Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
blau

Pigments blaus
pirè
Química
Hidrocarbur aromàtic condensat.
És un sòlid cristallí que es fon a 156°C És insoluble en l’aigua i soluble en els dissolvents orgànics, i les seves solucions presenten fluorescència blava Hom l’obté per destillació del quitrà de carbó
antracè

Antracè
©
Química
Hidrocarbur aromàtic tricíclic, que es fon a 218°C i bull a 342°C, insoluble en aigua, soluble en els solvents orgànics, la molècula dels quals forma tres anells benzènics coplanars.
És obtingut en la destillació del quitrà d’hulla i hom l’extreu a partir de la fracció anomenada oli d’antracè Quan és pur presenta una fluorescència blava característica És oxidat fàcilment a antraquinona i serveix com a primera matèria en la fabricació d’alitzarina i de molts altres colorants
vanadil
Química
Denominació genèrica, no acceptada per la IUPAC, dels oxocations derivats del vanadi.
En són coneguts dos el dioxovanadi V, VO₂⁺, que s’origina per dissolució de l’òxid de vanadi V en medis fortament àcids i és incolor, amb estructura angular, i l' oxovanadi IV , VOH₂O₅ 2+ , que ocorre en molt diverses sals, pot ésser generat per hidròlisi de l’oxiclorur de vanadi VOCl₂ i presenta coloració blava
acridina

Acridina
©
Química
Compost heterocíclic.
Dóna en els dissolvents orgànics solucions de fluorescència blava És una base dèbil i forma sals cristallines, grogues, amb els àcids minerals És extret de la fracció antracènica del quitrà d’hulla i pot ésser preparat per síntesi Té escasses aplicacions, ja que els seus derivats importants són preparats a partir d’altres primeres matèries El seu punt de fusió és de 111℃ i el d’ebullició de 346℃
eosina
Química
Colorant del grup del trifenilmetà.
Hom la denomina també eosina I , o eosina blava El seu nombre en el Colour Index és 45 000 Hom l’obté per nitració de la 4’,5'-dibromofluoresceïna Es presenta en forma de pólvores de color vermell, totalment solubles en aigua, i amb fluorescència verda en solució alcalina És emprada en la tintura de cotó, llana, paper i en histologia per a tenyir epitelis, nuclis, fibres musculars i d’altres En l' eosina groga els dos grups nitro són substituïts per dos àtoms de brom
antranol
Química
Cristalls que es fonen a 120°C, solubles en els solvents orgànics amb fluorescència blava.
És preparat a partir de l'antrona dissolent-la en hidròxid sòdic Inestable, en solució orgànica tendeix a transformar-se en antrona
àcid bòric
Química
Àcid que es presenta en forma de cristalls transparents o pólvores blanques de tacte untuós que es fonen prop dels 160°C.
Per escalfament es deshidrata successivament i dóna, a 105°C, àcid metabòric HBO₂, i a 140-160°C àcid pirobòric H₂B₄O₇, que després passa a triòxid B₂O₃ Soluble en alcohol, glicerina i aigua, en solució actua com a àcid fluix, i dóna l’ió BOH₄ - És emprat en la fabricació de vidres resistents a la calor, d’esmalts per a porcellana, en composicions anticombustibles, en pintures, com a enduridor de l’acer i en la indústria dels cosmètics en medicina és emprat com a antisèptic suau i astringent L’àcid bòric forma part d’una diversitat de banys fotogràfics per tal d’augmentar-ne el grau d’…
midó

El midó és constituït per moltes unitats de glucosa que formen una llarga cadena
© fototeca.cat
Química
Polisacàrid de fórmula general (C6H10O5)n, amb un alt grau de polimerització i constituït per molècules de glucosa en llur forma pirànica, unides per enllaços α-glucòsics.
De fet, amb el nom genèric de midó hom indica un grup de substàncies que tenen les característiques següents són insolubles en aigua freda, llurs grànuls s’inflen i es trenquen en aigua a 60-75°C, formen sucres per hidròlisi àcida o enzimàtica i, en presència de iode, donen una coloració blava En la fórmula general, n= 1 000 defineix aproximadament l’estructura veritable del midó, que és constituït per un polímer lineal, l' amilosa , i un altre de ramificat, l’ amilopectina Les quantitats d’aquests dos polímers varien en els diversos tipus de midó El midó és el component…