Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
espiramicina
Farmàcia
Química
Antibiòtic produït per fermentació de soques de Streptomyces ambofaciens, aïllat l’any 1954; és constituït per tres fraccions amb activitat antibacteriana: espiramicina I, II i III.
El seu espectre d’acció és similar al de l’eritromicina, i és activa contra gèrmens grampositius
doxiciclina
Farmàcia
Química
Antibiòtic semisintètic del grup de les tetraciclines amb ampli espectre d’activitat que inclou bacteris grampositius i gramnegatius, rickèttsies, clamídies i alguns anaerobis; actua com a bacteriostàtic.
En medicina és emprada per a combatre les infeccions produïdes per gèrmens sensibles i és l’única tetraciclina que pot ésser administrada en el cas d’insuficiència renal
àcid pipemídic
Farmàcia
Química
Quimioteràpic el trihidrat del qual és una substància cristal·lina de color blanc grogós, de gust amarg i higroscòpica, que es fon a 250°C,amb descomposició.
Administrat per via oral hom n'aconsegueix el màxim de concentració plasmàtica al cap d’una hora Té activitat antibacteriana contra gèrmens gramnegatius En medicina és emprat per via oral en el tractament de les infeccions urinàries
àcid nalidíxic
Farmàcia
Química
Quimioteràpic polipeptídic antibacterià.
Substància cristallina que es fon a 229-230°C Administrat per via oral l’absorció és ràpida i el temps de vida mitjana és d’unes 8 hores És actiu sobre molts gèrmens gramnegatius i és emprat com a antisèptic urinari
sisomicina
Farmàcia
Química
Antibiòtic de la classe dels aminoglicosídics que es produeix per fermentació de Micromonospora inyoesis
.
El monohidrat es presenta en forma d’agulles que es fonen a 198-201°C Té acció bactericida, i el seu espectre d’activitat és ampli, però cal reservar-ne l’ús per a infeccions produïdes per gèrmens gramnegatius resistents a altres antibiòtics
amikacina
Farmàcia
Química
Antibiòtic semisintètic derivat de la kanamicina A
.
Pertanyent a la classe dels antibiòtics aminoglicòsids, fou preparada per Kawaguchi i alguns collaboradors l’any 1972 Es presenta en forma de pólvores cristallines que es fonen a 203-204°C El seu espectre i les característiques farmacocinètiques són similars a les de la kanamicina És emprada principalment contra gèrmens hospitalaris multiresistents sobretot bacils gramnegatius
àcid clavulànic
Farmàcia
Química
Substància oliosa, produïda pel Streptomyces clavuligerus, que és aïllada del filtrat del cultiu d’aquests microorganismes en forma de sal sòdica.
És un antibiòtic amb poca activitat, però en canvi és un potent inhibidor de les β-lactamases, enzims que, produïts per diferents microorganismes, destrueixen l’anell β-lactàmic de les penicillines i cefalosporines amb la consegüent pèrdua d’activitat És emprada en medicina en combinació amb altres antibiòtics com ara l’amoxicillina o l’ampicillina, en el tractament de malalties infeccioses, produïdes per gèrmens productors de β-lactamases
cloramfenicol
©
Farmàcia
Química
Antibiòtic obtingut per fermentació aeròbica del Streptomyces venezuelae
o per síntesi orgànica, en la seva estructura.
Hom pot observar-hi la cadena lateral de 2-dicloroacetilamidopropadiol, amb dos àtoms de carboni asimètrics, i el grup p-nitrofenil, al qual és deguda la toxicitat de la molècula, i la cadena lateral, a la qual ho és l’activitat antibacteriana sobre bacteris grampositius i gramnegatius, així com també sobre algunes formes de rickèttsies el cloramfenicol s’absorbeix ràpidament pel conducte gastrointestinal, i s’elimina principalment per l’orina Té el punt de fusió entre 150,5-151,5ºC Bé que hom el pot considerar com d’espectre ampli, l’OMS recomana que se'n limiti l’ús al guariment de les…
metall
Química
Nom donat a un nombre d’elements, aproximadament uns 70, situats a les primeres columnes de la classificació periòdica o en els períodes de transició, amb alts punts de fusió i d’ebullició, llevat de l’argent viu, que és líquid.
Tots aquests elements tenen en comú unes característiques determinades, que hom anomena característiques metàlliques, les quals representen un conjunt de propietats, com la malleabilitat, la brillantor, la conductivitat elèctrica i calòrica, etc, que es manifesten amb major o menor grau tant en les substàncies pures metalls purs com en les unions de diverses substàncies, és a dir els aliatges La densitat dels metalls és molt variable, entre 0,534 per al liti i 22,48 per a l’osmi, i el punt de fusió oscilla entre - 38,9°C per al mercuri i 3 410°C per al tungstè Propietats diferencials entre…