Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
hidrur
Química
Combinació de l’hidrogen amb un element, gairebé sempre metàl·lic.
Els hidrurs iònics foren preparats per H Moissan i els seus collaboradors per unió directa dels components llur examen als raigs X ha permès de determinar la distribució dels ions presents Els hidrurs alcalins tenen una estructura cristallina de cares centrades, mentre que els alcalinoterris tenen una estructura cúbica de cares centrades Els hidrurs moleculars són substàncies d’enllaç covalent del tipus B 2 H 6 , PH 3 , AsH 3 , obtingudes fent reaccionar l’hidrogen atòmic sobre el metall Els hidrurs són emprats com a agents reductors, com a carburants molt energètics…
metall alcalí
Química
Cadascun dels elements del grup IA de la taula periòdica: liti, sodi, potassi, rubidi, cesi i franci.
Els metalls alcalins constitueixen una família molt homogènia i es caracteritzen per tenir en llurs àtoms un sol electró en el nivell més extrem, perdut el qual obtenen la configuració electrònica d’un gas noble Això explica, d’una part, llur monovalència estricta i que no formin ni enllaços covalents llurs vapors són monoatòmics, ni enllaços de coordinació no donen complexos d’altra part, que siguin els elements més electropositius, és a dir, que manifestin una gran tendència a perdre aquest electró per formar un catió monovalent Tots ells són sòlids, d’un blanc d’argent, tous es tallen amb…
estronci
Química
Element metàl·lic pertanyent a la família dels alcalinoterris, grup II A de la taula periòdica entre el calci i el bari, de valència +2.
El seu nom prové de Strontian, poble escocès, on hom en descobrí l’òxid, l’estronciana L’element natural és una barreja de quatre núclids 84 0,56%, 86 9,86%, 87 7,02% i 88 82,56% El núclid artificial radioactiu 90 emet radiacions β, té una vida mitjana de 28 anys i es forma en grans quantitats en les fissions de l’urani 235 i del plutoni 239 quan penetra en l’organisme es fixa en els teixits ossis i en destrueix el moll És un metall blanc de mitjanes malleabilitat i duresa Fou identificat com a element per H Davy el 1808 Hom en coneix tres varietats allotròpiques Sr α, cúbic, de cares…
cesi
Química
Element pertanyent al grup I de la taula periòdica.
N’és conegut un sol isòtop natural, el núclid 133, i 19 núclids artificials Descobert espectroscòpicament per Robert Wilhem Bunsen 1860, en el residu de certes aigües minerals, el cesi és un metall tou de color groc clar l’òxid, Cs 2 O, constitueix més del 30% de la pollucita Com els altres metalls alcalins, el cesi cristallitza en el sistema cúbic de cares centrades, té una gran conductibilitat elèctrica i tèrmica i un poder reflector elevat És un dels metalls que emet més fàcilment electrons sota l’acció de la llum, per la qual cosa és emprat en la fabricació de cèllules fotoelèctriques El…
metall
Química
Nom donat a un nombre d’elements, aproximadament uns 70, situats a les primeres columnes de la classificació periòdica o en els períodes de transició, amb alts punts de fusió i d’ebullició, llevat de l’argent viu, que és líquid.
Tots aquests elements tenen en comú unes característiques determinades, que hom anomena característiques metàlliques, les quals representen un conjunt de propietats, com la malleabilitat, la brillantor, la conductivitat elèctrica i calòrica, etc, que es manifesten amb major o menor grau tant en les substàncies pures metalls purs com en les unions de diverses substàncies, és a dir els aliatges La densitat dels metalls és molt variable, entre 0,534 per al liti i 22,48 per a l’osmi, i el punt de fusió oscilla entre - 38,9°C per al mercuri i 3 410°C per al tungstè Propietats diferencials entre…
cobalt

Extracció del cobalt de minerals rics
Química
Tecnologia
Element de transició del bloc d, situat entre els elements del bloc s i els del bloc p de la taula periòdica; el nom li ve de l’alemany kobold, que significa ‘fetiller’.
Té un sol isòtop natural el núclid 59, i 10 núclids artificials 54, 55, 56, 57, 58 i 58 m, 60 i 60 m, 61 i 62 Metall blanc, dúctil i malleable, descobert per Georg Brandt el 1735 Graus d’oxidació del coballt el +3, el +2, que és l’únic estable per a les sals simples en solució, el +1, que ha estat assenyalat per Manchot el 1926, i el +4, que es dóna segurament en l’òxid CoO 2 i en alguns complexos N’hi ha dues varietats allotròpiques la varietat α, que cristallitza en el sistema hexagonal compacte c/a = 1,6, estable a les temperatures ordinàries i que es transforma lentament per sobre de 450…
coure

Coure
© Fototeca.cat-Corel
Química
Element de transició, situat entre els blocs s i p de la taula periòdica i pertanyent al grup dels metalls nobles.
L’afinament electrolític és, però, el procediment més corrent la solució electrolitzada conté d’un 15 a un 20% de sulfat de coure CuSO₄, 5H₂O i del 5 al 8% d’àcid sulfúric els ànodes de coure brut i els càtodes de coure pur són disposats en parallel dins una cella electrolítica els metalls més electropositius que el coure són solubilitzats, el plom precipita en forma de sulfat i els metalls nobles constitueixen el fang anòdic juntament amb el sofre, el seleni i el telluri El coure catòdic té un grau de puresa elevat des del 99,9% fins al 99,98%, però conté gasos, i per això, ha d’ésser refós…