Resultats de la cerca

Fou el segon dels elements transurànids coneguts, descobert per G Seaborg i el seu equip, els quals obtingueren a Berkeley l’any 1940 l’isòtop 2 3 8 Pu per bombardeig de l’urani natural amb deuterons en un ciclotró En són coneguts nombrosos isòtops, el més important dels quals és el 2 3 9 Pu, amb una vida mitjana de 24360 anys, que es forma en els reactors nuclears per bombardeig de l’urani natural amb neutrons lents, d’acord amb l’esquema El plutoni 239 gaudeix en l’actualitat de gran importància, puix que és fissible per bombardeig amb neutrons i ha trobat aplicació com a explosiu per a…

Fou descobert l’any 1898 per P Curie i M Curie, que l’identificaren com a principal causant de la radioactivitat de la uraninita, i fou aïllat pur per M Curie mitjançant electròlisi de solucions de clorur de radi RaCl 2 l’any 1911 És un element rar que es troba en equilibri radioactiu en els minerals d’urani, en proporció de 300 mg per tona d’urani, provinent de la desintegració radioactiva del 2 3 8 U El seu isòtop més important és el 2 2 6 Ra, amb una vida mitjana de 1 620 anys, i en són també coneguts 13 isòtops més, amb masses que van de 213 a 230 i que gaudeixen de vides mitjanes…

Es basa en la transició entre els diversos nivells energètics que s’originen quan hom situa un nucli amb spin nuclear no nul en un camp magnètic uniforme i intens, provocada per l’absorció d’una radiació de freqüència apropiada radiofreqüència Hom la designa abreujadament amb la sigla RMN Històricament, el fenomen de la ressonància magnètica nuclear fou observat per primera vegada cap a l’any 1930 i el seu estudi es desenvolupà ràpidament arran del descobriment, quinze anys més tard, del fet que els voltants moleculars d’un nucli magnètic determinat produeixen variacions en les transicions…