Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
George Andrew Olah
Química
Químic nord-americà.
Es doctorà 1949 a la Universitat Tècnica de Budapest, i després d’ocupar diversos càrrecs universitaris 1949-54 fou director del centre per a la recerca química de l’Acadèmia de Ciències hongaresa 1954-56 El 1956 emigrà al Canadà, on treballà en diversos laboratoris i universitats 1957-65 Posteriorment 1965 anà als Estats Units, on fou professor a la University of Southern California 1977 Des del 1991 ocupà el càrrec de director de l’Hydrocarbon Research Institute El 1994 li fou concedit el premi Nobel de química per haver demostrat l’existència dels carbocations
John M. Jumper
Química
Científic informàtic.
Estudià física i matemàtiques a la Universitat de Vanderbilt, es doctorà a la Universitat de Chicago i feu un postgrau a la Universitat de Cambridge És el director i cofundador, juntament amb Demis Hassabis , de DeepMind, empresa que creà AlphaFold, un model d’intelligència artificial per predir amb gran precisió l’estructura de proteïnes humanes a partir de la seva seqüència d’aminoàcids i que ha estat guardonat, entre d’altres, amb el premi Breakthrough, el Canada Gairdner International Award i el Lasker Award El 2024, juntament amb Hassabis, fou guardonat amb el premi Nobel de química,…
Demis Hassabis

Demis Hassabis (2017)
© (CC BY-NC-SA 2.0) Picture Alliance / Jan Haas | Verwendung weltweit for DLD Conference
Química
Científic informàtic, investigador d’intel·ligència artificial i neurocientífic.
Fill de pare d’ascendència grecoxipriota i de mare sinosingapuresa Estudià al Queens’ College de Cambridge i es doctorà en Neurociència Cognitiva al University College de Londres UCL el 2009 Fou programador i dissenyador de videojocs i expert en jocs de taula És el director executiu i cofundador de DeepMind i Isomorphic Labs, i assessor d’intelligència artificial per al govern del Regne Unit El seu treball, juntament amb John M Jumper , en el programa d’intelligència artificial AlphaFold, desenvolupat per DeepMind, ha estat guardonat entre d’altres amb el premi Breakthrough, el Canada…
niobi
Química
Tecnologia
Element metàl·lic pertanyent al segon període del grup VIII de la taula periòdica.
És de color blanc En són coneguts dotze isòtops Descobert per CHatchett 1801, cristallitza segons el sistema cúbic centrat al cos, i hom el troba sobretot a la niobita i a l’euxenita Les reserves més importants són al Canadà, al Brasil, a Nigèria, al Zaire i als EUA Presenta una gran conductivitat, i és dúctil, però fàcilment oxidable És emprat en la formació d’aliatges, als quals confereix propietats refractàries i anticorrosives Propietats físiques del niobi nombre atòmic 41 pes atòmic 92,906 estructura electrònica Kr 4d4 5 s> 1 estats d’oxidació +3, +5 densitat 8,4 g/ml…
platí
Platí
© Fototeca.cat
Química
Element metàl·lic de transició, de nombre atòmic 78, pertanyent al grup VIIIB de la taula periòdica.
Fou descobert el 1735 per Antonio de Ulloa a l’Amèrica del Sud Dona nom al grup de metalls constituït per ruteni, rodi, palladi, osmi, iridi i el mateix platí, els quals presenten propietats en molts casos similars i ocorren sovint conjuntament a la natura El platí és un element rar, i constitueix un 10 -6 per cent del pes de l’escorça terrestre Es troba principalment a la natura en forma nativa, associat amb els altres elements del seu grup i, en molt més petita proporció, en diverses menes de níquel i coure, de les quals hom pot obtenir-lo dels residus del refinatge electrolític dels…
premi Nobel de química
Entitats culturals i cíviques
Química
Premi instituït per Alfred B. Nobel en el seu testament i que hom concedeix, des del 1901, a figures destacades en el camp de la química.
Relació de premis Nobel de química 1901 Jacobus Hendricus Van’t Hoff Països Baixos 1902 Emil Fischer Alemanya 1903 Svante August Arrhenius Suècia 1904 William Ramsay Gran Bretanya 1905 Adolf von Baeyer Alemanya 1906 Henri Moissan França 1907 Eduard Büchner Alemanya 1908 Ernest Rutherford Gran Bretanya 1909 Wilhelm Ostwald Alemanya 1910 Otto Wallach Alemanya 1911 Marie Curie França 1912 Victor Grignard França, Paul Sabatier França 1913 Alfred Werner Suïssa 1914 Theodore Williams Richards Estats Units d’Amèrica 1915 Richard Willstätter Alemanya 1916 No atorgat 1917 No atorgat 1918 Fritz Haber…
James Fraser Stoddart

James Fraser Stoddart
© Northwestern University
Química
Químic escocès.
Graduat 1964 i doctorat 1966 per la Universitat d’Edimburg, en 1967-70 féu treball postdoctoral a la Universitat de Queens Canadà, i aquest any s’incorporà a la de Sheffield, fins el 1979, que passà a la Universitat de Califòrnia Los Angeles UCLA Després d’una any a l’empresa privada, el 1982 retornà a Sheffield fins el 1990, que fou nomenat catedràtic de química orgànica a la Universitat de Birmingham El 1997 s’incorporà a l’UCLA, del California NanoSystems Institute CNSI del qual fou director en 2003-07 Des del 2008 és director del Center for the Chemistry of Integrated Systems…
Avelino Corma i Canós

Avelino Corma i Canós
© The Royal Society
Química
Químic.
Es llicencià en química a la Universitat de València el 1973 i es doctorà a la Universidad Complutense de Madrid Ha treballat en el departament d’enginyeria química de la Queen’s University, a Kingston Canadà i en el Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC Des del 1990 dirigeix l’Institut de Tecnologia Química de València Universitat Politècnica de València — CSIC Les seves investigacions se centren en els catalitzadors i processos catalítics Ha publicat més de 600 articles d’investigació en revistes nacionals i internacionals, i la seva recerca ha donat lloc a més de…
zinc
Economia
Química
Tecnologia
Element químic, de nombre atòmic 30, pertanyent al grup IIB de la taula periòdica.
Conegut des de l’antiguitat, hom l’ha emprat en la fabricació del bronze i el llautó És un element d’abundància mitjana que es troba àmpliament distribuït a la natura constitueix l’1,2 x 10 - 2 % del pes de l’escorça terrestre És constituït per una mescla de cinc isòtops estables, amb masses de 64 48,89%, 66 27,81%, 67 4,11%, 68 18,57% i 70 0,62%, que determinen un pes atòmic de 65,38 En són coneguts, a més, deu radioisòtops artificials Els seus minerals més importants són la calamina ZnCO 3 , la willemita Zn 2 SiO 4 i l’esfalerita ZnS No ocorre natiu, i hom l’obté per torrefacció en l’…
alumini

Propietats físiques de l’alumini
Química
Element metàl·lic, pertanyent al grup III de la taula periòdica, de color blanc d’argent, dúctil i molt mal·leable, de valència 3.
Friedrich Wöhler l’aïllà pur per primera vegada el 1827, bé que Ørsted l’havia obtingut impur dos anys abans L’alumini terrestre és constituït exclusivament pel núclid 27, però en els meteorits hom troba el núclid radioactiu 26, que és el més important dels 6 isòtops radioactius que han estat obtinguts artificialment Constitueix el 8,13% de l’escorça terrestre i és, per ordre d’abundància, el tercer dels elements i el primer dels metalls No existeix a l’estat natiu, i hom el troba sobretot en forma de silicats argiles, caolí, aluminosilicats, d’òxid alúmina anhidra o hidratada i…