Resultats de la cerca

El celluloide pot ésser emmotllat en blocs, peces i làmines o estirat en barres i tubs Diluït amb alcohol i èter fins a un 25% de sòlids, pot ésser estès per escolament sobre cilindres o bandes, per a obtenir pellícules contínues d’amplada variable i de 006 a 025 mm de gruix Les propietats més destacables del celluloide són capacitat d’adoptar una extensa gamma de colors vius, jaspiats i tornassolats, transparència, rigidesa i estabilitat dimensional És soluble en cetones, èsters i alcohol etílic de 95°, i resistent als hidrocarburs, als àcids diluïts i als olis minerals

Els aluminosilicats són sòlids, generalment d’origen natural i de constitució complexa Hom interpreta llur estructura, com la dels silicats en general, considerant la manera com estan units els grups tetraèdrics SiO 4 en l’edifici cristallí En alguns aluminosilicats, tals com el beril , aquests grups formen estructures cícliques, i en d’altres, com ara les miques , formen capes de dues dimensions El cas més corrent és, però, aquell en què formen estructures contínues de tres dimensions, amb substitució parcial, de manera regular i ordenada, del silici per alumini també tetracoordinat amb…

Qualsevol sòlid o líquid pot actuar com a adsorbent, però perquè el fenomen assoleixi una magnitud que el faci susceptible d’aplicacions, cal que l’adsorbent tingui una gran superfície específica En conseqüència, els adsorbents són tots sòlids, naturals o sintètics, molt porosos o molt finament dividits La superfície d’un adsorbent és expressada en metres quadrats per gram i és determinada mitjançant mesures d’adsorció física d’un gas inert nitrogen sobretot, a baixa temperatura El mètode més usat és el de BET adsorció Els adsorbents industrials corrents carbons activats, alúmina o bauxita…

En els sistemes binaris, hom acostuma a denominar solut el component minoritari, i dissolvent el majoritari, classificació que pot ésser estesa als sistemes de més components D’acord amb l’estat físic en què ocorren, hom sol distingir les solucions sòlides, les líquides i les gasoses Les solucions sòlides es formen mitjançant la interpenetració de les xarxes cristallines dels components, i llur formació exigeix no solament l’existència de forces atractives entre aquests, sinó també estructures cristallines idèntiques, cosa que ocorre principalment entre els sòlids que originen cristalls molt…

La natura de les forces que donen lloc a l’enllaç químic fou objecte de moltes especulacions ja Demòcrit suposava que els àtoms eren ganxuts, però restà forçosament desconeguda fins a l’establiment de la constitució de l’àtom Ben abans, JJ Berzelius i S Arrhenius pressentiren, tanmateix, que es tractava de forces elèctriques Actualment hom sap que l’enllaç resulta de les forces de Coulomb entre les càrregues elèctriques positives i negatives del nucli i els electrons La petitesa de la massa dels constituents atòmics, i en especial de l’electró, fa que només els sigui aplicable la mecànica…

Propietats fisicoquímiques de l’aigua Composició La seva composició fou establerta per síntesi per Cavendish el 1781 fent explotar una mescla d’hidrogen i oxigen 2H + O 2  → 2H 2 O L’anàlisi fou feta per Lavoisier i Meusnier, el 1783, descomponent el vapor amb ferro roent 4H 2 O + 3Fe → Fe 3 O 4 + 4H 2 La descomposició electrolítica H 2 O 2 + ½O 2 fou realitzada per primera vegada per Nicholson i Carlisle l’any 1800 La represa d’aquests experiments amb mètodes més precisos permeté de determinar exactament la composició ponderal, establir la fórmula definitiva i confirmar les lleis…