Resultats de la cerca
Es mostren 119 resultats
decahidronaftalè
Química
Hidrocarbur bicíclic que es presenta en les formes isomèriques cis-
i trans-
.
En ambdós esteroisòmers els anells del ciclohexà adopten la forma de “cadira" La forma trans- és un líquid incolor que bull a 185°C i és bastant soluble en alcohol la cis- bull a 195°C i és molt soluble en alcohol La forma comercial és una mescla de les formes cis- i trans- fa olor de naftalè És obtingut per hidrogenació del naftalè i emprat com a dissolvent
paper
Formes per a fer paper i premsa per posar els fulls de paper entre filtres de llana, al fons
© Fototeca.cat
Tecnologia
Química
Substància feta amb fibres vegetals adherides les unes a les altres i que pren la forma de làmines molt primes.
La idea de formar un full llis a partir de la unió de fibres vegetals sorgí l’any 105 a la Xina Ts’ai Lun, ministre d’agricultura, proposà la utilització de la fusta de morera, la canya de bambú i el rami Anteriorment a aquesta data hom havia emprat diversos materials per a l’escriptura papirs, pergamins, teixits, etc La utilització del paper restà limitada a la Xina fins que, al començament del segle VII, fou introduït al Japó L’expansió cap a l’Occident fou obra dels àrabs per mitjà de presoners xinesos conduïts a Samarcanda el 751 El 794 fou creada una fàbrica a Bagdad i, després, una…
nitroanilina
Química
Derivat nitrat de l’anilina, que es pot presentar en les seves tres formes isomèriques (meta, orto i para).
La forma meta , és obtinguda per nitració de l’anilina i es presenta en forma de cristalls grocs que es fonen a 114°C És emprada com a intermediària en l’obtenció de colorants L’exposició als seus vapors produeix cianosi i metahemoglobinèmia Les altres dues formes presenten propietats semblants
diastereomeria
Química
Estereoisomeria no òptica que, en les molècules amb dos o més centres d’asimetria diferents, presenten entre ells els possibles parells de formes enantiomèriques.
Així, si una molècula conté dos centres d’asimetria, A i B , els quals poden adoptar independentment la configuració dextrogira + i la levogira -, pot presentar evidentment quatre formes enantiomèriques + A + B , + A - B , - A + B , i - A - B , de les quals tant la primera i la quarta com la segona i la tercera són parells enantiomèrics, mentre que ambdós parells no ho són entre ells hom diu aleshores que són formes diastereomèriques o simplement diastereòmers En general, una molècula amb n centres d’asimetria diferents dona lloc a 2 n estereoisòmers que formen 2 n - 1 parells d’enantiòmers…
buckminsterful·lerè
Química
Nom donat a formes de carboni com el C 60
per llur forma esfèrica que recorda les cúpules dissenyades per l’enginyer nord-americà R. Buckminster Fuller.
Per extensió, ha donat nom a les formes C n , on n és parell i d’un valor elevat Els buckminsterfullerens tenen diverses denominacions, però el terme més estès i utilitzat és fullerè En general, s’usa buckminsterfullerè per a designar la molècula C60, també anomenada futbolè i buckibola
polímer dendrític
Química
Polímer hiperramificat que dóna formes arbòries.
Aquestes estructures poden ésser de dos tipus estructura globular de branques distribuïdes radialment, cada vegada més ramificades i atapeïdes que poden atènyer diàmetres de 10 mm i pes molecular de més d’un milió de daltons i estructura de model fractal d’enllaços químics, d’arquitectura aleatòria o regular Aquests composts, preparats per l’equip del doctor ATomalia a la Dow Chemical al final dels anys setanta, han tingut moltes aplicacions com a agents d’alliberament de drogues o de gens a l’interior de les cèllules, com a antenes moleculars per absorbir energia lluminosa i transportar-la…
mesomeria
Química
Propietat que tenen unes certes substàncies de no poder ésser representades per una única fórmula d’estructura de tipus convencional que sigui capaç de definir-ne les propietats d’una forma característica.
És anomenada també ressonància Hom defineix un compost que presenta mesomeria com un híbrid de ressonància o estat mesomèric d’una mateixa substància, la fórmula de la qual aleshores és representada mitjançant la de les diverses formes possibles separades amb el signe ↔ així per exemple, hom té Les formes mesòmeres, dites també formes límit o en ressonància , d’una mateixa substància difereixen per la distribució dels electrons d’enllaç, alguns dels quals es desplacen d’àtom efecte mesomèric, bé que els àtoms ocupen les mateixes posicions en totes dues formes Cal dir que l’estat real de la…
llei de Mitscherlich
Química
Llei que estableix que les substàncies que cristal·litzen en formes isomòrfiques (és a dir, que tenen formes cristal·lines idèntiques i poden produir cristalls mixts) tenen una composició química semblant.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina