Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
calconoide
Química
Derivat de la calcona per substitució.
Els calconoides sovint s’anomenen impròpiament calcones Tenen diferents colors a causa del cromòfor-CO-CH=CH- i d’altres auxocroms Un dels calconoides més coneguts és el xantohumol que es troba al llúpol de la cervesa Es consideren un grup dels flavonoides encara que estrictament s’haurien de considerar precursors dels flavonoides Tenen com a funció la defensa de les plantes davant de les espècies d’oxigen reactiu ROS, prevenint o reparant el dany molecular ocasionat per microorganismes, insectes i altres animals La seva activitat antioxidant es relaciona amb…
Johann Joachim Becher
Economia
Química
Alquimista i economista alemany.
Els seus treballs sobre minerals i transmutació de metalls Actorum laboratorii chymici, 1669, primer intent d’unificar la física i la química, haurien restat oblidats si no haguessin servit de base a Georg Ernst Stahl per a anunciar la teoria del flogist , última etapa de l’alquímia Considerat sovint l’economista més destacat del cameralisme , defensà l’exportació, i proposà mesures restrictives amb vista a la importació La seva contribució més notable fou l’estudi sobre les diferents formes de mercat, amb la distinció entre el monopoli, el polipoli o mercat de lliure…
aromaticitat
Química
Fenomen en virtut del qual certes substàncies orgàniques cícliques, la composició ponderal de les quals indica insaturació —tals com el benzè
i els seus derivats—, posseeixen un conjunt de propietats especials característiques que les distingeixen de les substàncies alifàtiques o alicícliques i en particular de les olefines (amb les quals, a jutjar per la composició ponderal, haurien d’assemblar-se).
Aquestes propietats són, essencialment una estabilitat termodinàmica elevada, que les calors de combustió i d’hidrogenació posen de manifest energia de ressonància característiques espectrals peculiars, molt distintes de les de les olefines en un camp magnètic, existència d’un corrent d’electrons en el cicle, detectable, per exemple, mitjançant la ressonància magnètica nuclear distàncies carboni-carboni intermèdies entre les d’un simple i d’un doble enllaç escassa reactivitat química per comparació amb les olefines i en particular gran predomini de les reaccions de substitució respecte a les…
cromatografia

cromatografia en columna d’adsorció entre un sòlid (fase estacionària) i una solució líquida (fase mòbil)
© Fototeca.cat
Química
Mètode d’anàlisi immediat basat en la percolació d’una fase líquida o gasosa (mescla problema) al llarg d’una fase estacionària, que pot ésser sòlida —porosa o finament dividida— o bé líquida fixa impregnant un suport inert.
Els components de la mescla es separen d’acord amb llur distinta velocitat de migració tot al llarg de la fase estacionària Entren en la definició anterior la cromatografia de paper, la de capa fina, la de columna, la de gasos, i també la de bescanvi iònic i la de filtració per gels permeables les dues darreres tenen, però, algunes característiques especials Els ràpids progressos fets en la identificació, purificació i separació de vitamines, hormones, enzims, antibiòtics, alcaloides, proteïnes i alguns grups de substàncies inorgàniques no haurien estat possibles sense aquest…
Química 2017
Química
Ordinadors per a predir l’olor dels compostos químics Des del punt de vista molecular, l’olfacte és el més desconegut dels cinc sentits Avui en dia encara és del tot impossible relacionar la resposta olfactiva amb alguna particularitat de l’estructura molecular dels compostos que la provoquen Malgrat que s’han desenvolupat algunes teories que es basen en la interacció de diferents tipus de molècules amb uns receptors específics situats a les fosses nasals, sovint aquestes teories topen amb observacions experimentals tan bàsiques com el fet que dues molècules amb estructures totalment…
petroli

Esquema d’un jaciment típic de petroli i del procediment d’extracció per aire a pressió
© Fototeca.cat
Química
Oli mineral constituït per hidrocarburs de composició diversa i en proporcions molt variables segons el jaciment d’origen.
Hom els classifica en petrolis de base parafínica, naftènica, aromàtica o mixta, segons els tipus d’hidrocarburs que hi predominen Així, els petrolis americans són freqüentment de base parafínica els de Bakú, de base naftènica els de Borneo, de base aromàtica, etc Hi ha diverses teories que intenten explicar l’origen del petroli la més comunament acceptada és la d’Engler-Hofer, la qual suposa que una gran quantitat de matèria orgànica algues, diatomees, plàncton, etc s’acumulà en el fons d’algunes mars, on, en absència d’oxigen, es formà una massa albuminoidea que, primerament per acció…
energia

Flux mundial d’energia en milions de barrils de petroli per dia
© Fototeca.cat
Física
Química
Tecnologia energètica
Energia
Capacitat d’un sistema físic per a produir un treball.
Aquesta definició, bé que és la més estesa, pot induir a error a causa de la vaguetat del terme “capacitat”, i, per tant, és millor de definir l’energia com allò que, en produir-se un treball, disminueix en una quantitat igual al treball produït L’energia, doncs, és mesurada en les mateixes unitats que el treball La noció d’energia, latent ja en la mecànica clàssica, apareix definida com a conseqüència de les investigacions de JP Joule i NLS Carnot sobre la interconversió calor, treball mecànic i gràcies a la teoria de HLF Helmholtz que relaciona el treball fet per un sistema isotèrmic amb l’…
aigua

La molècula d’aigua
© Fototeca.cat
Química
Compost d’hidrogen i oxigen de fórmula H2O; atesos el seu paper a la natura i els seus innombrables usos, és la més important de totes les substàncies i fou considerada durant segles com un element.
Propietats fisicoquímiques de l’aigua Composició La seva composició fou establerta per síntesi per Cavendish el 1781 fent explotar una mescla d’hidrogen i oxigen 2H + O 2 → 2H 2 O L’anàlisi fou feta per Lavoisier i Meusnier, el 1783, descomponent el vapor amb ferro roent 4H 2 O + 3Fe → Fe 3 O 4 + 4H 2 La descomposició electrolítica H 2 O 2 + ½O 2 fou realitzada per primera vegada per Nicholson i Carlisle l’any 1800 La represa d’aquests experiments amb mètodes més precisos permeté de determinar exactament la composició ponderal, establir la fórmula definitiva i confirmar les lleis…