Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
oligòmer
Química
Nom que hom dóna a composts de natura polimèrica formats per menys de deu molècules de monòmer.
Eugène Soubeiran
Química
Químic i farmacèutic francès.
Professor a París, féu nombroses recerques sobre química farmacèutica Hom li deu la descoberta i l’aplicació del cloroform
ciclooctatetraè
Química
Compost alicíclic, no aromàtic, amb quatre enllaços dobles conjugats.
Existeix en la conformació anomenada de banyera en equilibri, d’acord amb mesures de ressonància magnètica nuclear, amb una petita quantitat de forma plana El seu dianió C 8 H 8 2 - , que té deu electrons π, té l’estructura plana i caràcter aromàtic com el benzè
castell de focs
© C.I.C. Moià
Química
Conjunt de focs artificials, originàriament en forma de castell, que hom engega en ocasió d’una festa.
Als Països Catalans, els més concorreguts són els de València, per Sant Josep els de Sitges, per Sant Bartomeu els d’Elx, per la Mare de Déu d’Agost els d’Alacant, per Sant Jaume i a Barcelona, en les revetlles de Sant Joan i de Sant Pere
leucotriè
Química
Tipus d’àcid gras poliinsaturat oxigenat amb tres dobles enllaços conjugats.
Els leucotriens són icosanoides, relacionats amb la inflamació i l’allèrgia, sintetitzats mitjançant la 5-lipoxigenasa a partir dels àcids poliinsaturats de vint àtoms de carboni dihomogammalinolènic, araquidònic i icosapentaenoic El seu efecte depèn de l’àcid del qual deriven El seu nom es deu al fet que el primer lloc on es van descriure fou als leucòcits Els més coneguts són els que deriven de l’àcid araquidònic
resina alcídica
Química
Nom genèric de les resines polièster, generalment modificades amb olis o altres resines.
Són polímers termoenduribles que es formen per reacció dels àcids polibàsics amb un excés d’alcohols polihídrics, com la glicerina o altres poliols Es caracteritzen per assecar-se ràpidament i per una bona adherència, flexibilitat, resistència al ratllat i durabilitat La seva debilitat es deu a la facilitat d’hidròlisi alcalina dels grups èster, que són majoritaris a la molècula S'utilitzen principalment en la indústria del recobriment com a vehicle de pintures i esmalts, revestiment de conductors i recobriment de superfícies
seaborgi
Química
Element químic de nombre atòmic 106 i nombre màssic 266.
Fou descobert el 1974 al Lawrence Berkeley Laboratory i al Livermore National Laboratory Es tracta d’un element creat artificialment en un accelerador de partícules Els isòtops del seaborgi tenen una vida mitjana de menys d’un segon Els experiments russos usaren isòtops de plom i de crom 54, mentre que els americans obtingueren resultats amb ions d’oxigen 18 i californi 249 El seu nom definitiu, aprovat per la IUPAC a l’agost del 1977, es deu al químic nuclear Glenn TSeaborgi, premi Nobel el 1951
agar-agar
Biologia
Química
Substància mucilaginosa extreta de membranes d’algues roges com Gracillaria lichenoides, Gelidium
, etc.
És un poligalactòsid lineal amb aproximadament un grup galactopiranosa de cada deu formant un monoster sulfúric l’altra acidesa de cada molècula de sulfúric es troba en forma de sal de calci, magnesi, potassi o sodi Es presenta en forma de tires seques que, dissoltes en aigua calenta, donen un gel que es qualla en fred Molt emprat en microbiologia per a preparar medis de cultiu sòlids La indústria en consumeix per a alimentació flams, paper, aprests, farmàcia laxants, etc Sovint és anomenat simplement agar
butadiè
Química
Hidrocarbur tetracarbonat de cadena oberta que conté dos dobles enllaços conjugats, la qual cosa li confereix una gran reactivitat, que és base de molts processos industrials.
És un gas incolor que bull a -4,5°C, d’una olor característica i soluble en els solvents orgànics Industrialment és obtingut per més de 400 mètodes diferents als EUA és produït a partir de gasos de petroli, per exemple per deshidrogenació catalítica del butè o de mescles de butà i butè Deu la seva importància a la facilitat de polimeritzar-se en presència de catalitzadors i de copolimeritzar-se amb una gran varietat de composts, donant productes variats d’una gran importància tècnica cautxú sintètic buna 2
Antoine Baumé
Química
Farmacèutic i químic francès.
Fou professor de química al Collège de Pharmacie de París 1752 i membre de l’Académie dels Sciences 1773 Efectuà importants treballs sobre areometria que el portaren a idear l’escala de densitats Baumé, investigà sobre la fabricació de la porcellana i fundà indústries per a la fabricació de clorur amònic i d’acetat de plom Hom també li deu les gotes amargues de Baumé , preparació galènica a base de llavors d’un estricne Strychnos ignatii , emprada com a tònic amarg i estimulant Publicà Dissertation sur l’éther 1757, Traité de Pharmacie théorique et pratique 1762 i Chimie expérimentale et…