Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
permanganat
Química
Qualsevol sal de l’àcid permangànic.
Els permanganats presenten caràcter oxidant, i els dels metalls alcalins són extensament emprats en anàlisi química permanganimetria i en síntesi orgànica i inorgànica permanganat de potassi
tetrabromoetà , 1,1,2,2-
Química
Líquid groguenc, miscible en alcohol i èter i immiscible amb aigua, que té una densitat de 2,9656, bull a 244°C i es congela a 0,6°C.
Hom l’obté per tractament de l’acetilè amb brom i posterior rectificació És extensament emprat com a medi fluid en la separació de minerals per flotació i com a solvent de greixos, olis i ceres
tetracloroetà , 1,1,2,2-
Química
Líquid incolor, d’olor clorofòrmica, corrosiu i tòxic, miscible amb alcohol i èter i poc miscible amb aigua, que té una densitat d’1,5953 i bull a 146°C.
Hom l’obté per tractament de l’acetilè amb clor i posterior rectificació És extensament emprat com a solvent, desgreixant de metalls, agent desnaturalitzant de l’etanol i en síntesi orgànica A causa de la seva toxicitat, ha estat substituït en moltes de les seves aplicacions pel tricloroetilè
Joan Albaigés i Riera
Química
Químic.
Doctor per la Universitat de Barcelona 1968, professor d’Investigació del CSIC i de Geoquímica Orgànica Ambiental per la Universitat de Barcelona, ha estat director del Centre d’Investigació i Desenvolupament del CSIC a Barcelona 1984-91, delegat del CSIC a Catalunya 1992-1993, president del Centre Unesco de Catalunya 1987-1996 i director general de Recerca de la Generalitat de Catalunya 1993-1995 Des del 1993 és president de la CIRIT, i des del 1995 és comissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya Ha estat un dels principals impulsors i redactors del…
triti
Química
Isòtop radioactiu de l’hidrogen el nucli del qual consisteix en un protó i dos neutrons.
Hom el sol designar mitjançant el símbol T, tot i que sistemàticament se l’ha de simbolitzar com a 3 H Fou descobert l’any 1934 per Rutherford, Oliphant i Harteck en l’estudi del bombardeig del deuteri amb deuterons, on es forma d’acord amb l’esquema El triti ocorre a l’atmosfera en proporció d’un àtom per cada 10 1 7 d’hidrogen, i es forma contínuament a l’atmosfera superior en reaccions nuclears induïdes per raigs còsmics Hom l’obté industrialment per bombardeig de liti amb neutrons de baixa energia mitjançant la reacció Presenta una vida mitjana de 12,4 anys i emet radiació β de molt baixa…
resina alquídica
Química
Nom genèric de les resines polièster en la preparació de les quals, a més de poliols (principalment glicerol) i poliàcids o llurs anhídrids (principalment anhídrid ftàlic), intervenen també olis o àcids grassos.
Les resines alquídiques es preparen escalfant la mescla dels ingredients en atmosfera inerta, amb solvents o sense, fins a aconseguir —essencialment per esterificació i eventualment transesterificació— un pes molecular elevat i una baixa acidesa, però sense arribar, tanmateix, a la gelificació El detall dels mètodes varia segons els ingredients utilitzats i les propietats desitjades La presència de reactants de funcionalitat superior a dos permet d’obtenir estructures ramificades tridimensionals, d’una complexitat molt més gran que la dels polímers corrents Segons quina és la insaturació dels…
àcid

Constants d’acidesa en solució aquosa
Química
Cada una de les substàncies caracteritzades químicament pel fet de provocar canvis de color en les substàncies anomenades indicadors i de reaccionar molt ràpidament amb les substàncies d’un altre grup anomenades bases.
Les propietats típiques d’ambdós reactius desapareixen pel fet de la reacció, cosa que és interpretada com una neutralització mútua dels àcids i de les bases que dóna composts neutres tals com, per exemple, les sals Aquestes dues propietats essencials van acompanyades, en general, d’altres de menys fonamentals i no sempre presents, com el sabor àcid, l’activitat catalítica i la propietat —en solució aquosa— de dissoldre certes substàncies insolubles com els carbonats i molts metalls A més, els àcids i les bases poden desplaçar-se mútuament de llurs composts correlativament a llurs forces El…
química
Química
Ciència que estudia la composició, l’estructura i les propietats dels diferents tipus de substàncies, i també llurs transformacions recíproques.
Atenent la natura de les substàncies estudiades, hom ha dividit tradicionalment la química en química inorgànica i química orgànica Posteriorment, hom considerà la química analítica com a branca independent, estretament lligada, però, a la química inorgànica per raons històriques D’altra banda, en el darrer decenni del s XIX es constituí com a ciència la química física , que tracta dels fonaments teòrics de totes les branques de la química Finalment, i pel que fa a l’aplicació dels coneixements químics als processos industrials, hom ha considerat la química tècnica o enginyeria química com…