Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
àlcali
Química
Originàriament, cadascun dels carbonats alcalins solubles obtinguts de les cendres dels vegetals.
Actualment, designació genèrica i imprecisa de cada un dels òxids, dels hidròxids i dels carbonats dels metalls alcalins Les principals característiques dels àlcalis són llurs propietats bàsiques i la solubilitat en aigua Per extensió, de vegades són anomenats també àlcalis els òxids i hidròxids de magnesi, calci i bari i l’amoníac
carbonat
Química
Qualsevol sal o èster format per substitució dels dos hidrògens de l’àcid carbònic.
Els carbonats metàllics són molt abundants en l’estat natural cerussita, malaquita, atzurita, smithsonita, witherita, estroncianita, calcita, aragonita, dolomita, etc La majoria de metalls formen carbonats, llevat de l’alumini i el crom els metalls alcalins formen, a més, carbonats àcids o hidrogenocarbonats, mentre que el bismut, el coure i el magnesi, solament carbonats bàsics Per raó de la feble ionització de l’àcid carbònic, els carbonats solubles sofreixen una hidròlisi considerable en medi aquós i són bàsics La majoria…
àcid carbònic
Química
Àcid que resulta de la combinació del diòxid de carboni amb l’aigua.
Es comporta com a àcid feble amb dues etapes de dissociació que corresponen a dues sèries de sals, els hidrogenocarbonats o carbonats àcids, com el bicarbonat de sodi NaHCO 3 i els carbonats neutres, com el carbonat de sodi Na 2 CO 3
cendra
Química
Residu pulverulent d’una combustió, format per les substàncies minerals no volàtils presents en el combustible.
Conté principalment carbonats alcalins, carbonats i sulfats de calci i de magnesi, sílice, òxids de ferro i de manganès i silicat d’alumini La cendra vegetal i la del lignit són un adob excellent per a terres argiloses La cendra ha estat considerada com a instrument de purificació per moltes religions, sobretot primitives Índia, Mèxic, Armènia, Irlanda A Israel la cendra dels holocausts servia d’ingredient per a l’aigua lustral També era símbol d’aflicció, de dol i de penitència En la litúrgia catòlica, la cendra ha conservat ambdues significacions la purificadora,…
trihalometà
Química
Qualsevol dels composts carbonats amb substituents halogenats.
S'originen en el curs dels tractaments de desinfecció de l’aigua per reaccions d’oxidació dels halògens sobre els composts orgànics Els trihalometans més freqüents en aigües potables són el cloroform, diclorobromometà, dibromoclorometà i bromoform, que en concentracions elevades poden ser tòxics
descarbonatació
Química
Operació de descarbonatar l’aigua d’alimentació de les calderes de vapor o dels processos químics.
Pot ésser feta per dos procediments per precipitació, convertint els bicarbonats solubles en carbonats insolubles, o bé per bescanvi iònic
desenduriment
Química
Operació de desendurir l’aigua.
Hom elimina la duresa total mitjançant el bescanvi iònic La duresa temporal pot ésser eliminada per ebullició, la qual transforma els bicarbonats en carbonats que precipiten
metafosfat
Química
Qualsevol sal de l’àcid metafosfòric (HPO3)n
.
Ni l’àcid ni les seves sals no es presenten en forma monòmera Els metafosfats alcalins són solubles en aigua, i els dels altres metalls són insolubles Els metafosfats es poden transformar en ortofosfats per acció de les bases, mitjançant dissolucions alcalines, o per fusió amb hidròxids o carbonats alcalins
bromur
Farmàcia
Química
Compost binari de brom amb un element menys electronegatiu en el qual el brom actua amb el nombre d’oxidació -1.
Els bromurs metàllics, especialment els alcalins i els alcalinoterris, són obtinguts per reacció dels hidròxids o carbonats respectius amb àcid bromhídric Entre d’altres, són importants els bromurs de sodi i de potassi, emprats en medicina com a tranquillitzants Aquest darrer entra en la fórmula de molts reveladors fotogràfics com a element retardador
alcalinoterri
Química
Cadascun dels elements metàl·lics de la sèrie: calci, estronci, bari i radi, pertanyents tots ells al grup IIA de la taula periòdica
.
Hom els anomena així perquè llurs propietats són, en certa manera, intermèdies entre les dels metalls alcalins i les dels que havien estat anomenats terris terri Alguns autors, en desacord amb les regles de la IUPAC, consideren també com a alcalinoterris el berilli i el magnesi Són sòlids de color blanc d’argent, dúctils, i llur principal característica és de posseir en llurs àtoms només dos electrons en el nivell més extern, els quals són perduts fàcilment, deixant un catió divalent, incolor, amb la configuració electrònica d’un gas noble A causa de l’estabilitat d’…