Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
hidrogenocarbonat de sodi
Química
Pólvores blanques, de gust lleugerament alcalí, solubles en l’aigua (amb la qual donen solucions feblement bàsiques), que es descomponen a 270°C.
Hom l’obté per tractament de solucions saturades de carbonat de sodi amb diòxid de carboni És emprat en la preparació de sals i begudes efervescents, com a llevat artificial, en medicina i com a component per a extintors És també conegut com a bicarbonat sòdic o, simplement, bicarbonat
clorur de magnesi
Química
Cristalls deliqüescents, obtinguts com a producte secundari en l’extracció del KCL.
És una sal que cristallitza a la temperatura ordinària en forma d’un hexahidrat MgCl 2 6H 2 O Pot ésser obtingut segons l’equació En escalfar-se en contacte amb l’aire, es produeix la reacció 2MgCl 2 + O 2 ⇌2MgO + 2Cl 2 És emprat en els extintors d’incendis i, en medicina, com a laxant
sulfat d’alumini
Química
Una de les sals d’alumini tècnicament més important, obtinguda dissolent bauxita o argiles molt pures en àcid sulfúric i, si cal major puresa, dissolent en l’àcid hidròxid alumínic obtingut com per a preparar alúmina.
Dóna un hidrat Al 2 SO 4 3 18H 2 O i les seves solucions són àcides per hidròlisi És molt emprat, entre altres usos, en la indústria paperera, en adoberia, per a la clarificació i la purificació de les aigües, en al indústria tèxtil com a mordent en el tint i com a impermeabilitzant i en la fabricació d’extintors d’incendis Dóna amb altres sulfats metàllics els sulfats dobles anomenats alums i pseudoalums
bicarbonat d’amoni
Química
Sòlid que es descompon als voltants de 60°C o en aigua calenta, obtingut saturant de diòxid de carboni una solució d’amoníac.
És emprat per a desengreixar matèries tèxtils, en extintors d’incendis, com a inflador en articles de cautxú, en llevats químics, en medicina com a expectorant i carminatiu, etcamoni bifluorur d’amoni quím inorg NH 4 HF 2 Cristalls deliqüescents És obtingut per acció de l’amoníac sobre l’àcid fluorhídric i es descompon en aigua calenta És emprat per al gravat del vidre, per a abrillantar l’alumini i com a esterilitzant en la indústria cervesera i làctia
carbonat d’amoni
Química
Mescla de bicarbonat i de carbonat amònics, obtinguda sublimant una mescla de sulfat amònic i carbonat càlcic.
A l’aire es descompon amb pèrdua de NH 3 i CO 2 i deixa un residu de bicarbonat Es volatilitza als voltants de 60°C i es descompon en aigua calenta És emprat, per exemple, en tintura, en el rentat de la llana, en la fabricació d’articles de goma, en els llevats químics, en extintors d’incendis, en les sals d’olorar i en medicina com a expectorant i carminatiu El veritable carbonat amònic NH 4 2 CO 3 existeix només en solució
fluorocarbur
Química
Cadascun dels composts de cadena carbonada, totalment fluorats o no, que contenen uns altres àtoms d’halògens o d’hidrogen.
Hom distingeix entre molècules fluorades alifàtiques, aromàtiques, saturades o insaturades Els perfluorocarburs són molt resistents a l’atac químic, fins i tot dels àcids i les bases fortes a alta temperatura Hom obté aquestes molècules perfluorades per l’acció directa del fluor, d’un fluor d’halogen com el ClF 3 o de fluorurs metàllics CoF 3 , AgF 2 Els clorofluoroalcans són obtinguts per l’acció del HF en fase líquida o gasosa en presència de catalitzadors, sobre un derivat clorat Els fluorocarburs són emprats com a fluids frigorígens, propulsors d’aerosols, solvents i fluids …
haló
Física
Química
Nom industrial dels derivats fluorats, bromats i clorats dels hidrocarburs, emprats com a líquids extintors i frigorífics.
diòxid de carboni
Química
Gas incolor d’olor picant i gust àcid, bastant soluble en aigua, producte de la combustió del carbó i de la matèria orgànica en excés d’oxigen.
És anomenat també anhídric carbònic o gas carbònic , i la seva fórmula química és CO 2 És present en la natura com a component menor de l’atmosfera, en la proporció del 0,03% en volum, la qual proporció es mantenia sensiblement constant malgrat el cicle de transformacions a les quals és sotmès, com la fotosíntesi i la respiració però que des del 1750, ha augmentat la seva concentració a l’atmosfera en un 31% degut a que és un dels gasos d’efecte hivernacle També és present en gasos volcànics, en mescles gasoses de mines d’hulla o de grutes i dissolt a pressió en nombroses aigües minerals, de…
clor

Propietats físiques del clor
Química
Element pertanyent al grup VII de la taula periòdica (grup dels halògens), de valències 1,3,4,5 i 7.
L’element natural és una barreja dels núclids 35 75,4% i 37 24,6% hom li coneix set isòtops artificials 32,33,34,36,38,39 i 40 és un gas diatòmic de color verd, d’on li ve el nom del grec χλωρόϚ, ‘groc verdós’ Johann Rudolph Glauber 1646 en descriví la preparació, i Joseph Priestley 1772 fou el primer a obtenir-ne d’anhidre pocs anys després 1774, Karl Wilhem Schelee l’obtingué per oxidació de l’àcid clorhídric L’escorça terrestre en conté un 0,2%, i l’aigua de les mars i dels oceans, una mitjana de 18,2 g/l d’ió clor, és a dir, 0,513 ions-gram/l, que corresponen a una proporció…