Resultats de la cerca

Exercí la docència a Stuttgart, Zuric, Göttigen i Heidelberg Ideà un mètode per a determinar la densitat del vapor Pot ésser considerat el creador de l’estereoquímica

Exercí una gran influència en l’alquímia medieval Considerat deixeble de l’imam Ǧa'far al-Ṣādiq, li foren atribuïdes nombroses obres, evidentment més tardanes, algunes de les quals circularen per Europa, traduïdes al llatí, sota el nom occidentalitzat de Geber

Visqué a Anglaterra i, des del 1822, a Alemanya Fou el primer científic que industrialitzà l’enllumenat amb gas hidrogen, que establí a Londres Exercí de professor de química, de física experimental i de mineralogia a Anglaterra, i explicà química a l’Institut d’Indústria de Berlín Escriví un Treatise on Adulteration of Food and Culinary Poisons 1820

Exercí la docència a les universitats de Frankfurt, Heidelberg i Halle i el 1943 esdevingué director de la secció per a la investigació del carbó del Kaiser-Wilhelm-Institut des del 1948 Institut Max Planck Estudià les macromolècules, els radicals lliures, els sistemes amb anells i els conjunts organometàllics Donà a conèixer un procediment per a la fabricació de polietilens d’estructura rectilínia El 1963 obtingué el premi Nobel de química, compartit amb GNatta, amb el qual coincidí a desenvolupar, de manera independent, el catalitzador de Ziegler-Natta

Cursà estudis de farmàcia i es llicencià Treballà als laboratoris de fisiologia i biologia de la Universitat de Barcelona Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià a Mèxic Hi exercí com a professor de química a la Universitat de Michoacàn, a Morelia Publicà un manual de química i fou director de la secció de química dels laboratoris de la universitat Dedicat a la recerca, és autor d’investigacions sobre els alcaloides Fou membre de la Sociedad Mexicana de Historia Natural i de l’American Chemical Society Retornà el 1955 a Catalunya Germà del filòsof Joaquim Xirau i Palau

Després del servei militar 1958-1962 es graduà a l’Institut Technion de Haifa i posteriorment es doctorà a l’Institut Weizmann de Rehovot 1962, on fins el 1978 exercí la docència i feu recerca, amb estades a la Universitat de Harvard i al Laboratori de Biologia Molecular de Cambridge Gran Bretanya Des d’aquest any ha desenvolupat bàsicament la seva tasca a la Universitat del Sud de Califòrnia de Los Angeles La seva recerca s’ha orientat al desenvolupament de mètodes computacionals per a l’anàlisi de l’estructura i el funcionament de molècules orgàniques Per aquestes aportacions, el 2013…

Estudià a la Universitat d’Alexandria i es doctorà el 1974 a la Universitat de Pennsilvània EUA Exercí com a professor a la Universitat de Berkeley Califòrnia i després s’incorporà a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia Caltech Rebé el premi Nobel de química l’any 1999 per les seves aportacions a l’estudi dels mecanismes de les reaccions químiques Zewail mostrà que és possible, amb tècniques ràpides de làser, mostrar com es mouen els àtoms en una molècula durant una reacció química Utilitzant dispositius que donen impulsos de llum làser d’una durada extremament curta, de…

Germà del compositor Josep Mestres i Quadreny Féu els seus estudis a la Universitat de Barcelona, on, el 1962, es doctorà en ciències químiques i el 1965 en filosofia a la Universitat d’Oxford Exercí la docència a les universitats de Sant Sebastià 1976, les Balears 1980 i València 1985 Posteriorment s’establí al Perú on ingressà 1986 com a professor a la Universitat de Piura A més de la docència, exercia funcions d’assessorament en la formació del professorat, en l’elaboració dels plans d’estudi i en l’organització del laboratori de química Dedicat a la recerca en el seu camp, ha…

Doctorat en química a la Universitat de Peterburg el 1865, amplià els estudis a París i més tard a Alemanya, amb Wurtz De retorn al seu país, féu de professor de química general a la Universitat de Peterburg 1866-90 i de director de l’oficina de pesos i mesures 1890-93 Establí una classificació periòdica dels elements químics coneguts aleshores 63, que disposà per ordre creixent dels pesos atòmics El primer esbós març del 1869, que era un simple full imprès destinat als químics russos de l’època, fou seguit per una classificació més acurada gener del 1871, que no es diferencia gaire de la…

Fill de metge, format a diverses universitats Viena, Ferrara, etc , exercí la medicina d’una manera gairebé sempre ambulant, amb escassos períodes d’estabilitat Basilea, 1527-28 Sankt Gallen, 1531-33 Villach, 1538-39 Salzburg, 1540-41 La major part de la seva obra escrita, que revela pregones discordances amb la medicina hipocràtica i galènica, fou publicada pòstumament A les seves obres Paramirum i Paragranum exposà els fonaments d’una nova cosmologia tant el macrocosmos univers com el microcosmos l’home són formats per '' sulphur ', '' mercurius ' i '' sal ', ordenats…