Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
sal de Zeise
Química
Primer compost organometàl·lic d’un metall de transició conegut.
Fou obtingut per WC Zeise l’any 1827 per reacció de l’etilè amb solucions àcides de tetracloroplatinat II, PtCl 4 2 - Es presenta en forma de cristalls de color taronja, insolubles en aigua i solubles en els medis orgànics, que es descomponen a 160°C
clorur de tionil
Química
Diclorur de l’àcid sulfurós.
És un líquid groguenc d’olor sulfurosa, soluble en els medis apròtics, que bull a 79°C Hom l’obté industrialment per reacció del triòxid de sofre SO 3 amb el diclorur de disofre S 2 Cl 2 S'hidrolitza molt fàcilment i és emprat en síntesi orgànica com a agent clorant
vanadil
Química
Denominació genèrica, no acceptada per la IUPAC, dels oxocations derivats del vanadi.
En són coneguts dos el dioxovanadi V, VO₂⁺, que s’origina per dissolució de l’òxid de vanadi V en medis fortament àcids i és incolor, amb estructura angular, i l' oxovanadi IV , VOH₂O₅ 2+ , que ocorre en molt diverses sals, pot ésser generat per hidròlisi de l’oxiclorur de vanadi VOCl₂ i presenta coloració blava
diclorur de sofre
Química
Líquid vermell, amb l’olor del clor, que es congela a -78°C i bull, amb descomposició, a 59°C.
Es descompon per l’acció de l’aigua i els solvents hidroxilats i és soluble en els medis apolars Hom l’obté per cloració directa del sofre a partir del diclorur de disobre S 2 Cl 2 És altament corrosiu i tèrmicament inestable És emprat com a agent clorant en síntesi orgànica, en metallúrgia, en la vulcanització del cautxú i com a solvent per al sofre
osmometria
Química
Determinació del pes molecular (M) de substàncies mitjançant la mesura de la pressió osmòtica (Π) de dissolucions que les contenen.
Hom opera amb dissolucions diluïdes, les quals compleixen l’equació de Van't Hoff, és a dir, M = ω RT /Π V , ω essent el pes de substància dissolta, R la constant dels gasos, T la temperatura i V el volum de la dissolució El mètode és aplicable tant en medis aquosos com orgànics i proporciona més bons resultats per a composts de pes molecular elevat
poliacrilonitril
Química
Polímer de l’acrilonitril preparat principalment per polimerització del monòmer en solució aquosa saturada de sals inorgàniques (perclorat sòdic, clorur de zinc) o de líquids orgànics polars (dimetilacetamida, dimetilsulfòxid).
Presenta un pes molecular mitjà de 80 000-170 000 i és d’elevada cristallinitat És soluble en medis polars, especialment en els mateixos emprats en la seva obtenció És inestable a temperatures superiors a 200°C i s’hidrolitza en medi alcalí en calent per donar poliacrilat sòdic Hom l’empra en la fabricació e fibres tèxtils, i és conegut comercialment com a orló
azolitmina
Química
Sal potàssica de l’àcid azolítmic, poc soluble en aigua, molt soluble en àlcalis diluïts, hidròxids o carbonats.
Es troba en la tintura de tornassol i n'és un dels colorants principals És emprat com a indicador en substitució del tornassol la seva zona de viratge es troba entre el pH 4,5 vermell i el 8,3 blau És emprat com a indicador per a àcids minerals, orgànics no per a hidroxiàcids i alcaloides, i també per a la preparació de medis bacteriològics
hexafluorur de sofre
Química
Gas incolor poc soluble en l’aigua i soluble en els medis orgànics.
No és tòxic i troba aplicació com a dielèctric
agar-agar
Biologia
Química
Substància mucilaginosa extreta de membranes d’algues roges com Gracillaria lichenoides, Gelidium
, etc.
És un poligalactòsid lineal amb aproximadament un grup galactopiranosa de cada deu formant un monoster sulfúric l’altra acidesa de cada molècula de sulfúric es troba en forma de sal de calci, magnesi, potassi o sodi Es presenta en forma de tires seques que, dissoltes en aigua calenta, donen un gel que es qualla en fred Molt emprat en microbiologia per a preparar medis de cultiu sòlids La indústria en consumeix per a alimentació flams, paper, aprests, farmàcia laxants, etc Sovint és anomenat simplement agar