Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
estabilització
Química
Operació per la qual hom addiciona una substància, anomenada estabilitzador, a una mescla o compost per tal d’eliminar-ne la possibilitat de descomposició.
cendra volant
Construcció i obres públiques
Geologia
Química
Material obtingut molent molt finament el residu sòlid de la combustió del carbó en les centrals tèrmiques i altres indústries.
Té propietats putzolàniques i d’absorció d’aigua, i s’utilitza en carreteres per a l’estabilització de sòls i com a additiu dels conglomerants
Frederick Augustus Abel
Química
Químic anglès.
Investigador en els camps dels explosius i dels olis minerals Descobrí el procediment d’estabilització de la nitrocellulosa i inventà, amb JDewar, la cordita, pólvora sense fum
acetamida
Química
Amida de l’àcid acètic, CH 3
CONH 2
.
Forma cristalls incolors, deliqüescents, que es fonen a 82° C, solubles en aigua i en alcohol És obtinguda o bé deshidratant l’acetat amònic, o bé tractant l’acetat etílic amb solució concentrada d’amoníac És utilitzada principalment en síntesi orgànica com a reactiu o com a dissolvent, en estabilització de peròxids i en plastificació de la nitrocellulosa
integral de ressonància
Química
Integral definida en l’estudi mecanicoquàntic de l’estructura molecular.
La integral queda definida per β = ∫φ 1 Hφ 2 d τ = ∫φ 2 Hφ 1 d τ essent φ 1 i φ 2 dos orbitals atòmics diferents, i H l’hamiltonià del sistemaÉs un dels components de l’energia electrònica en l’estudi d’aquesta pel mètode dels orbitals moleculars El seu valor és sempre negatiu, i el seu significat físic és el d’una estabilització addicional del sistema a causa de la deslocalització d’un parell electrònic entre els orbitals atòmics φ 1 i φ 2
desnaturalització
Química
Acció de fer perdre les qualitats naturals i pròpies d’una substància, la qual cosa hom aconsegueix per modificació de l’estructura de la molècula.
Així, en el cas de les proteïnes, els mètodes corrents de desnaturalització són el tractament amb àcids, bases, dissolvents orgànics o raigs X, o bé la simple agitació mecànica Bé que els mecanismes de desnaturalització no hagin estat esbrinats del tot, hom suposa que hi ha un trencament en la cadena d’aminoàcids, i que la reordenació de llur seqüència produeix una cadena amb propietats fisiològiques distintes Hom també aconsegueix la desnaturalització afegint a la substància, o traient-ne, un component essencial En són exemples l’addició de piridina o d’alcohol metílic a l’alcohol etílic,…
mesomeria
Química
Propietat que tenen unes certes substàncies de no poder ésser representades per una única fórmula d’estructura de tipus convencional que sigui capaç de definir-ne les propietats d’una forma característica.
És anomenada també ressonància Hom defineix un compost que presenta mesomeria com un híbrid de ressonància o estat mesomèric d’una mateixa substància, la fórmula de la qual aleshores és representada mitjançant la de les diverses formes possibles separades amb el signe ↔ així per exemple, hom té Les formes mesòmeres, dites també formes límit o en ressonància , d’una mateixa substància difereixen per la distribució dels electrons d’enllaç, alguns dels quals es desplacen d’àtom efecte mesomèric, bé que els àtoms ocupen les mateixes posicions en totes dues formes Cal dir que l’estat real de la…
resines al·líliques
Química
Polímers derivats dels èsters dial·lílics de diversos àcids dicarboxílics, tals com els àcids o- i m-ftàlic.
Els èsters monòmers es copolimeritzen ràpidament amb monòmers vinílics o amb substàncies amb enllaços dobles conjugats, però, en canvi, llur homopolimerització que és similar a la dels composts vinílics i té lloc per radicals lliures mitjançant gran varietat d’iniciadors és alentida per l’estabilització per ressonància del radical format en créixer la cadena La poca reactivitat d’aquest radical dóna lloc a una polimerització en cadena polimerització degradant i els polímers formats són de baix pes molecular En la pràctica, les resines allíliques són utilitzades sovint en forma…
perforació

Instal·lació típica de perforació terrestre amb sonda rotativa, i model de turbosonda (trepant acoblat a una turbina) accionada pel mateix fang injectat i secundàriament per la tija
© Fototeca.cat
Química
Conjunt de tècniques que permeten d’obrir i explotar un pou petrolífer.
L’objectiu de la perforació és de travessar les capes del sòl que separen la superfície dels jaciments cercats, sia d’aigua, gas o petroli Hom distingeix la perforació realitzada en terra perforació terrestre de la feta en mar perforació marina o perforació ‘off-shore' Pel que fa a la perforació terrestre, cal assenyalar diversos mètodes la perforació amb sonda de percussió , emprada en pous de poca profunditat, consisteix a desagregar la roca deixant-hi caure al damunt amb ritme repetit, un cisell prou pesant les restes són recollides per una mena de cullerot després d’haver injectat en…
aromaticitat
Química
Fenomen en virtut del qual certes substàncies orgàniques cícliques, la composició ponderal de les quals indica insaturació —tals com el benzè
i els seus derivats—, posseeixen un conjunt de propietats especials característiques que les distingeixen de les substàncies alifàtiques o alicícliques i en particular de les olefines (amb les quals, a jutjar per la composició ponderal, haurien d’assemblar-se).
Aquestes propietats són, essencialment una estabilitat termodinàmica elevada, que les calors de combustió i d’hidrogenació posen de manifest energia de ressonància característiques espectrals peculiars, molt distintes de les de les olefines en un camp magnètic, existència d’un corrent d’electrons en el cicle, detectable, per exemple, mitjançant la ressonància magnètica nuclear distàncies carboni-carboni intermèdies entre les d’un simple i d’un doble enllaç escassa reactivitat química per comparació amb les olefines i en particular gran predomini de les reaccions de substitució respecte a les…