Resultats de la cerca

Aquest terme fou creat en descobrir que el pas del corrent elèctric a través de determinades substàncies conductores solucions aquoses, sals foses permet de descompondre-les Les primeres experiències d’electròlisi foren fetes el 1800 per W Nicholson i A Carlisle en fer passar el corrent d’una pila de Volta per una solució d’aigua acidulada, amb obtenció d’hidrogen i oxigen H Davy, treballant sobre sals foses, obtingué el sodi i el potassi El 1833 M Faraday establí les lleis quantitatives de l’electròlisi que fixen les relacions existents entre la intensitat del corrent que travessa un medi…

L’objectiu fonamental de la química física és d’arribar a conèixer els fonaments teòrics dels fenòmens químics i les lleis que els regeixen La química física pot abordar els seus problemes tant des del nivell macroscòpic o fenomenològic com des del microscòpic o molecular L’eina de treball emprada en l’estudi fenomenològic és la termodinàmica, mentre que la mecànica i principalment la mecànica quàntica proporcionen el mètode per a abordar els problemes microscòpics El buit existent entre aquests dos nivells pot ésser omplert mitjançant l’ús de la termodinàmica estadística, la qual permet,…

Els fenòmens d’oxidació i de reducció constitueixen aspectes parcials, inseparables i complementaris del procés global, com hom pot veure en l’exemple següent

La llei fonamental de la crioscòpia indica que el desplaçament de la temperatura de congelació d’una dissolució T respecte a la del dissolvent pur T dis és Δ T = T-T dis = KC S -C L / M , essent C S la concentració de la dissolució en fase sòlida, C L la concentració en fase líquida, i K la constant crioscòpica del dissolvent

La precipitació d’un compost a partir d’una solució pot ésser aconseguida per diversos mètodes, tant físics com químics Entre els primers, cal esmentar tant la concentració per evaporació de dissolvent com el refredament, els quals poden conduir a una sobresaturació solubilitat Entre els mètodes químics, el més emprat és l’addició d’un reactiu dit precipitant , el qual pot actuar formant un compost insoluble amb els ions o molècules existents en el medi considerat, o bé variant la polaritat d’aquest medi, de tal manera que afavoreixi unes determinades condicions de precipitació Un altre…

Ha estudiat els fenòmens que intervenen en una reacció química i la dinàmica dels processos químics elementals Premi Nobel de química del 1986 compartit amb Yuan T Lee i John Ch Polanyi

La sola evaporació del dissolvent produeix l’assecament en el cas de productes cellulòsics i vernissos a base d’alcohol Altres fenòmens s’ajunten a aquest cas, com és ara l’oxidació lenta dels olis sicatius en les pintures i el s vernissos grassos o la polimerització del lligant afavorida per la calor en el cas de les resines sintètiques termoenduribles

Treballà amb Wilhelm Ostwald a Riga, amb Ludwig Boltzmann a Graz, amb Friedrich Kohlrausch a Würzburg i amb Jacobus H van't Hoff a Amsterdam Tornà a Suècia el 1891 Fou rector de la Universitat d’Estocolm, d’ençà del 1905, i director de l’institut de química física de la fundació Nobel A partir del 1883 anà establint la teoria de la dissociació iònica dels electròlits en solució diluïda, que publicà el 1887 i per la qual rebé el premi Nobel de Química del 1903 La seva teoria, ja intuïda per Berthollet, dóna una explicació dels fenòmens de la conductivitat elèctrica de les…

Generalment hom ho aconsegueix per escalfament la clara d’ou esdevé una massa dura quan hom l’escalfa, per addició de compostos químics l’àcid nítric és emprat per a detectar petites quantitats de proteïna, perquè les fa flocular, per addició d’enzims la rennina és emprada industrialment per a la fabricació de formatges, pel fet que fa quallar la llet Hom dóna el nom de coagulació a fenòmens biològics concrets, com la coagulació de la limfa, dels teixits biològics, etc

Aquest concepte fou introduït per TMLowry el 1923 i constituí el primer intent de sistematitzar els fenòmens de tautomerisme Tot i que en un principi s’aplicà als casos en els quals l’espècie migradora era un protó, actualment el concepte ha estat estès a qualsevol tipus de desplaçament d’un àtom d’hidrogen, ja sia per mecanismes iònics, radicalaris o concertats, que condueixin a un equilibri tautomèric Un exemple característic de prototropisme és el tautomerisme cetoenòlic, en el qual simultàniament ocorre una desmotropia