Resultats de la cerca
Es mostren 282 resultats
antipell
Química
Dit dels productes que hom afegeix als vernissos i les pintures (especialment als d’assecat ràpid) a fi d’evitar que, per oxidació, es formin tels més o menys espessos en llur superfície mentre romanen a l’interior dels pots durant l’emmagatzematge.
Hom utilitza com a antipell antioxidants o bé certs solvents capaços de dispersar els productes molt polimeritzats, evitant llur coalescència, i d’absorbir oxigen sense modificar llur volatilitat Els antipell han d’alentir al màxim la velocitat d’assecatge Els més utilitzats, tots ells antioxidants, són alguns productes fenòlics i sobretot diverses oximes, especialment l’oxima de la 2-butanona, per a pintures, i l’oxima de la ciclohexanona, per a tintes d’impremta
agent refrigerant
Química
Denominació genèrica de diversos agents, generalment líquids, de baix punt d’ebullició, que hom empra per a absorbir calor d’un medi mitjançant llur vaporització.
En la pràctica, aquest procés constitueix una part d’un sistema cíclic d’expansió i compressió que hom pot efectuar per mitjans mecànics màquina frigorífica Des del punt de vista termodinàmic, les propietats més importants d’un agent refrigerant són una calor latent de vaporització elevada, juntament amb una calor específica baixa en l’estat líquid i elevada en l’estat gasós Els agents refrigerants més emprats tradicionalment han estat l’amoníac, el diòxid de sofre, el clorur de metil i el clorur d’etil Ara bé, en llurs aplicacions a petita escala, atesa llur toxicitat i…
agent tensioactiu

L’acció detergent d’un agent tensioactiu: formació de mícel·les i d’una pel·lícula que recobreix la taca (a dalt), dispersió del greix (al centre) i aparició de microgotes estabilitzades que formen una emulsió amb l’aigua (a baix)
© Fototeca.cat
Química
Denominació genèrica dels composts orgànics que presenten, en ésser dissolts en aigua o en una dissolució aquosa, la propietat d’afectar, reduint-la, llur tensió superficial.
Anàlogament, els agents tensioactius disminueixen la tensió interficial dels sistemes líquids heterogenis Des d’un punt de vista quimicofísic, els agents tensioactius són molècules hidrocarbonades lineals, substituïdes per un grup polar, de tal manera que presenten una part hidrofòbica i una d’hidrofílica, la qual cosa constitueix el fonament de llur acció, mitjançant l’establiment d’una disposició ordenada que origina la formació de pellícules ordenades en les interfícies i de micelles iòniques en el si de les dissolucions detergent Els tipus de composts que presenten més…
blau de Prússia
Química
Nom genèric dels composts de color blau resultants de la reacció del ferrocianur de potassi amb l’ió Fe(III), que difereixen en llur estructura, propietats i grau d’hidratació segons el procediment de preparació.
Hom sol representar-los per la fórmula Fe 4 FeCN 6 3 , bé que llur estructura correspon pròpiament a la d’un supercomplex Són insolubles en aigua i àcids excepte en àcid oxàlic, fet que s’aprofita en la fabricació de tintes Són emprats a bastament com a pigments i en el paper heliogràfic
classificació
Química
Operació efectuada per a destriar les partícules sòlides grosses de les més fines, basada en llur diferència de grandària, pes o densitat, a fi d’obtenir agrupacions o classes de partícules iguals.
En la classificació hidràulica hom aprofita la diferent flotabilitat flotació o les velocitats distintes de sedimentació, per gravetat o centrifugació, de les partícules suspeses en un líquid generalment aigua En la caiguda de partícules sòlides en el si d’un líquid hom observa la formació de diferents capes separades de partícules segons llur velocitat de sedimentació, la qual depèn de la grandària, la forma i la natura respectives Hom pot fer la classificació en sec per garbellament, o bé per aeroclassificació En aquest darrer cas se sotmet el sòlid a un corrent d’aire…
agregat
Química
Material constituït per la mescla o juxtaposició macroscòpica de dos o més components, que difereixen per llur forma o composició, i que són essencialment insolubles l’un en l’altre.
Els agregats poden ésser de cinc tipus estratificats , formats de components laminars agregats de partícules eventualment amb un medi continu intercalar agregats de fibres eventualment amb un medi continu intercalar agregats de flocs eventualment amb un medi continu intercalar i agregats amb esquelet , formats per un medi continu, amb cavitats regularment distribuïdes, que omple un segon material El comportament i les propietats dels agregats depenen de la forma i disposició estructural dels components, de llur natura i de llurs interaccions Segons els casos s’obté una suma de…
ablatiu | ablativa
Química
Dit dels plàstics i dels altres materials (ceràmiques, composts ceràmico-metàl·lics) utilitzats per a construir el revestiment dels coets i vehicles espacials i que es caracteritzen per absorbir, mitjançant llur piròlisi, fusió o vaporització, una fracció important de la calor produïda en tornar el vehicle a l’atmosfera.
Llur destrucció serveix així per a la protecció tèrmica de les parts més interiors Els materials ablatius són sovint agregats de dos o més components
nitroderivat

Nitroderivat
©
Química
Cadascun dels composts orgànics que contenen en llur molècula un o més grups nitro -NO 2
, i en els quals l’àtom de nitrogen del grup nitro va directament unit a l’àtom de carboni.
Hom pot classificar els nitroderivats en primaris, secundaris i terciaris, segons que el grup funcional sigui unit a un carboni primari, secundari o terciari, respectivament Els nitroderivats aromàtics són sovint polinitrats Així, els obtinguts per nitració directa tenen sempre una estructura meta els dinitroderivats en posicions orto i para , que poden ésser obtinguts per via indirecta, són rars i tenen poques aplicacions Els nitroderivats són líquids d’olor agradable, poc solubles en aigua, i llur estructura híbrida els confereix un alt moment dipolar Els derivats dinitrats en…
àcid carboxílic

Punts de fusió i d’ebullició dels àcids carboxílics alifàtics saturats, de cadena no ramificada
Química
Qualsevol de les substàncies orgàniques de fórmula general R—COOH, que tenen en llur molècula un o diversos grups carboxil i que manifesten, per tant, les propietats àcides que aquest confereix.
El grup carboxil ocupa forçosament una posició terminal en l’esquelet dels carbonis, ja que només té un enllaç lliure Segons quina és la natura del grup R, els àcids carboxílics es classifiquen en alifàtics, alicíclics que poden ésser, uns i altres, saturats o insaturats, aromàtics i heterocíclics Si al grup R hi ha d’altres grups funcionals, és possible de distingir també entre un àcid alcohol, un àcid fenol, un àcid cetònic, un aminoàcid, etc D’acord amb les normes de la IUPAC, els àcids carboxílics són designats fent seguir la paraula àcid d’un adjectiu format afegint al nom de l’…
destil·lació

Destil·lació fraccionada amb columna de plats
© Fototeca.cat
Química
Operació de separació, total o parcial, dels constituents d’una mescla líquida segons llur diferent pressió de vapor.
Hom basa la destillació en el fet que el vapor en equilibri amb el líquid és, en general, més ric en el constituent més volàtil És una operació molt corrent i important, tant al laboratori com a la indústria, que consisteix a vaporitzar parcialment la mescla en general fent-la bullir i condensar els vapors, recollint el condensat separadament del residu Hom pot fer la condensació directament, evitant qualsevol retrogradació destillació simple , o bé després d’haver obtingut per condensació parcial dels vapors, és a dir, per rectificació, llur progressiu enriquiment en el…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina