Resultats de la cerca

Molts noms trivials de composts orgànics comencen, tanmateix, per allo, sense que això impliqui cap referència a isomeria

A poc més de 100°C comencen a produir-se descomposicions, la natura de les quals va canviant amb la temperatura fins que, al voltant dels 270°C, les reaccions exotèrmiques predominen i permeten d’arribar a la carbonització completa, sense que calgui cap forniment posterior d’energia El procediment més antic per a carbonitzar la fusta és el de la carbonera Uns altres mètodes d’obtenció són els dels forns de carbonització contínua i la destillació seca de la fusta, on són aprofitats també els gasos despresos, els quals donen àcid pirolignós, quitrà de fusta i gasos no condensables…

Una gran part de les reaccions químiques es realitzen en intervals de temps relativament breus, la qual cosa dificulta l’estudi dels mecanismes de reacció i dels composts intermedis que es formen Això es complica molt més si la reacció és complexa en aquests casos es pot formar un gran nombre d’espècies intermèdies que, per la seva inestabilitat, es descomponen ràpidament donant lloc a altres espècies intermèdies La identificació d’aquestes espècies és imprescindible per a conèixer el mecanisme de reacció per a aconseguir-ho es fa servir una mena de càmera que utilitza pulsacions ultracurtes…

L’ió ceriIV és un oxidant fort en medi àcid segons la semiequació Ce + 4 + e ⇌Ce + 3 , a la qual correspon un potencial formal de reducció que depèn de la natura i la concentració de l’àcid present, que va des de +1,28 V en àcid clorhídric 1 M fins a +1,87 V en àcid perclòric 8 M, i que manté al voltant de +1,44 V en àcid sulfúric de 0,5 M a 4 M En general, en volumetria hom empra, a causa de llur estabilitat, que s’estén al llarg de períodes de temps molt perllongats, les solucions de sulfat de ceriIV en àcid sulfúric 1 M Alguns autors han recomanat també les d’hexanitratoceratIV, d’amoni NH…

Hom en coneix un sol isòtop natural, el 75 As, i nombrosos isòtops artificials, radioactius, de vida curta Els sulfurs d’arsènic naturals eren ja emprats a l’antiguitat clàssica com a pigments i medicaments, però la primera obtenció de l’element és atribuïda a Albert Magne cap al 1250 Els alquimistes consideraren l’arsènic com un principi actiu mascle i mostraren per ell i els seus composts un interès particular L’arsènic existeix en tres estats allotròpics cristallins l’ arsènic gris , dit també arsènic metàllic , que és l’únic estable l’ arsènic groc i l’ arsènic negre , sense comptar…

Noves molècules remarcables Amb una caixa d’eines que conté prop de cent tipus de peces diferents els àtoms que es poden unir entre si de diverses maneres per formar molècules, els químics tenen a la seva disposició una font pràcticament inesgotable per a fer volar la imaginació i sintetitzar any rere any milers de molècules noves, la majoria de les quals ni són a la naturalesa de manera espontània ni se li havia acudit a ningú abans que poguessin existir Entre tota aquesta allau de síntesis de nous compostos que es van publicant contínuament, n’hi ha, però, uns quants que cal destacar…