Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
Ramon Codina i Langlin

Ramon Codina i Langlin
© Fototeca.cat
Química
Químic i farmacèutic, dedicat principalment als estudis de química analítica.
Fou professor del Laboratori de Medicina Legal de Barcelona, director del Boletín de la Societat Farmacèutica Espanyola i membre de diverses entitats científiques, entre les quals l’Acadèmia de Medicina, l’Acadèmia de Ciències i Arts i l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques Entre els seus nombrosos escrits es destaquen els dedicats a l’estudi analític de diferents fonts d’aigües
gasohol
Química
Combustible que conté un 10% d’alcohol etílic i un 90% de benzina sense plom.
És un compost que augmenta l’índex d’octà i que és altament tòxic L’actual deficiència de petroli ha fet que els estudis de producció d’alcohol, a partir dels arbres de creixement ràpid i dels productes agrícoles que es fan servir per a la fabricació d’aquest carburant, s’hagin intensificat La utilització d’alcohol en la benzina representa una gran millora per al motor la baixa calor de combustió de l’alcohol enfront d’un combustible supercarburant, fa que el rendiment d’una caloria d’alcohol sigui més gran que el d’1,08 calories d’aquell combustible També s’estudia la fabricació d’alcohol…
Lucius Lincoln Van Slyke
Química
Químic nord-americà.
Féu estudis importants sobre productes alimentaris i d’altres d’ús corrent, especialment la llet, el formatge i els seus components
lonsdaleïta
Química
Carboni pur cristal·litzat en el sistema hexagonal.
És una forma poc usual del diamant que es trobà per primer cop l’any 1967 en les restes del meteorit Canyon Diablo, a Arizona, i que posteriorment ha estat trobat en altres meteorits, però sempre en forma de cristalls microscòpics Es postula que la seva formació té lloc en el moment de l’impacte contra la Terra dels meteorits que contenen grafit quan l’energia i la calor de l’impacte són prou alts per a transformar el grafit en diamant mantenint parcialment l’estructura hexagonal característica del grafit Té un pes específic entre 3,2 i 3,3, i se li ha mesurat una duresa en l’escala…
Richard Abegg
Química
Químic alemany.
Fou professor a Breslau 1899 Féu estudis sobre electroafinitat suggerí que l’enllaç iònic era conseqüència de transferència de càrregues elèctriques i atracció electroestàtica Contribuí a la teoria de la valència regla d'Abegg
Karl Liebermann
Química
Químic alemany.
Féu aportacions a la indústria dels colorants a partir dels seus estudis sobre el quitrà mineral Aconseguí de sintetitzar l’alitzarina i establí l’assaig que duu el seu nom per a determinar el colesterol
Julius Thomsen
Química
Químic danès.
Efectuà nombroses mesures calorimètriques, estudià la llei d’acció de massa 1867 i el comportament dels àcids, dels quals mesurà la força Féu estudis de termoquímica i predigué l’existència d’un grup de gasos inactius
glutamat monosòdic
Alimentació
Química
Additiu alimentari exaltador del gust, molt emprat en derivats carnis, sopes preparades, etc.
A la dècada dels setanta es detectaren certs casos d’allèrgia al producte que motivaren l’elaboració d’estudis seriosos, gràcies als quals hom ha determinat la innocuïtat total d’aquest additiu en les condicions normals d’utilització
Adolph Strecker
Química
Químic alemany.
Professor a Christiania, Tübingen i Würzburg, treballà amb Liebig i Knoop Féu estudis sobre la bilis, l’àcid làctic, la xantina, els aminoàcids, etc Publicà Lehrbuch der Chemie ‘Manual de química’, 1851, basat en l’obra de Regnault, ampliada i comentada
Niels Bjerrum
Química
Químic danès, deixeble de Julius Thomsen i de Walter Nernst, professor del col·legi de veterinària i agricultura de Copenhaguen.
Feu importants aportacions en el camp de la química física i de l’electroquímica, amb estudis sobre la teoria àcid-base, la mesura de la concentració d’ions hidrogen i els electròlits amfòters Aplicà la teoria quàntica a l’estudi de les calors específiques dels gasos
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina