Resultats de la cerca
Es mostren 93 resultats
condensació
Química
Reacció en la qual s’uneixen les dues molècules reaccionants, sovint en presència de catalitzadors -amb formació d’aigua- o d’altres substàncies.
Entre les més conegudes hi ha la condensació de Claisen-Schmidt, la reacció de Friedel i Crafts i la reacció de Gattermann-Koch
condensació aldòlida
Química
Condensació de dues molècules d’aldehids, iguals o diferents (una de les quals, almenys, ha de tenir hidrogen en α), que es produeix en presència de quantitats catalítiques d’una base i dóna lloc a la formació d’aldols:9820.
Si la reacció és conduïda sense cap precaució o si, perquè es produeixi, cal elevar massa la temperatura cas dels aldehids poc reactius aromàtics o amb impediment estèric, l’aldehid es deshidrata en formar-se i s’obté un aldehid etilènic condensació de Claisen-Schmidt Si és utilitzat formaldehid, aquest reacciona amb tots els hidrògens en a de l’altre reactant i, en el cas general, la reacció no s’atura a un aldol Les cetones donen entre elles, o amb els aldehids, una condensació totalment similar a l’aldòlica, que condueix als β-cetols
condensació aciloínica
Química
Reacció de formació d’aciloïnes per acció del sodi sobre els èsters en solvents apròtics:
La condensació aciloínica, dita també reacció de Bouveault i Locquin, és especialment interessant per a la formació de grans cicles a partir de dièsters d’àcids dicarboxílics
condensació benzoínica
Química
Condensació bimolecular dels aldehids aromàtics en solució hidroalcohòlica, sota la influència catalítica d’un cianur alcalí, que produeix benzoïnes o aciloïnes.
condensació de Darzens
Química
Reacció de formació d’un èster α,β-epoxi per condensació d’un aldehid o una cetona amb un èster α-halogenat segons la reacció
.
També es anomenada reacció de condensació d’èsters glícids Fou donada a conèixer per GA Darzens el 1940
condensació de Knoevenagel
Química
Reacció de condensació de composts carbonílics amb grups metilens reactius, en presència d’amoníac o amines, segons la reacció
.
condensació de Dieckmann
Química
Condensació de Claisen-Schmidt intramolecular que experimenten els èsters de la majoria dels àcids dicarboxílics (excepte els èsters malònics), bo i formant un β-cetoèster cíclic, sempre que pugui formar-se un anell sense gaire tensió.
Aquesta reacció fou descoberta per Walter Dieckmann 1869 — 1925
condensació de Perkin
Química
Reacció descoberta el 1877, consistent en la condensació d’un aldehid aromàtic amb l’anhídrid d’un àcid alifàtic amb dos àtoms d’hidrogen en la posició α, en presència de la sal sòdica del mateix àcid, i que condueix a sistemes β-arilacrílics, d’acord amb l’esquema
.
La reacció és afavorida per la presència de grups atraients d’electrons en l’anell aromàtic És emprada en la preparació de l’àcid cinàmic
condensació de Claisen-Schmidt
Química
Crotonització d’aldehids aromàtics (o d’uns altres aldehids sense hidrogen en posició α) amb aldehids alifàtics o cetones, en presència d’àlcali, per a donar aldehids o cetones insaturades; n’és un exemple l’obtenció de la benzalacetofenona:
.
epòxid
Exemple d’epòxid: polímer de condensació de n molècules de bisfenol A (entre claudàtors) amb dues molècules d’epiclorhidrina (laterals)
©
Química
Polímer obtingut per condensació d’un compost epòxid i un fenol.
La majoria són producte de la reacció del bisfenol A amb l’epiclorhidrina Hom els empra principalment com a adhesius i en recobriments superficials de resistència elevada