Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
cacodil
Química
Dímer del radical cacodil.
Líquid oliós que s’inflama en contacte amb l’aire, se solidifica a —6°C, bull a 170°C i és insoluble en aigua La seva fórmula és Es obtingut per metilació de l’arsènic o reducció de l’òxid de cacodil
heptà
Química
Alcà que és present en el petroli i que pot presentar nou isòmers de cadena.
El més important és el n -heptà, líquid inflamable que bull a 98,4°C i que s’inflama a -1°C, insoluble en aigua i soluble en els dissolvents orgànics És emprat, juntament amb l’isooctà, per a determinar la velocitat de detonació dels combustibles líquids
itri
Química
Element pertanyent al subgrup III A de la taula periòdica.
De pes atòmic 88,905 i nombre atòmic 39, és d’un color blanc d’argent, s’inflama a l’aire per dessota de 400°C i dona l’òxid Y 2 O 3 Es fon a 1 523°C i bull a 3 337° Té una densitat de 4,457 g/cm 3 a 25°C, i és paramagnètic i trivalent Fou descobert el 1794 per J Gadolin, i el 1843 G Mosander l’obtingué en forma pura Hom n’ha obtingut 27 isòtops radioactius, amb nombres de massa que van del 82 al 97 És tres vegades més abundant que el ceri n’hi ha a la gadolinita, a la monazita 3% i a la samarskita, i és relativament abundant a les roques lunars Actualment és aïllat mitjançant…
fòsfor
Química
Element pertanyent al grup V de la taula periòdica, de valències +3 o +5; el núclid 31 en constitueix l’element natural; hom en coneix sis núclids artificials: 28, 29, 30, 32, 33 i 34.
L’alquimista H Brand fou el primer d’obtenir-lo Hamburg, 1669, a partir de l’orina Tot i ésser relativament poc abundant en la natura l’escorça terrestre en conté un 0,1%, té una importància considerable en els regnes animal i vegetal ocorre, en les roques, en l’estat de fosfats metàllics, el més abundós dels quals és el fosfat tricàlcic Ca 3 PO 4 2 o fosforita, que constitueix jaciments importants al nord d’Àfrica i als EUA Florida En el procediment clàssic de preparació industrial del fòsfor, derivat del de Scheele, el fosfat tricàlcic és tractat amb àcid sulfúric, i l’àcid fosfòric…
arsina
Química
Qualsevol dels derivats de l’arsina (AsH3) per substitució progressiva dels hidrògens per radicals orgànics.
De les arsines primàries RAsH 2 , la més important és la metilarsina CH 3 AsH 2 , líquid d’olor desagradable que bull a 2 °C, molt metzinós, obtingut hidrogenant l’àcid metilarsònic CH 3 AsOOH 2 les arsines secundàries RR’ AsH són composts feblement bàsics, a excepció del més característic, la dimetilarsina CH 3 2 AsH, líquid d’olor alliàcia que s’inflama en contacte amb l’aire bull a 46 °C hom l’obté reduint el cacodil, el seu òxid o el seu clorur l’oxidació de les arsines secundàries produeix òxids d’arsines i de diarsines, com l’òxid de cacodil CH 3 2 As 2 O els composts…
metà
Química
Hidrocarbur saturat, el més simple de la sèrie dels alcans.
Gasós a la temperatura ambient, és incolor i no tòxic Es liqua a -162°C i s’inflama a 650°C És poc soluble en aigua, però molt en etanol i èter És el constituent principal del gas natural i del grisú, i hom l’empra, principalment, com a combustible, a causa de l’elevat poder calorífic 9 510 kcal/m 3 Forma mescles explosives en contacte amb l’aire en una proporció d’1/10 en volum Hom el pot obtenir a partir dels sulfurs de carboni i d’hidrogen en presència de coure metàllic, i també per descomposició de certs carburs metàllics com el d’alumini amb aigua o per reacció de l’acetat…
ceri
Química
Element metàl·lic pertanyent a la sèrie dels lantànids, de nombre atòmic 58.
L’element natural, de massa atòmica 140,12, és una barreja de quatre núclids 140 88,48%, 142 11,1%, 138 0,25% i 136 0,1% hom li coneix deu isòtops artificials 133, 134, 135, 137, 139, 141, 143, 144, 145 i 146 Els minerals més importants que contenen ceri són la cerita, l’ ortita o allanita i la monazita L’extracció del ceri i la seva separació dels altres lantànids, operació d’una gran complexitat, és feta actualment emprant resines bescanviadores d’ions o per extracció de les solucions dels nitrats en fase líquida Pot ésser obtingut amb un grau de puresa molt elevat per reducció del clorur…
cadmi
Química
Element metàl·lic situat entre el zinc i el mercuri en el grup II B de la taula periòdica, d’un color blavós que recorda l’argent, tou, molt dúctil i mal·leable.
Propietats del cadmi Fou descobert el 1817 per Friedrich Strohmeyer L’element natural és constituït per 10 núclids, amb nombre de massa entre 104 i 118 A causa de la seva reactivitat, no es troba natiu a l’escorça terrestre, on, amb un 0,000015%, ocupa el lloc 66 en ordre d’abundància Hom li coneix dues espècies mineralògiques pures, la greenockita sulfur, i l’otavita carbonat, ambdues sense importància comercial Hom troba tot el cadmi de què pot disposar la indústria impurificant les menes de zinc i algunes de plom zíncic o de coure La separació del cadmi durant el tractament d’aquests…
carboni
Biologia
Química
Element no metàl·lic pertanyent al grup IV de la taula periòdica, de símbol C i nombre atòmic 6.
El carboni terrestre es compon dels núclids 12 98,9% i 13 1,1%, i el gas carbònic atmòsferic CO 2 conté, a més, un percentatge petit, però constant, de carboni 14, isòtop radioactiu hom coneix els núclids artificials 10, 11 i 15 el 14 també ha estat obtingut artificialment La massa atòmica és 12,01115 la massa atòmica del núclid 12 ha estat escollida com a base del sistema internacional de masses atòmiques Constitueix el 0,2% de l’escorça terrestre és rar en les roques eruptives, però abunda en les sedimentàries, en els jaciments de combustibles sòlids i líquids hulla i hidrocarburs i en els…