Resultats de la cerca

Durant el s XIX existí la tendència a considerar les molècules com a compostes de radicals i grups funcionals, la qual cosa donà origen a la nomenclatura radicofuncional En l’actualitat i a efectes de nomenclatura, la noció de radical gaudeix encara d’importància, i hom considera com a tal un grup d’àtoms derivat formalment d’un hidrocarbur o d’un heterocicle per pèrdua d’un o més àtoms d’hidrogen, i que es troba com a substituent d’un grup funcional o de la cadena principal d’una molècula En són exemples els radicals etil i metil dels següents composts L’existència dels radicals lliures fou…

Així, a l’interior d’una flama o d’un arc elèctric les molècules es dissocien i els àtoms lliures són estables

Fou un dels primers radicals lliures coneguts, i presenta una estabilitat moderada, a causa de la deslocalització per ressonància de l’electró desaparellat i de la congestió estèrica

L’arilació té lloc per radicals lliures el cas més típic és la substitució d’un hidrogen aromàtic per un radical aril, amb formació d’un compost biarílic Ar + Ar´H →Ar - Ar´ + H

Fou professor de la Universitat de Barcelona 1946-78 i de la Universitat de Harvard, EUA 1949-51, i director de l’Institut de Química Orgànica Aplicada del CSIC 1971-85 Dirigí programes d’investigació als EUA i a l’Estat espanyol El 1982 li fou concedit el premi Príncipe de Asturias de la investigació científica i tecnològica, i el 1985, la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic Des del 1969 fou acadèmic corresponent de l'Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid, i des del 1982, de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona L’equip de treball que…

Pel fet d’ésser un àcid tribàsic, hom en coneix les sals monometàlliques, dimetàlliques i trimetàlliques L’ió fosfit PO 3 &≡sup té dos electrons lliures en l’àtom de fòsfor en dissolucions aquoses es produiria la reacció PO 3 &≡sup + H 2 O →HPO 3 = +OH -

Hom els obté per reacció de l’àcid carboxílic corresponent amb peròxid d’hidrogen, d’acord amb l’equació R-COOH + H 2 O 2 →R-COOOH + H 2 O Presenten propietats oxidants i actuen com a font de radicals lliures Són emprats en síntesi orgànica Els més importants són els àcids peracètic, trifluoroperacètic, perbenzoic i m -cloroperbenzoic

És un sòlid cristallí incolor, soluble en èter i benzè i insoluble en aigua, que es fon a 94°C Hom l’obté per condensació de Friedel-Crafts entre el benzè i el cloroform, o condensant el benzè amb el benzaldehid en presència de clorur de zincII El carboni alifàtic contingut en la seva estructura és fàcilment oxidable i dóna lloc a radicals lliures de notable estabilitat tritil

Els fulvens constitueixen un grup d’hidrocarburs amb una certa aromaticitat tenen moments dipolars amplis, i en la majoria d’ells no es presenta la isomeria cis-trans , puix que el doble enllaç exocíclic té un elevat caràcter d’enllaç simple En general, tenen molta reactivitat, es polimeritzen fàcilment i són susceptibles a l’atac per radicals lliures Poden funcionar en la reacció de Diels-Alder com a diens o com a dienòfils