Resultats de la cerca

L’ordre de reacció és una dada experimental que cal distingir de la molecularitat de la mateixa reacció, malgrat que sovint prenen el mateix valor La determinació de l’ordre de reacció és duta a terme per mètodes numèrics a partir de dades cinètiques els mètodes més emprats són classificats, d’acord amb el tipus d’equació de velocitat que empren, en diferencials i integrals El coneixement de l’ordre de reacció dóna informació sobre el mecanisme de reacció i, en particular, de les espècies que intervenen en el pas limitador de la velocitat Els ordres més comuns són els de valor…

La reacció elemental és dita unimolecular, bimolecular o trimolecular , segons que hi intervinguin una, dues o tres molècules L'ordre d’una reacció elemental homogènia és igual a la seva molecularitat, però l’ordre experimental d’una reacció real no dóna informació sobre la molecularitat de les reaccions elementals que tenen lloc

Aquest principi deriva del fet que, al llarg de la coordenada de reacció, els nuclis i els electrons que intervenen en el procés adopten posicions que corresponen a la mínima energia lliure

Ha estudiat els fenòmens que intervenen en una reacció química i la dinàmica dels processos químics elementals Premi Nobel de química del 1986 compartit amb Yuan T Lee i John Ch Polanyi

Inclouen les neuroprotectines, maresines, neuroprostans, resolvines de la sèrie D i tots els derivats de 22 àtoms de carboni relacionats Són mediadors lipídics que intervenen en quantitats extremament baixes de l’ordre de picomolar en processos antiinflamatoris i immunoreguladors

Els radicals peroxi tenen una reactivitat relativament baixa i intervenen en els processos d’autooxidació responsables de l’envelliment d’una gran quantitat de materials Donada la poca reactivitat que presenten, poden actuar com a inhibidors en algunes reaccions de polimerització

Aquesta acció destructiva és feta gradualment i, en alguns casos, molt lentament Els tipus d’atac depenen de la natura del material, i poden ésser classificats en atac de gasos i líquids a metalls , anomenat corrosió, de natura química o electroquímica atac a materials inorgànics no metàllics , fonamentalment químic, conegut com disgregació quan el material és constituït per diferents fases i atac a materials orgànics , en què, ultra ésser químic, té molta importància l’aspecte fisicoquímic dels fenòmens que també hi intervenen, com la dissolució, l’inflament per solvatació i l…

El quitrà presenta sovint una olor característica a causa dels fenols i les amines que intervenen en la seva composició És generalment immiscible amb l’aigua, però miscible amb el disulfur de carboni i el benzè En la seva composició intervenen diversos fenols, coneguts com a àcids del quitrà fenol, cresols, xilenols, etc, diverses amines aromàtiques i heterocícliques, conegudes com a bases del quitrà anilina, piridina, picolina, lutidina i quinolina, i també una mescla d’hidrocarburs aromàtics mononuclears i polinuclears La destillació dels quitrans origina un residu…

Entre les sals metàlliques, conegudes com a sabons, són importants el monopalmitat d’alumini, AlOH 2 C 1 6 H 3 1 O 2 , emprat com a impermeabilitzant en les indústries d’adoberia, paper i tèxtils, i també el palmitat de zinc, ZnC 1 6 H 3 1 O 2 2 , emprat com a additiu del cautxú i lubrificant en la indústria de plàstics Entre els alcalins, el sòdic i el potàssic intervenen en la composició de molts sabons de bany Dels èsters, destaquen el palmitat de cetil, principal component de l’esperma de balena, i la palmitina