Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
cresol
Química
Líquid d’olor fenòlica, mescla de cadascun dels tres components isomèrics orto-, meta- i para-, de fórmula general HOC 6
H 4
CH 3
.
Obtingut del quitrà de carbó, és fortament tòxic i d’absorció percutània Hom l’empra com a antisèptic i per a la fabricació de resines sintètiques
metilciclohexanol
Química
Compost de fórmula CH3C6H1 0OH.
És un líquid incolor, viscós i amb aroma a mentol Per hidrogenació del cresol s’obté una mescla de tres alcohols secundaris cíclics isòmers S'utilitza com a dissolvent de laques i productes cellulòsics, com a antioxidant per a lubricants i en detergents i sabons tèxtils com a additiu És tòxic per ingestió
xantè
Química
Compost heterocíclic d’estructura tricíclica l’esquelet del qual ocorre en un gran nombre de colorants (eosina, fluoresceïna, rodamina, etc).
És un sòlid cristallí, lleugerament groc, soluble en cloroform, èter i benzè i insoluble en aigua, que es fon a 100,5°C Hom l’obté per condensació del fenol amb l’ o -cresol catalitzada per triclorur d’alumini o per reducció amb zinc de la xantona És emprat com a fungicida i en síntesi orgànica
timol
Química
Compost fenòlic que ocorre en l’oli de timó i de farigola i en altres olis essencials.
És un sòlid cristallí incolor d’olor aromàtica, soluble en alcohol i èter i insoluble en aigua, que es fon a 52°C i bull a 233°C Hom l’obté de les seves fonts naturals o per alquilació de Friedel-Crafts del m -cresol És emprat en medicina com a nematicida i antisèptic aigua timolada, en perfumeria, com a antioxidant i aromatitzant i per a la preparació del seus derivats
fenol
Química
Cadascun dels composts que contenen un o més grups hidroxil units a un anell aromàtic, especialment a l’anell benzènic.
Com els monofenols o monohidroxibenzens fenols, els difenols o dihidroxibenzens pirocatecol, resorcinol, hidroquinona, els trifenols o trihidroxibenzens pirogallol, hidroxihidroquinona, floroglucinol, etc El derivat fenòlic del naftalè és el naftol Tant els monofenols com els polifenols són els responsables de moltes coloracions de les flors, i es presenten en gran quantitat en el quitrà d’hulla i en el de fusta, d’on industrialment hom encara els obté Sintèticament són obtinguts principalment per fusió de sals d’àcids arilsulfònics, per hidròlisi de sals de diazoni aromàtiques o d’…
quitrà
Química
Cadascun dels diversos materials bituminosos, de color fosc, líquids o semilíquids a temperatura ambient i de composició variable, que hom obté per destil·lació destructiva del carbó, la fusta, la torba i altres materials vegetals o carbonacis.
El quitrà presenta sovint una olor característica a causa dels fenols i les amines que intervenen en la seva composició És generalment immiscible amb l’aigua, però miscible amb el disulfur de carboni i el benzè En la seva composició intervenen diversos fenols, coneguts com a àcids del quitrà fenol, cresols, xilenols, etc, diverses amines aromàtiques i heterocícliques, conegudes com a bases del quitrà anilina, piridina, picolina, lutidina i quinolina, i també una mescla d’hidrocarburs aromàtics mononuclears i polinuclears La destillació dels quitrans origina un residu, conegut com a brea El…
petroquímica
Tecnologia
Química
Conjunt de tècniques que tenen per objecte l’obtenció de productes químics per síntesi de productes derivats del petroli.
Hom pot classificar les tècniques petroquímiques en dos grans grups processos d’obtenció de productes bàsics de síntesi i processos de fabricació de derivats dels productes bàsics anteriors Dins el primer grup hom distingeix l’obtenció de l’hidrogen i del gas de síntesi, la fabricació d’olefines, d’acetilè, d’aromàtics i d’hidrocarburs de quatre carbonis Per a l’obtenció d’hidrogen i de gas de síntesi hom parteix del gas natural als EUA i de la nafta a Europa i al Japó Els processos emprats són els de reforming amb vapor d’aigua i el d’oxidació parcial El reforming amb vapor d’aigua es…