Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
radicalari | radicalària
radical
Química
Concepte desenvolupat per J.Liebig i F.Wöhler, l’any 1832, per a descriure agrupaments atòmics que resten inalterats al llarg de transformacions químiques diverses, per contraposició a grup funcional
.
Durant el s XIX existí la tendència a considerar les molècules com a compostes de radicals i grups funcionals, la qual cosa donà origen a la nomenclatura radicofuncional En l’actualitat i a efectes de nomenclatura, la noció de radical gaudeix encara d’importància, i hom considera com a tal un grup d’àtoms derivat formalment d’un hidrocarbur o d’un heterocicle per pèrdua d’un o més àtoms d’hidrogen, i que es troba com a substituent d’un grup funcional o de la cadena principal d’una molècula En són exemples els radicals etil i metil dels següents composts L’existència dels radicals lliures fou…
dissociació tèrmica
Química
Reacció de ruptura dels enllaços d’una molècula i alliberament dels àtoms constituents aconseguida a temperatures elevades, quan l’energia d’agitació tèrmica dels gasos arriba a superar les energies d’enllaç.
Així, a l’interior d’una flama o d’un arc elèctric les molècules es dissocien i els àtoms lliures són estables
tritil
Química
Radical derivat del trifenilmetà per pèrdua de l’hidrogen del seu únic carboni alifàtic.
Fou un dels primers radicals lliures coneguts, i presenta una estabilitat moderada, a causa de la deslocalització per ressonància de l’electró desaparellat i de la congestió estèrica
arilació
Química
Fixació d’un grup aril sobre una molècula orgànica.
L’arilació té lloc per radicals lliures el cas més típic és la substitució d’un hidrogen aromàtic per un radical aril, amb formació d’un compost biarílic Ar + Ar´H →Ar - Ar´ + H
Manuel Ballester i Boix

Manuel Ballester i Boix
© Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació
Química
Químic.
Fou professor de la Universitat de Barcelona 1946-78 i de la Universitat de Harvard, EUA 1949-51, i director de l’Institut de Química Orgànica Aplicada del CSIC 1971-85 Dirigí programes d’investigació als EUA i a l’Estat espanyol El 1982 li fou concedit el premi Príncipe de Asturias de la investigació científica i tecnològica, i el 1985, la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic Des del 1969 fou acadèmic corresponent de l'Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid, i des del 1982, de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona L’equip de treball que…
fosfit
Química
Qualsevol sal o èster de l’àcid fosforós (H3PO3).
Pel fet d’ésser un àcid tribàsic, hom en coneix les sals monometàlliques, dimetàlliques i trimetàlliques L’ió fosfit PO 3 &≡sup té dos electrons lliures en l’àtom de fòsfor en dissolucions aquoses es produiria la reacció PO 3 &≡sup + H 2 O →HPO 3 = +OH -
peroxiàcid
Química
Cadascun dels àcids carboxílics de fórmula general RCOOOH en els quals el radical -O- ha estat substituït per un radical -O-O-.
Hom els obté per reacció de l’àcid carboxílic corresponent amb peròxid d’hidrogen, d’acord amb l’equació R-COOH + H 2 O 2 →R-COOOH + H 2 O Presenten propietats oxidants i actuen com a font de radicals lliures Són emprats en síntesi orgànica Els més importants són els àcids peracètic, trifluoroperacètic, perbenzoic i m -cloroperbenzoic
trifenilmetà
Química
Hidrocarbur aromàtic l’estructura del qual és continguda en un gran nombre de colorants sintètics.
És un sòlid cristallí incolor, soluble en èter i benzè i insoluble en aigua, que es fon a 94°C Hom l’obté per condensació de Friedel-Crafts entre el benzè i el cloroform, o condensant el benzè amb el benzaldehid en presència de clorur de zincII El carboni alifàtic contingut en la seva estructura és fàcilment oxidable i dóna lloc a radicals lliures de notable estabilitat tritil
fulvè
Química
Hidrocarbur derivat del fulvè per substitució dels hidrògens del radical metilè per radicals R i R´.
Els fulvens constitueixen un grup d’hidrocarburs amb una certa aromaticitat tenen moments dipolars amplis, i en la majoria d’ells no es presenta la isomeria cis-trans , puix que el doble enllaç exocíclic té un elevat caràcter d’enllaç simple En general, tenen molta reactivitat, es polimeritzen fàcilment i són susceptibles a l’atac per radicals lliures Poden funcionar en la reacció de Diels-Alder com a diens o com a dienòfils
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina