Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
efecte mesomèric
Química
Fenomen consistent en el desplaçament estàtic i parcial d’electrons π vers un àtom determinat.
La mobilitat dels doblets π i n comporta l’aparició de formes límit i de ressonància Aquest desplaçament adquireix importància quan a l’estructura hi ha un grup capaç d’acceptar els electrons conjugats amb un altre capaç de cedir-los A diferència dels efectes inductius inductiu, que es transmeten a través dels enllaços σ, els efectes mesomèrics es transmeten sense disminució de llur intensitat a través de sistemes insaturats conjugats
poliè
Química
Cadascuna de les molècules l’estructura de les quals conté dos o més dobles enllaços.
Hom aplica sovint aquest nom, amb sentit restrictiu, a aquelles molècules en què els dobles enllaços es troben conjugats
conjugat | conjugada
Química
Dit de cadascun de dos o més enllaços dobles d’una cadena separats entre ells per un sol enllaç simple, com és el cas de l’1,3-butadiè, (CH2=CH-CH=CH2) o de l’1,3,5-hexatriè.
Els sistemes d’enllaços dobles conjugats són caracteritzats pel solapament dels orbitals π a través de l’enllaç simple formal, la qual cosa dóna una major estabilitat a la molècula deslocalització
banda benzenoide
Química
Banda que presenten els espectres d’absorció dels hidrocarburs aromàtics a la regió ultraviolada al voltant de 255 nm i que és característica d’aquests composts.
Els poliens conjugats no en donen cap d’anàloga És una banda relativament de poca intensitat, que amb espectòmetres de gran poder de resolució es manifesta composta per diversos pics molt junts
aromaticitat
Química
Fenomen en virtut del qual certes substàncies orgàniques cícliques, la composició ponderal de les quals indica insaturació —tals com el benzè
i els seus derivats—, posseeixen un conjunt de propietats especials característiques que les distingeixen de les substàncies alifàtiques o alicícliques i en particular de les olefines (amb les quals, a jutjar per la composició ponderal, haurien d’assemblar-se).
Aquestes propietats són, essencialment una estabilitat termodinàmica elevada, que les calors de combustió i d’hidrogenació posen de manifest energia de ressonància característiques espectrals peculiars, molt distintes de les de les olefines en un camp magnètic, existència d’un corrent d’electrons en el cicle, detectable, per exemple, mitjançant la ressonància magnètica nuclear distàncies carboni-carboni intermèdies entre les d’un simple i d’un doble enllaç escassa reactivitat química per comparació amb les olefines i en particular gran predomini de les reaccions de substitució respecte a les…
alcadiè
Química
Nom genèric dels hidrocarburs acíclics que tenen en llurs molècules dos enllaços dobles.
Quan aquests dos enllaços estan separats per almenys un carboni saturat com, per exemple, en el 2,5-heptadiè CH 3 CH=CHCH 2 CH=CHCH 3 , les propietats dels alcadiens són les generals de la sèrie olefínica olefina Manifesten, però, propietats especials els alcadiens anomenats allens , en els quals els dos enllaços dobles parteixen d’un mateix carboni, i els pertanyents al grup dels diens conjugats , en els quals els esmentats enllaços parteixen de carbonis contigus
lipoxina
Química
Àcid gras poliinsaturat oxigenat amb quatre dobles enllaços conjugats.
Les lipoxines són icosanoides antiinflamatoris sintetitzats mitjançant la 5-lipoxigenasa a partir dels àcids poliinsaturats de vint àtoms de carboni dihomogammalinolènic, araquidònic i icosapentaenoic Les més conegudes són les que deriven de l’àcid araquidònic Llur síntesi s’incrementa com a resposta a la ingesta d’aspirina
ciclooctatetraè
Química
Compost alicíclic, no aromàtic, amb quatre enllaços dobles conjugats.
Existeix en la conformació anomenada de banyera en equilibri, d’acord amb mesures de ressonància magnètica nuclear, amb una petita quantitat de forma plana El seu dianió C 8 H 8 2 - , que té deu electrons π, té l’estructura plana i caràcter aromàtic com el benzè
diè
Química
Hidrocarbur que conté dos dobles enllaços en la cadena principal de la molècula.
Si aquests enllaços ocupen posicions pròximes 1,2 o 1,3 en la cadena es produeix una influència recíproca i forneixen a la molècula un sistema de més reactivitat que en el cas dels alquens simples Les propietats d’un diè amb els dobles enllaços aïllats , com l’1,4-pentadiè CH 2 =CH-CHS 2 -CH=CHS 2 , són generalment similars a les d’un alquè simple Per contra, un 1,3-diè o diè amb els dobles enllaços conjugats , ultra presentar les reaccions usuals dels alquens, com la hidrogenació catalítica, l’addició polar i de radical lliure, etc, reacciona més de pressa i dóna productes d’…
sal de diazoni
Química
Compost que resulta de la reacció de l’àcid nitrós i una amina primària aromàtica, en unes condicions experimentals determinades (diazotació).
Així, per exemple, l’anilina dóna el clorur de fenildiazoni el mecanisme d’aquesta reacció, i de la majoria d’aquesta mena, no és encara conegut del tot hom postula, tanmateix, com a ruta possible, que és a través de l’ió fenilnitrosoamoni El clorur de fenildiazoni o de benzendiazoni i d’altres sals de diazoni similars són molt solubles en aigua i completament insolubles en èter i altres solvents orgànics Les sals d’aquesta mena són completament dissociades en solució aquosa, en cations orgànics i en anions inorgànics Les sals de diazoni són substàncies molt descomponibles que, fins i tot en…