Resultats de la cerca

Des del 1870 residí a Xile, on estudià Amplià estudis a París 1886-92 Professor de química orgànica de la Universidad de Santiago, de química inorgànica a l’Escuela de Farmacia 1894 i de química i mineralogia a l’Instituto Pedagógico 1907-32, fou degà de la facultat de ciències de la Universidad de Chile i director 1934 de l’Escuela de Química y Farmacia Publicà Química orgánica introducción histórica 1904 i La obra de Berthelot 1929

Estudià a les universitats de Barcelona i de Heidelberg 1954, i es doctorà a la de Madrid Autoritat en química dels tèxtils i en detergents, treballà al CSIC, i el 1969 fou nomenat president del Comitè Espanyol de la Detergència El 1971 passà a la indústria privada i hom l’elegí president de l’Associació Espanyola de Químics Coloristes Tèxtils Fou degà del Collegi de Químics de Catalunya i Balears 1972-74 i president de la Comissió Internacional d’Anàlisis del Comitè Internacional de Derivats Tensioactius 1973 i també de la Federació Internacional d’Associacions de Químics i…

Doctorat en química per la Universitat de Barcelona el 1974 Catedràtic d’enginyeria química de la Universitat de Barcelona 1986-2008 i posteriorment professor emèrit, ha estat degà de la Facultat de Química 1991-94, president de la Divisió de Ciències Experimentals i Matemàtiques de la Universitat de Barcelona 1994-2000 i director acadèmic de Les Heures-Fundació Bosch i Gimpera 2002-03 Els seus temes de recerca principals són els sistemes dispersos, la hidrodinàmica de l’absorció de gasos i, en general, les operacions de transferència de matèria És collaborador de l’Agència per a…