Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
química física
Química
Ciència de natura interdisciplinària que pot ésser formalment considerada com una branca de la química i que estudia, des d’una perspectiva física, els fenòmens químics o d’interès per a la química.
L’objectiu fonamental de la química física és d’arribar a conèixer els fonaments teòrics dels fenòmens químics i les lleis que els regeixen La química física pot abordar els seus problemes tant des del nivell macroscòpic o fenomenològic com des del microscòpic o molecular L’eina de treball emprada en l’estudi fenomenològic és la termodinàmica, mentre que la mecànica i principalment la mecànica quàntica proporcionen el mètode per a abordar els problemes microscòpics El buit existent entre aquests dos nivells pot ésser omplert mitjançant l’ús de la termodinàmica estadística, la qual permet,…
principi de Le Chatelier
Química
Principi segons el qual, en un sistema químic en equilibri sotmès a circumstàncies exògenes pertorbadores (com variació de la pressió, de la temperatura, etc), l’equilibri tendeix a desplaçar-se en el sentit de contrarestar l’acció produïda.
Aquest principi, anomenat també llei del desplaçament de l’equilibri , fou enunciat independentment per Le Chatelier i F Braun, i és d’una gran importància en el camp de la fisicoquímica i en l’estudi dels desequilibris de fases i de les reaccions químiques
Concepció Solans i Marsà
Química
Química.
Llicenciada en química per la Universitat de Barcelona 1970, el 1980 obtingué el Master of Science in Chemistry University of Missouri-Rolla i es doctorà en ciències químiques a la Universitat de Sevilla 1983 Fou presidenta de l’European Colloid and Interface Society ECIS 1996-97 i presidenta del Grupo Especializado de Coloides e Interfases GECI de la Real Sociedad Española de Química i de Física Actualment és responsable del Grup de Recerca de Química Colloidal i Interficial QCI del departament de nanotecnologia química i biomolecular NQB de l’Institut de Química Avançada de Catalunya IQAC i…
anàlisi tèrmica diferencial
Química
Mètode d’anàlisi i d’investigació fisicoquímica que consisteix a determinar les diferències de temperatura entre una substància patró i una petita mostra del producte a estudiar.
Patró i problema són simultàniament escalfats o refredats, en condicions exactament idèntiques, en un recinte la temperatura del qual varia progressivament de manera regular, coneguda i perfectament controlada Com a patró hom empra una substància que és sabut que no experimenta cap transformació en el domini de temperatures estudiat i, en conseqüència, qualsevol pic en el termograma és a dir, en el gràfic on hom porta les diferències de temperatura entre patró i problema en funció de la temperatura del recinte indica una transformació que es produeix en la substància estudiada L’anàlisi…
plàstic
Ampolles de plàstic
Química
Nom genèric dels composts orgànics polimèrics obtinguts per síntesi o procedents de substàncies naturals que han sofert una profunda transformació química, susceptibles d’ésser conformats per l’acció conjunta de la pressió i de la calor.
Algunes de les característiques comunes dels plàstics, d’altra banda ben diferents quant a la natura i les propietats, són l’elevat pes molecular, la sensibilitat a la calor en un moment determinat de llur manufactura, l’interval relativament limitat de la temperatura d’utilització, el pes específic relativament baix entre 0,02 i 2,5 g/cm 3 , llurs propietats aïllants tant tèrmiques com elèctriques i acústiques i la resistència als agents químics inorgànics Els plàstics són sintetitzats a partir de diverses primeres matèries, les quals en determinen la diversitat de natura i de propietats…