Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
antiozonant
Química
Dit de les substàncies utilitzades per a reduir o evitar l’enèrgica acció oxidant de l’ozó.
Els antiozonants són emprats, sobretot, per a protegir el cautxú, natural o sintètic, i consisteixen en ceres de petroli microcristallines o amorfes, que actuen físicament interposant una pellícula protectora, en amines secundàries aromàtiques tals com la N, N 1 -difenil-ρ-fenilendiamina o la quinolina, i en derivats furànics
arstinol
Química
Pólvores blanques microcristal·lines, poc solubles en alcohol, molt poc solubles en aigua.
És emprat en medicina com a antiprotozoari
antioxidant
Representació gràfica de l’efecte típic d’un antioxidant sobre la velocitat d’oxidació d’un producte autooxidable
© fototeca.cat
Química
Qualsevol compost que, afegit a una substància autooxidable, retarda o inhibeix la seva oxidació autocatalítica
o autooxidació
, produïda per l’oxigen molecular de l’atmosfera a la temperatura ambient o a temperatures poc elevades.
A vegades, en un sentit menys precís, hom anomena també antioxidant qualsevol substància que, per qualsevol mecanisme, retarda o impedeix una oxidació sigui recobrint el cos a protegir i evitant així el seu contacte amb l’oxigen antioxidants físics cas de les ceres microcristallines en el cautxú inactivant o segrestant els catalitzadors d’oxidació, gairebé sempre presents, o captant de preferència l’oxigen per combinar-se amb el radical peròxid RO 2 i formar un compost estable Són actius a baixes concentracions i sovint unes poques parts per milió són suficients per a inhibir l’oxidació…
sulfat de bari
Química
Pólvores microcristal·lines, blanques, denses i molt insolubles en aigua, que són obtingudes per tractament d’una solució de sals de bari amb sulfat sòdic o bé com a subproducte en la manufactura del peròxid d’hidrogen.
Hom el troba també natiu baritina És emprat com a pigment blanc fix , i per a millorar els llots de perforació petrolífera i la fluïdesa de la massa fosa de vidre Ingerit suspès en aigua, és emprat en radioscòpia per a fer visibles les diferents parts del tracte gastrointestinal
betum
Química
Pasta emprada per a fer llustrós el calçat, obtinguda per fusió homogènia d’una mescla de ceres dures naturals o sintètiques, parafines i ceres microcristal·lines plàstiques, amb dissolvents orgànics (principalment aiguarràs, white espirit
o ambdós), ensems amb colorants.
Les propietats que cal que reuneixi un betum són no clivellar el cuir, que tregui llustre amb el mínim de fricció, i no tacar la roba que hi estigui en contacte
carboni
Biologia
Química
Element no metàl·lic pertanyent al grup IV de la taula periòdica, de símbol C i nombre atòmic 6.
El carboni terrestre es compon dels núclids 12 98,9% i 13 1,1%, i el gas carbònic atmòsferic CO 2 conté, a més, un percentatge petit, però constant, de carboni 14, isòtop radioactiu hom coneix els núclids artificials 10, 11 i 15 el 14 també ha estat obtingut artificialment La massa atòmica és 12,01115 la massa atòmica del núclid 12 ha estat escollida com a base del sistema internacional de masses atòmiques Constitueix el 0,2% de l’escorça terrestre és rar en les roques eruptives, però abunda en les sedimentàries, en els jaciments de combustibles sòlids i líquids hulla i hidrocarburs i en els…