Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
quinuclidina
![](/sites/default/files/media/FOTO/quinuclidina.jpg)
fototeca.cat
©
Química
Amina bicíclica, l’estructura de la qual ocorre, integrada en altres de més complexes, en els alcaloides de la quina
.
És un sòlid cristallí, soluble en l’aigua, alcohol i èter, que es fon a 158°C amb descomposició És una base relativament forta pK b Y 3,42 i presenta un accentuat caràcter nucleofílic a causa de la seva particular geometria, que confereix una gran llibertat al parell d’electrons no enllaçats del nitrogen És molt emprada en síntesi orgànica
(Z)-
Química
Prefix que s’anteposa al nom d’una olefina.
Indica que el substituent preferit d’acord amb la regla de la seqüència d’un dels àtoms doblement enllaçats i el substituent preferit de l’altre àtom de carboni doblement enllaçat es troben en el mateix costat del pla que conté el doble enllaç, i és perpendicular al de la molècula És contraposat al prefix E -, que indica el contrari En la nomenclatura sistemàtica d’olefines, aquesta terminologia ha substituït l’ús dels prefixos cis - i trans -
regla de la seqüència
Química
Procediment introduït per R.S.Cahn, C.Ingold i V.Prelog, l’any 1966, per a establir la configuració absoluta dels centres quirals.
Essencialment, i aplicat a l’àtom de carboni asimètric, consisteix a assignar als àtoms directament enllaçats al centre quiral una prioritat directament relacionada amb llur nombre atòmic i, observant el centre de tal manera que l’àtom de carboni amb menys prioritat resti al més lluny possible de l’observador, veure si els tres grups restants són correlacionables per ordre de prioritat descendent segons un gir en el sentit de les agulles del rellotge configuració absoluta R o en el sentit contrari configuració absoluta S
estereoisomeria
Química
Tipus d'isomeria que presenten els composts que tenen els mateixos àtoms units entre ells i en el mateix ordre, però que difereixen en llur arranjament espacial, és a dir, en la configuració
.
Se subdivideix en isomeria òptica i isomeria geomètrica Aquesta diferència de configuració, en un àtom de carboni saturat, és possible perquè les seves valències són dirigides cap als quatre vèrtexs d’un tetràedre el centre del qual és ocupat per l’àtom de carboni, i té lloc quan els quatre àtoms o grups d’àtoms enllaçats al carboni central són diferents, puix que aleshores hi ha dues maneres possibles de distribuir aquests quatre grups d’àtoms Les dues configuracions que en resulten no són superposables, sinó que són com la imatge especular l’una de l’altra hom diu que els…
molècula
![](/sites/default/files/media/FOTO/124331.jpg)
A dalt, model espacial d’una molècula discreta (aigua); al mig, model de boles d’una macromolècula (polipèptid), a baix, dimensions de dues molècules d’enllça entre dos àtoms de carboni
© Fototeca.cat
Química
Agregat d’àtoms, enllaçats entre ells químicament, que és elèctricament neutre.
Abans hom definia la molècula, de manera menys general i precisa, com la més petita part d’una substància que podia tenir existència independent i estable conservant encara les seves propietats químiques i certes propietats fisicoquímiques D’acord amb aquesta definició podien existir molècules monoatòmiques Les molècules poden ésser formades, bé per un nombre ben definit i en general petit d’àtoms constituint aleshores entitats elementals anomenades molècules discretes , que solen existir tant en estat gasós com en estat condensat, bé per agregats d’àtoms o ions que existeixen només en estat…
borat
Química
Qualsevol sal o èster de l’àcid bòric, especialment dels àcids metabòrics i tetrabòrics.
El més conegut és el bòrax Hom accepta que els borats són constituïts per unitats estructurals de BO 3 , grup pla que determina diverses possibilitats d’estructura la d’anions discrets, com els ortoborats BO 3 3 - , amb un sol grup BO 3 , i els piroborats B 4 O 7 2 - , amb un nombre limitat de grups units per àtoms d’oxigen la d’anió extens, com els metaborats BO 2 n - n , on els grups BO 3 es troben enllaçats en forma de cadenes o anells i la de capes bidimensionals, com els pentaborats B 5 O 8 - Els borats reaccionen amb els àcids forts en solució aquosa i alliberen àcid…
configuració
Química
Arranjament geomètric dels àtoms o grups que envolten un determinat àtom al qual són enllaçats.
Així, per exemple, diferències de configuració d’un àtom de carboni donen lloc a isòmers òptics
compost organometàl·lic
Química
Cadascun dels composts que contenen un o més àtoms de carboni enllaçats directament a un àtom metàl·lic.
El primer compost organometàllic conegut fou el dietilzinc CH 3 —CH 2 —Zn—CH 2 —CH 3 , aïllat el 1849 per EFrankland d’aleshores ençà, hom n'ha sintetitzats un gran nombre, que comprèn gairebé tots els elements metàllics N'existeixen de dos tipus els organometàllics purs, que contenen exclusivament radicals orgànics units al metall, i els mixts, que contenen alhora radicals orgànics i inorgànics units al metall Des del punt de vista del tipus d’enllaç, poden ésser classificats en iònics, formats únicament pels metalls més electropositius, i covalents, entre els quals cal distingir els que…
hidràcid
Química
Nom genèric dels àcids de Brønsted que no tenen els protons enllaçats per mitjà d’àtoms d’oxigen.
Són el resultat de la combinació dels elements més electronegatius amb l’hidrogen Donen hidràcids els halògens, el sofre, el seleni i el telluri Hom els anomena mitjançant el sufix - hídric HCl, clorhídric H 2 S, sulfhídric, etc En condicions normals són gasos incolors molt solubles en aigua
cadena
Química
Sèrie d’àtoms enllaçats consecutivament que constitueixen l’esquelet d’una molècula o d’una part d’aquesta molècula.