Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Linus Carl Pauling
Química
Químic nord-americà.
Estudià al California Institute of Technology i després a Munic, Copenhaguen i Zuric Fou professor del dit institut des del 1927, i director de l’American Chemical Society 1949 Introduí la mecànica quàntica a la química atòmica i elaborà una teoria de l’enllaç químic, d’una importància cabdal, que és exposada en la seva obra The Nature of the Chemical Bond 1939 Publicà també una General Chemistry 1947, molt remarcable El 1954 rebé el premi Nobel de química Completament contrari a la guerra atòmica, organitzà nombroses campanyes contra els experiments atòmics i publicà No More War 1958, per la…
Martin Karplus
Química
Químic nord-americà d’origen austríac.
A quinze anys emigrà amb la seva família als EUA Estudià a la Universitat de Harvard i a l'Institut de Tecnologia de Califòrnia, on es doctorà l’any 1953 sota la direcció de Linus Pauling Després d’un postdoctorat a Oxford, el 1955 s’incorporà a la Universitat d’Illinois, d’on passà el 1966 a la de Harvard, on des d’aleshores ha desenvolupat tota la seva carrera acadèmica i científica És també professor invitat en diverses universitats europees i nord-americanes Ha desenvolupat models per ordinador que permeten simulacions d’interaccions moleculars de gran utilitat en la recerca…
electronegativitat
Química
Capacitat que té un àtom per a atreure’s els electrons de l’enllaç covalent que forma amb un altre àtom, és a dir, tendència que presenta un àtom a compartir desigualment els electrons de l’orbital o els orbitals del seu enllaç.
Hom ha convingut d’acceptar com a valor de l’electronegativitat d’un element el valor que aquest agafa en combinar-se amb l’hidrogen L’escala d’electronegativitats fou calculada per primera vegada per Linus Pauling a partir dels moments dipolars, electroafinitats i potencials d’ionització, bo i donant com a valor patró 4,0 per al fluor L’electronegativitat és emprada en fórmules empíriques per a calcular el caràcter iònic d’un enllaç i també per a calcular de manera aproximada la longitud d’enllaç a partir de la longitud dels radis covalents
Ada Yonath

Ada Yonath
© Weizmann Institute of Science
Química
Química isrealiana.
El 1962 es graduà a la Universitat Hebrea de Jerusalem, on obtingué el master en bioquímica el 1964, i el 1968 es doctorà en cristallografia de raigs X a l’Institut Weizmann de Rehovot Israel Posteriorment, anà als EUA on feu estudis postdoctorals a l’Institut Mellon de Pittsburgh 1969 i al Massachusetts Institute of Technology de Cambridge 1970 Aquest any retornà a l’Institut Weizmann, on ha desenvolupat la seva tasca científica i ha ocupat diversos càrrecs directius en els àmbits de biologia i química estructural i molecular Ha estat també docent a la Universitat Ben Gurion de Tel-Aviv 1971…
complex
Química
Compost químic que conté un àtom o un ió central, generalment d’un metall de transició, acceptador d’electrons, voltat d’un grup d’ions o de molècules (anomenats genèricament lligands
), donadors d’electrons, el qual grup tendeix a conservar la seva identitat fins i tot en solució, bé que és susceptible de dissociació parcial.
La càrrega elèctrica del complex és la suma algèbrica de les càrregues de l’ió central i dels lligands, i hi ha complexos neutres, catiònics o aniònics La teoria de la coordinació d’Alfred Werner 1893 donà la primera interpretació de la natura d’aquests composts i postulà per als elements metàllics una valència primària avui designada com a “estat d’oxidació” i unes valències secundàries avui, “índex de coordinació”, dirigides cap a posicions definides en l’espai, les quals valències, segons Sidgwick, són capaces de compartir parelles d’electrons aportats pels lligands i formar, amb aquests,…
premi Nobel de química
Entitats culturals i cíviques
Química
Premi instituït per Alfred B. Nobel en el seu testament i que hom concedeix, des del 1901, a figures destacades en el camp de la química.
Relació de premis Nobel de química 1901 Jacobus Hendricus Van’t Hoff Països Baixos 1902 Emil Fischer Alemanya 1903 Svante August Arrhenius Suècia 1904 William Ramsay Gran Bretanya 1905 Adolf von Baeyer Alemanya 1906 Henri Moissan França 1907 Eduard Büchner Alemanya 1908 Ernest Rutherford Gran Bretanya 1909 Wilhelm Ostwald Alemanya 1910 Otto Wallach Alemanya 1911 Marie Curie França 1912 Victor Grignard França, Paul Sabatier França 1913 Alfred Werner Suïssa 1914 Theodore Williams Richards Estats Units d’Amèrica 1915 Richard Willstätter Alemanya 1916 No atorgat 1917 No atorgat 1918 Fritz Haber…