Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
hassi
Química
Element químic de nombre atòmic 108 i nombre màssic 265.
Fou descobert l’any 1984 al laboratori de la Societat per a la Investigació en Ions Pesants GSI de Darmstadt, Alemanya Els primers àtoms d’hassi s’aconseguiren en una reacció nuclear usant isòtops de plom 208 i ferro 58, però es descompongué en poc temps en isòtops d’elements més lleugers per emissió de partícules alfa El nom provisional de l’element fou el d’unnilocti i el definitiu fou aprovat per la IUPAC l’agost del 1997 i té el seu origen en el mot llatí hassias
hidrogenosulfur d’amoni
Química
Sòlid blanc, dit també sulfhidrat amònic, que es descompon fàcilment a la temperatura ambient, en NH3 i H2S.
Molt soluble en aigua, dóna solucions incolores que s’engrogueixen ràpidament És obtingut combinant directament NH 3 i H 2 S gasosos a 0°C i és emprat com a reactiu analític Les seves solucions dissolen sofre i donen solucions de polisulfurs d’amoni —NH 4 2 S x —, de color vermellós
àcid tioglicòlic
Química
Líquid d’olor desagradable, miscicle amb aigua, alcohol i èter.
És emprat com a reactiu del ferro, el molibdè, l’argent i l’estany, i en la fabricació de tioglicolats També és anomenat àcid mercaptoacètic
amfipròtic | amfipròtica
Química
En la classificació general dels solvents de Brønsted, dit d’aquells que posseeixen simultàniament propietats d’àcids i de bases, per oposició als que no poden ni cedir ni acceptar protons, dits apròtics.
Si preponderen les propietats àcides, els solvents s’anomenen protogènics, mentre que si són predominantment bàsics reben el nom de protofílics Un solvent amfipròtic HS pot, doncs, captar protons, segons la reacció HS + H + = H 2 S + , o cedir-los segons HS = H + + S - , i és, per tant, capaç d' autoprotòlisi segons la reacció d’equilibri suma de les dues anteriors 2HS = H 2 S + + S - , que sol tenir lloc en petita extensió, però que determina en gran manera la força dels àcids i de les bases en solució en el dit solvent, ja que tal reacció fa impossible…
autoprotòlisi
Química
Procés pel qual un solvent amfipròtic es troba en equilibri amb els propis ions, com és el cas de l’aigua, l’amoníac, l’àcid acètic, etc.
D’una manera general, per a un solvent amfipròtic HS la reació d’equilibri és bé que l’equilibri és molt poc desplaçat cap a la formació dels ions
acidesa
Química
Indicació quantitativa de les propietats àcides.
L’acidesa d’un àcid HA en un solvent amfipròtic S, o sigui, la seva força en aquest solvent, ve mesurada per la seva tendència a cedir un protó al solvent, és a dir, per la constant d’acidesa K A expressió on a i és l’activitat de l’espècie i i K és la constant de l’equilibri HA + S ⇌ HS + + A - La força d’un àcid depèn, doncs, del solvent En general, resulta còmode d’expressar l’acidesa en unitats logarítmiques, i per obtenir nombres positius hom pren el logaritme de la inversa de K A , que és representat pel símbol pK A pK A = - log K A Com més elevada és l’acidesa, és a dir…
bisulfur
Química
Denominació no sistemàtica de l’ió hidrogenosulfur
o sulfur àcid HS -
.
sulfhidrat
Química
Denominació obsoleta de la unió hidrogenosulfur (HS-) i de les sals que el contenen.