Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
indicador
Química
Compost químic emprat en anàlisi per a posar de manifest, generalment per un canvi de color, el punt d’equivalència de les volumetries.
Els indicadors de neutralització són àcids o bases febles, la forma ionitzada dels quals és de diferent color que la forma molecular El color resultant és així determinat pel valor del pH de la solució que hom valora Els més importants són el blau de timol, l’ataronjat de metil, el verd de bromocresol, la fenolftaleïna i la timolftaleïna Els indicadors mixts són mescles de dos indicadors o d’un indicador i un colorant, i fan més precisa la detecció del punt final Per a les volumetries de precipitació hom empra indicadors que donen lloc en el punt final a l’aparició o desaparició…
paper indicador
Paper indicador Paper tornassol
Tecnologia
Química
Tipus de paper reactiu impregnat d’un indicador àcid-base, emprat per a verificar el pH d’una solució.
El més comú és el paper de tornassol
rotàmetre
Química
Mesurador de flux consistent en un indicador lleuger metàl·lic que s’ajusta per la part interior d’un tub graduat.
La superfície de l’indicador, en contacte amb la paret del tub, té uns canals, tallats obliquament, que obliguen l’indicador a girar i a elevar-se, bo i mantenint un equilibri entre la força de la gravetat i la del corrent del gas ascendent
azolitmina
Química
Sal potàssica de l’àcid azolítmic, poc soluble en aigua, molt soluble en àlcalis diluïts, hidròxids o carbonats.
Es troba en la tintura de tornassol i n'és un dels colorants principals És emprat com a indicador en substitució del tornassol la seva zona de viratge es troba entre el pH 4,5 vermell i el 8,3 blau És emprat com a indicador per a àcids minerals, orgànics no per a hidroxiàcids i alcaloides, i també per a la preparació de medis bacteriològics
mètode de Volhard
Química
Procediment analític volumètric volumetria emprat per a la determinació directa de l’ió argent Ag(I), com també, per anàlisi indirecta, de diversos anions, com ara clorur (Cl-), bromur (Br-) i iodur (I-), introduït per J.Volhard l’any 1874.
Per a l’ió argèntic, l’anàlisi és basada en la valoració d’aquest, dissolt en un medi d’àcid nítric, aproximadament 1 N i a temperatura ambient, amb una solució estàndard de tiocianat amònic NH 4 SCN o potàssic KSCN i emprant com a indicador una solució de nitrat de ferroIII L’addició de la solució de tiocianat produeix inicialment un precipitat de tiocianat d’argent producte de solubilitat K s = 7,1 T × 10- 1 3 Ag + + SCN →AgSCN Quan la reacció s’ha acomplert, un petit excés de tiocianat origina que la solució es torni d’un marró vermellós, a causa de la formació d’un complex…
violeta cristall
Química
Colorant del trifenilmetà, sintetitzat per Kern l’any 1883, que hom obté per escalfament de la cetona de Michler [p-bis(dimetilamino)benzofenona] amb N,N-dimetilanilina, en presència de fosgen.
Té aplicació com a indicador acidobàsic, i presenta un interval de viratge de groc a blau en la regió de pH de 0,0 a 1,8
aurina
Química
Colorant groc del grup del trifenilmetà.
Forma cristalls de llustre verd metàllic fàcilment polvoritzables, insolubles en aigua, benzè i èter, solubles en alcohol És emprat com a indicador en alcalimetria i vira de color entre pH 6,8 groc i 8,2 vermell
heliantina
Química
Substància colorant que es presenta en forma de cristalls ataronjats.
Hom l’obté per l’acció de l’àcid sulfanílic sobre la dimetilanilina en presència de nitrit de sodi És emprada com a indicador de valoració àcid-base i en l’estampació i el tenyiment de fibres tèxtils