Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
furan
Química
Compost aromàtic heterocíclic que és preparat industrialment per descarboxilació de l’àcid 2-furoic, el qual és obtingut per oxidació del furfural, que és el derivat del furan més barat i més assequible.
Reacciona per substitució electròfila més fàcilment que el benzè, preferentment per les posicions α El furan pot ésser reduït catalíticament i dóna tetrahidrofuran THF Reacciona amb els àcids forts i dóna un polímer resinós Atès que el seu caràcter aromàtic és moderat, es pot comportar com un diè en la reacció de Diels-Alder
tetrahidrofuran
Química
Compost heterocíclic consistent en un anell de cinc membres saturat que conté un àtom d’oxigen en la seva estructura.
És un líquid incolor, inflamable, explosiu, d’olor característica, miscible amb aigua i amb els solvents orgànics, que té una densitat de 0,8892 i bull a 67°C Hom l’obté per hidrogenació catalítica del furan El tetrahidrofuran presenta una reactivitat moderada davant els àcids, l’oxidació i els agents nucleòfils enèrgics, i és el producte de partida per a la preparació de diversos composts, com ara l’1,4-diclorobutà, la butirolactona, la pirrolidina i el 4-clorobutanol S'oxida en l’aire originant un peròxid explosiu, i pot ésser polimeritzat per iniciadors catiònics, cosa que…
furfural
Química
Aldehid derivat del furan.
Hom l’obté, per ebullició amb àcid clorhídric o sulfúric, del segó, de la pellofa d’arròs o d’altres productes rics en pentosans És emprat com a dissolvent per a pintures i vernissos i en la fabricació de resines sintètiques resines furàniques, desinfectants i desodorants
aromaticitat
Química
Fenomen en virtut del qual certes substàncies orgàniques cícliques, la composició ponderal de les quals indica insaturació —tals com el benzè
i els seus derivats—, posseeixen un conjunt de propietats especials característiques que les distingeixen de les substàncies alifàtiques o alicícliques i en particular de les olefines (amb les quals, a jutjar per la composició ponderal, haurien d’assemblar-se).
Aquestes propietats són, essencialment una estabilitat termodinàmica elevada, que les calors de combustió i d’hidrogenació posen de manifest energia de ressonància característiques espectrals peculiars, molt distintes de les de les olefines en un camp magnètic, existència d’un corrent d’electrons en el cicle, detectable, per exemple, mitjançant la ressonància magnètica nuclear distàncies carboni-carboni intermèdies entre les d’un simple i d’un doble enllaç escassa reactivitat química per comparació amb les olefines i en particular gran predomini de les reaccions de substitució respecte a les…