Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
vidre metàl·lic
Química
Estructura amorfa constituïda per metalls conductors de l’electricitat, els quals, un cop aliats, són refredats a una velocitat extremament ràpida (106 °C per segon) que els impedeix de cristal·litzar.
Els composts d’aquesta estructura presenten supraconductivitat i tenen aplicacions en la fabricació de pantalles magnètiques, en la protecció anticorrosió i en les bombolles magnètiques
flotació
Secció esquemàtica d’una cèl·lula de flotació amb detall ampliat de les partícules de mineral arrossegades per les bombolles d’aire
© Fototeca.cat
Química
Operació emprada per a la separació d’un component o d’uns quants d’una mescla de minerals, de composts químics, etc, en suspensió aquosa, per mitjà d’un corrent d’aire que hom introdueix en el si del fluid i que arrossega selectivament el component que hom vol separar.
Aquest comportament selectiu és degut a la distinta afinitat superficial dels materials envers l’aigua o l’aire Hom accentua aquesta afinitat mitjançant substàncies que recobreixen les partícules d’un dels components o que modifiquen llur superfície, per tal de millorar el rendiment de l’operació Hom empra la flotació per a concentrar el mineral extret de les mines, del qual elimina una part de la ganga, i disminueix així el volum de mineral que hom haurà de sotmetre a tractaments posteriors, gairebé sempre més costosos
glaç
Glaç
© C.I.C. Moià
Física
Geologia
Química
Aigua en estat sòlid.
El glaç és incolor, bé que sovint sembla blanc, a causa de les bombolles d’aire incloses, i en grans masses pren un color blavós Hom pot obtenir en el laboratori cinc modificacions cristallines de glaç tanmateix, només n’hi ha una que es doni a la natura, el glaç ordinari , que cristallitza en estructura hexagonal Una propietat important del glaç és que té una densitat 0,917 g/cm 3 inferior a la de l’aigua això fa que el glaç hi suri i que l’aigua augmenti de volum en cristallitzar Hom ha estimat en 22000000 km 3 la quantitat de glaç existent a la Terra, repartits sobretot entre…
efervescència
Física
Química
En el si d’un líquid, formació de bombolles gasoses que esclaten a la superfície.
Aquest fenomen sovint és degut al despreniment de gas dissolt en el líquid o bé a la formació d’aquest per reacció química
escuma
Química
Dispersió d’un gas en un líquid en la qual la fase dispersa (gas) és closa en un conjunt de petites cel·les o bombolles formades per un tel molt fi de líquid dispersant, la mida de les quals depèn de la tensió superficial del líquid.
En alguns processos industrials producció de vapor a les calderes, recobriments superficials, etc cal eliminar l’escuma, ja sigui per mitjans mecànics facilitant l’expulsió del gas o per addició d’agents antiescumants per contra, en altres processos flotació, producció de sòlids porosos, etc hom provoca la formació d’escuma per agitació que facilita la dispersió de l’aire en contacte amb el líquid, per addició d’agents tensioactius, etc