Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
reactor
Química
Matràs que té distintes boques, de diferents diàmetres, per a poder-hi ésser acoblats aparells diversos, tals com un agitador, un termòmetre, un refrigerant, un embut d’addició, etc, per tal de poder-hi dur a terme reaccions.
Sovint és compost de dues peces intercanviables el recipient, esfèric o cilíndric, i la tapadora, amb les diferents boques
flama
Esquema de la flama d’un bufador oxiacetilènic
© fototeca.cat
Química
Discontinuïtat del medi gasós que materialitza la zona de reacció de la combustió, on es produeix una transformació química irreversible d’una mescla de gas combustible i de comburent.
La forma teòrica d’aquest front de flama, el qual és de dècimes de millímetre, és un pla la forma real és la d’un con, d’un casquet esfèric o una forma més complexa, que depèn de les condicions geomètriques de sortida de flux gasós Quan la mescla del combustible i del comburent té lloc abans de la inflamació, hom diu que la flama obtinguda és de mescla prèvia Quan el combustible i el comburent no són mesclats abans de la inflamació, la flama és anomenada de difusió , com és el cas de la flama de gas natural cremant en el si de l’aire, així com la flama del bec Bunsen bec 8 és…
càpsula
Química
Vas de porcellana o vidre en forma de casquet esfèric amb un petit bec, a voltes de fons pla, emprat en treballs de laboratori principalment per a evaporar líquids.
malaxador
Alimentació
Química
Aparell mesclador emprat en la malaxació, format generalment per un recipient de fons cilíndric o esfèric i proveït d’uns braços de formes diverses, que encaixen els uns amb els altres en llur moviment.
flascó rentador
Química
Vas cilíndric o esfèric proveït de dos tubs, un dels quals travessa just el tap, i l’altre, que arriba fins al fons del vas, serveix per a injectar el gas a dissoldre o a rentar, fent-lo bombollejar a través del líquid contingut en el vas.
element
Taula periòdica dels elements
Química
Substància que no pot ésser descomposta en unes altres de més senzilles per mètodes químics.
Totes les altres substàncies existents en la natura o produïdes artificialment són formades per proporcions definides dels elements existents Per oposició a les substàncies compostes o combinacions, hom els anomena també substàncies elementals o cossos simples El 1661, R Boyle, analitzant amb sentit crític el resultat del treball dels alquimistes, formulà el concepte d’element fent abstracció de totes les estructures metafísiques dels alquimistes i postulà que només les substàncies tangibles i ponderables podien ésser considerades com a elements, i així considerà tots els metalls del seu…