Les resines alquídiques es preparen escalfant la mescla dels ingredients en atmosfera inerta, amb solvents o sense, fins a aconseguir —essencialment per esterificació i eventualment transesterificació— un pes molecular elevat i una baixa acidesa, però sense arribar, tanmateix, a la gelificació. El detall dels mètodes varia segons els ingredients utilitzats i les propietats desitjades. La presència de reactants de funcionalitat superior a dos permet d’obtenir estructures ramificades tridimensionals, d’una complexitat molt més gran que la dels polímers corrents. Segons quina és la insaturació dels àcids grassos utilitzats (els quals són afegits directament o en forma de triglicèrids), les resines alquídiques es classifiquen en assecants i en no assecants. Les assecants, en presència d’oxigen, formen, a temperatura ambient, pel·lícules sòlides i coherents; l’autooxidació provoca el desenvolupament d’enllaços creuats fins a convertir-les irreversiblement en un polímer insoluble i infusible. En les no assecants la insaturació és insuficient per a donar lloc a la reticulació. Com en el cas dels olis assecants, l’assecatge s’accelera per acció de la temperatura i dels assecants. En raó de les quantitats d’àcids grassos i d’anhídrid ftàlic que contenen, les resines alquídiques es classifiquen en curtes, mitjanes, llargues o molt llargues d’oli, i llurs propietats varien en conseqüència. Les curtes d’oli són solubles en hidrocarburs aromàtics, però no en els alifàtics, i són utilitzades sobretot en mescla. Llur reticulació és obtinguda escalfant a l’estufa. Les mitjanes es dissolen en els hidrocarburs alifàtics i tenen un excel·lent equilibri de propietats; les no assecants són emprades com a plastificants del nitrat de cel·lulosa i de les resines amíniques. Les resines alquídiques llargues o molt llargues d’oli són compatibles amb els olis assecants i són les que donen les pel·lícules més flexibles. Les resines alquídiques en la preparació de les quals han estat utilitzats altres ingredients a més dels esmentats reben la denominació de resines alquídiques modificades. La presència de modificadors augmenta encara la complexitat del polímer i permet d’obtenir propietats especials interessants. Cal no confondre les resines modificades amb les resines dites “combinades”, que són simples mescles, fetes a posteriori, de resines alquídiques amb resines d’altres tipus. Les resines alquídiques són emprades sobretot per a la fabricació de pintures, esmalts i vernissos, i formen el lligant de base dels esmalts anomenats “sintètics”. Llur extrema varietat de propietats segons els ingredients i modificadors utilitzats els dóna una gran versatilitat i permet d’emprar-les per a tota mena de recobriments industrials, tant de protecció com de decoració, tant per a capes de fons (emprimacions i sigil·lants) com per a capes finals, tant en solvents com en emulsió aquosa, tant sobre suports ordinaris (paper, fusta, metall) com sobre suports especials (plàstics, tèxtils, cuir, cautxú, etc.). Els recobriments obtinguts es distingeixen per llur resistència a la intempèrie i a la temperatura i per llur durabilitat, estabilitat de color, flexibilitat, bona adherència i facilitat d’aplicació. No és estrany, doncs, que les alquídiques siguin les resines sintètiques més extensament emprades en la indústria de pintures, especialment per al pintat d’automòbils, d’aparells electrodomèstics, de maquinària en general, d’envasos metàl·lics, de mobles i de l’interior o exterior d’edificis. Ultra la pintura pròpiament dita, tenen també altres aplicacions, que cobreixen aproximadament el 5% de llur consum, com ara la impregnació de papers i teixits aïllants i la fabricació de massilles, adhesius, pastes per a estampació i tintes d’impremta.
Efectes d'alguns modificadors sobre les propietats de les resines alquídiques
modificador |
avantatges |
inconvenients |
|---|---|---|
| colofònia o els seus èsters | més duresa, assecatge més ràpid | engroguiment; durabilitat a l’exterior reduïda |
| resines fenòliques | més duresa; més resistència a l’aigua, als àlcalis i als solvents | color més fosc i poc estable |
| silicones | millor resistència a la temperatura | cost més elevat; temperatura de reticulació més alta |
| àcid benzoic | gelificació inhibida | solubilitat i flexibilitat deficients |
| resines epoxi | millor cohesió; més resistència als àlcalis, detergents i solvents | mala permanència de color; enfarinament |
| isocianats | millor resistència a l’abrasió | accentuat engroguiment |
| estirè, viniltoluè, metacrilat de metil, acrilonitril | assecatge més ràpid; millora del color de la brillantor i de la resisitència química | poca resistència als solvents |