Resultats de la cerca

En el cas ideal, la relació de concentracions del solut en ambdues fases és, un cop aconseguit l’equilibri, una constant a una temperatura donada Aquesta constant, definida com K Y c 1 / c 2 , és anomenada coeficient de partició Aquesta constància s’acompleix únicament per a dissolucions molt diluïdes en fases essencialment immiscibles El fenomen de la partició pot ésser representat adequadament mitjançant les isotermes de partició , en les quals hom representa la concentració del solut en una fase, enfront de la concentració en l’altra fase, les quals mostren generalment desviació respecte…

El mecanisme d’aquest fenomen és, ara per ara, desconegut

Consistent en l’aparició, en la llum dispersada per un fluid, d’unes freqüències ν 1 , ν 2 , una d’elles més gran i l’altra més petita que la de la radiació incident, amb una intensitat molt més petita que la de la llum dispersada de freqüència igual a la incident ν 0 La relació entre les freqüències és ν 1 , 2 = ν 0 ± ν´, on ν´ només depèn de les molècules del fluid responsable de la dispersió

L’energia es transfereix de l’estat excitat d’un donant a una molècula acceptora, sense emetre radiació, quan el donador i l’acceptor estan molt propers, entre 10 i 100 àngstroms Es basa en un mecanisme acoblador dipol-dipol Perquè es doni, cal que l’espectre d’absorció de l’acceptor s’encavalqui amb l’espectre d’emissió de fluorescència del donant L’eficiència de transferència d’energia és altament dependent de la distància entre les meitats donant i acceptora i de la seva orientació relativa d’una respecte a l’altra La transferència d’energia indica que les dues proteïnes colocalitzen i és…

Aquest fenomen es coneix també amb el nom de memòria de l’elèctrode

Aquest fenomen sovint és degut al despreniment de gas dissolt en el líquid o bé a la formació d’aquest per reacció química

Moltes vegades aquests dos termes són emprats com a sinònims

Descobrí el fenomen de l’isomorfisme 1819 en observar que els fosfats i els arseniats d’un mateix metall poden adquirir la mateixa forma cristallina El 1826 ideà procediments adequats per a determinar directament els pesos atòmics dels elements