Resultats de la cerca

Fa una olor agradable, i la forma esfèrica de la seva molècula fa que es fongui a alta temperatura 268°C però que sublimi fàcilment Es troba en el petroli, d’on pot isolar-se per mitjà d’un complex d’inclusió amb tiourea, i és preparat hidrogenant el diciclopentadiè en endo -trimetilenorbornà i isomeritzant aquest amb bromur d’hidrogen i trifluorur de bor Per atac directe en són obtinguts derivats halogenats i nitrats

Els nanotubs presenten propietats molt variades en funció de la seva estructura El material resultant és cent vegades més fort que l’acer amb un pes específic sis vegades menor, té gran resistència mecànica, alta conductivitat elèctrica i baixa conductivitat tèrmica Aquestes propietats el fan potencialment apte com a conductor elèctric Pot tenir caràcter metàllic o semiconductor segons el diàmetre i l’ordenació dels anells de grafit de les parets Les parets poden ser monocapa o multicapa de grafit o fullerè, i s’investiga en nanotubs de carboni amb una monocapa cristallina a les parets per…

Aquests adductes són anàlegs als que forma la urea adductes d’urea, amb la diferència que el canal interior té un diàmetre més gran 7Å, la qual cosa permet la fixació de molècules voluminoses, com parafines ramificades Tenen aplicació en processos de separació

Pot ésser considerada com un tipus de coprecipitació

Des d’un punt de vista físic, la solubilització ocorre mitjançant la disminució del coeficient d'activitat de la substància que hom vol dissoldre per l’acció de l’agent solubilitzant Històricament, el concepte de solubilització fou introduït per JWMcBain l’any 1929 per descriure la dissolució de substàncies altrament insolubles, per interacció amb micelles presents en el solvent La solubilització pot ocórrer per diversos tipus d’interacció entre l’agent solubilitzant i la substància a dissoldre, els més comuns dels quals són la coordinació, l’enllaç per ponts d’hidrogen, la interacció de…

El cas més freqüent és el de l’absorció d’un gas o vapor per un líquid per exemple, de l’amoníac per l’aigua La substància absorbida es distribueix homogèniament, per difusió, en tota la massa de l’absorbent, i això distingeix l’absorció de l’adsorció i de l’oclusió Amb tot, hom sol anomenar també absorció l’oclusió dels gasos pels sòlids

En els espais buits del reticle es fixen ordenadament les molècules de clatrat, i la relació entre ambdues és determinada per llurs dimensions respectives La proporció d’espai buit en el reticle captador i el volum de la molècula captada fan que s’estableixi una relació entre tots dos components

A causa de llur poca reactivitat química s’anomenen també parafines El més simple és el metà Els altres alcans en deriven formalment per successives insercions de metilens —CH₂— Llur conjunt constitueix una sèrie homòloga A partir del quart membre de la sèrie apareix la possibilitat d'isomeria per ramificació de la cadena de carbonis En efecte, a la fórmula C₄H₁₀ corresponen ja dos composts diferents i el nombre d’isòmers creix molt ràpidament a mesura que el nombre de carbonis augmenta El nom dels alcans lineals , llevat dels quatre primers, s’obté combinant un prefix numeral, derivat del…

És el principal constituent de les parets cellulars dels vegetals superiors dels quals representa, en pes, la tercera part i el compost orgànic natural més abundant Identificada vers el 1837 pel francès Anselme Payen París 1795-1871, semblà als primers investigadors que era en íntima associació química amb uns altres constituents de les parets cellulars Tècnicament, hom qualifica de celluloses les fibres completament blanques obtingudes en sotmetre les matèries vegetals a determinats tractaments controlats de purificació, amb inclusió d’altres substàncies, com les hemicelluloses…

En aquest darrer cas no hi ha emissió apreciable de llum ni de calor Ja els grecs havien considerat la combustió com un procés de desintegració en el qual el combustible perd els elements ignis Per a Aristòtil, consistia en la separació del foc del cos que es cremava Aquesta interpretació durà fins l’any 1630, que Jean Rey féu notar l’augment de pes experimentat pel plom o l’estany calcinats en un vas obert L’any 1674, Mayow destrià en l’aire una matèria idònia i una altra d’impròpia per a mantenir les combustions Tot i que aquestes experiències assenyalaren el camí cap a una correcta…