Resultats de la cerca

Fou professor a Estrasburg 1833-50 i a la Sorbona a partir del 1850 Descobrí amb Payen la diastasa amilasa , i posà en evidència l’emmetzinament mitjançant el fòsfor Publicà Introduction à l’étude de la chimie moléculaire 1839, entre altres obres

Així, malgrat l’aparent estabilitat del sistema deguda a la invariabilitat de la concentració dels productes presents en la reacció, l’equilibri químic és un equilibri dinàmic, puix que el pas dels reactants a productes resultants, i viceversa, és constant Hom relaciona les activitats activitat i les concentracions dels productes de la reacció amb les dels reactants per mitjà de la llei d’acció de massa acció, que defineix la constant d’equilibri del sistema per a unes determinades condicions de pressió i de temperatura, amb la qual hom determina la composició del sistema en equilibri La…

Aquesta definició, bé que és la més estesa, pot induir a error a causa de la vaguetat del terme “capacitat”, i, per tant, és millor de definir l’energia com allò que, en produir-se un treball, disminueix en una quantitat igual al treball produït L’energia, doncs, és mesurada en les mateixes unitats que el treball La noció d’energia, latent ja en la mecànica clàssica, apareix definida com a conseqüència de les investigacions de JP Joule i NLS Carnot sobre la interconversió calor, treball mecànic i gràcies a la teoria de HLF Helmholtz que relaciona el treball fet per un sistema isotèrmic amb l’…

Les propietats típiques d’ambdós reactius desapareixen pel fet de la reacció, cosa que és interpretada com una neutralització mútua dels àcids i de les bases que dóna composts neutres tals com, per exemple, les sals Aquestes dues propietats essencials van acompanyades, en general, d’altres de menys fonamentals i no sempre presents, com el sabor àcid, l’activitat catalítica i la propietat —en solució aquosa— de dissoldre certes substàncies insolubles com els carbonats i molts metalls A més, els àcids i les bases poden desplaçar-se mútuament de llurs composts correlativament a llurs forces El…

Propietats fisicoquímiques de l’aigua Composició La seva composició fou establerta per síntesi per Cavendish el 1781 fent explotar una mescla d’hidrogen i oxigen 2H + O 2  → 2H 2 O L’anàlisi fou feta per Lavoisier i Meusnier, el 1783, descomponent el vapor amb ferro roent 4H 2 O + 3Fe → Fe 3 O 4 + 4H 2 La descomposició electrolítica H 2 O 2 + ½O 2 fou realitzada per primera vegada per Nicholson i Carlisle l’any 1800 La represa d’aquests experiments amb mètodes més precisos permeté de determinar exactament la composició ponderal, establir la fórmula definitiva i confirmar les lleis…