Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
tub de centrifugadora
Química
Tub d’assaig, no gaire llarg, de fons rodó o afuat i de parets gruixudes.
És utilitzat per a contenir les suspensions que han d’ésser sotmeses a centrifugació
sinfuel
Química
Fuel sintètic que és preparat a partir del carbó o de l’oli refinat.
La seva utilització com a combustible no és gaire satisfactòria, perquè el seu procés de fabricació és molt car, i els seus efectes contaminants són més grans que els d’un combustible usual
hipoclorit de calci
Química
Sòlid incolor, cristal·lí, soluble en aigua, amb la qual forma diversos hidrats.
És un compost endotèrmic, no gaire estable, que actua com a oxidant i tendeix a passar a clorur Generalment no és obtingut directament com a tal, més o menys pur, sinó en combinació amb clorur, en el producte anomenat clorur de calç, pólvores de blanqueig o “pólvores de gas”
galalita
Química
Resina obtinguda per condensació del formaldehid amb caseïna.
És una resina termoestable de baixa inflamabilitat i de fàcil extrusió Hom pot treballar-la amb facilitat i polir-la No és gaire resistent a l’acció de l’aigua, i hom l’empra en substitució de la banya natural i en la fabricació de botons i de pintes
William Prout
Química
Químic anglès.
És conegut sobretot per la hipòtesi que formulà l’any 1815 i que duu el seu nom segons aquesta teoria el pes atòmic de qualsevol element químic és un múltiple exacte del pes atòmic de l’hidrogen, teoria que, bé que no és exacta, no és gaire allunyada de la realitat àtom
mètode de Zeisel
Química
Procediment analític, desenvolupat per S. Zeisel, per a la determinació en composts orgànics de grups metoxil (-OCH3) i etoxil (-OCH2CH3) d’èters o d’èsters.
Consisteix en la reacció de l’alcoxiderivat amb àcid iodhídric, que condueix a la formació d’un iodur d’alquil, el qual és valorat posteriorment mitjançant el mètode de Volhard R-O-CH 3 + HI nR-OH + CH 3 I És aplicable a tots els composts que contenen grups metoxi o etoxi, sempre que no siguin gaire volàtils
acetanilida

Acetanilida
Química
Derivat de l’anilina.
Substància cristallina, neutra, estable, molt poc soluble en aigua, és soluble en els dissolvents orgànics És obtinguda a partir d’anilina i d’àcid acètic glacial No gaire tòxica, hom la utilitza en medicina com a analgèsic i com a antipirètic d’on el seu nom farmacèutic d’ antifebrina És emprada també en la fabricació de productes farmacèutics i de colorants, com a estabilitzant de les solucions d’aigua oxigenada i com a additiu en vernissos nitrocellulòsics
diazocompost
Química
Compost diazoic alifàtic de fórmula
(R essent un radical alquilidènic), derivat formalment del diazometà.
Els composts diazo són obtinguts per nitrosació d’una amina primària o per transformació d’una funció nitrogenada que contingui dos àtoms de nitrogen units entre ells, o bé per allargament de la cadena alquilidènica del diazometà Els composts diazo inferiors són gasos grocs que es descomponen amb facilitat i poden ésser explosius quan són concentrats Pel fet d’ésser molt reactius no es conserven gaire temps, i hom acostuma a preparar-los just abans d’emprar-los Per acció dels àcids, halògens, per descomposició tèrmica, etc, desprenen fàcilment nitrogen experimenten reaccions d’addició, en les…
antiàcid | antiàcida
Química
Dit dels vernissos, pintures, revestiments, paviments, articles ceràmics, massilles, etc, resistents als àcids.
El vernissos i pintures antiàcids són preparats sobretot a base de resines sintètiques, especialment el cautxú clorat, i de resines epoxi, emprant plastificants i pigments capaços també de resistir als àcids Hom obté igualment bons resultats amb resines formofenòliques i, en medis no gaire agressius, àdhuc amb certs vernissos grassos a base d’oli de fusta de la Xina associat a cautxú clorat, a resines formofenòliques o a resines de cumarona Per a revestiments i paviments antiàcids hom utilitza plaques asfàltiques o plaques de policlorur de nivell rígid, i composts a base d’asfalt o de resines…
fotometria de flama
Química
Mètode quantitatiu basat en la mesura de la intensitat de la radiació emesa per l’element a determinar quan és excitat dins una flama, intensitat relacionada amb la concentració d’aquest element en la solució problema.
Aquesta és aspirada pel corrent gasós i és introduïda com a aerosol a la flama La radiació emesa és dirigida a una cèllula fotoelèctrica a través de filtres òptics que n'eliminen els components deguts a altres elements En les flames ordinàries de gas de ciutat o d’acetilè hom assoleix temperatures 1 700-3 000°C que permeten d’analitzar només els elements químics més fàcilment excitables, com els alcalins i els alcalinoterris en flames més calentes, com la de cianogen en oxigen, el camp d’aplicació és més extens Aquest mètode és subjecte a moltes influències poca estabilitat de la flama,…