Resultats de la cerca

A causa de llur fàcil liquació han bandejat en les indústries frigorífiques, l’amoníac, el gas sulfurós i el clorur de metil Hom els empra també en astronàutica per a la regulació de la velocitat d’ejecció dels gasos en els coets de propergol

Hom l’obté per combinació directa dels seus elements, i té una gran aplicació com a agent refrigerant freó i com a propulsor D’escassa toxicitat, és conegut industrialment com a freó 14

Hom l’obté per reacció del tetraclorur de carboni amb fluorur d’hidrogen en presència de pentafluorur d’antimoni, i és emprat com a solvent, refrigerant freó, agent propellent i extintor És conegut correntment com a freó 11

Hom l’obté per piròlisi del clorodifluorometà freó a 250°C Gaudeix d’una gran importància industrial i és el producte de partida per a la preparació del tefló politetrafluoroetilè

El mètode consisteix a mesclar una petita quantitat del solut, el pes molecular del qual hom vol determinar, amb un excés de dissolvent i a determinar el punt de fusió de la mescla, la variació del qual respecte al del solvent pur és relacionada amb el pes molecular del solut Originàriament, hom emprà com a solvent la càmfora, atès el valor elevat que presenta la seva constant crioscòpica K f modernament, hom empra altres solvents de punt de fusió més baix, tals com el camfè o els clorofluoroetans freó Els valors dels pesos moleculars així determinats són aproximats, però…

En la pràctica, aquest procés constitueix una part d’un sistema cíclic d’expansió i compressió que hom pot efectuar per mitjans mecànics màquina frigorífica Des del punt de vista termodinàmic, les propietats més importants d’un agent refrigerant són una calor latent de vaporització elevada, juntament amb una calor específica baixa en l’estat líquid i elevada en l’estat gasós Els agents refrigerants més emprats tradicionalment han estat l’amoníac, el diòxid de sofre, el clorur de metil i el clorur d’etil Ara bé, en llurs aplicacions a petita escala, atesa llur toxicitat i reaccionabilitat, han…