Resultats de la cerca

De fet, amb el nom genèric de midó hom indica un grup de substàncies que tenen les característiques següents són insolubles en aigua freda, llurs grànuls s’inflen i es trenquen en aigua a 60-75°C, formen sucres per hidròlisi àcida o enzimàtica i, en presència de iode, donen una coloració blava En la fórmula general, n= 1 000 defineix aproximadament l’estructura veritable del midó, que és constituït per un polímer lineal, l' amilosa , i un altre de ramificat, l’ amilopectina Les quantitats d’aquests dos polímers varien en els diversos tipus de midó El midó és el component principal de les…

Preparada abans amb midó i blau de Prússia o d’ultramar, ho és actualment amb colorants sintètics derivats de l’indi

Són anomenats així perquè el iode els acoloreix en blau, com ho fa amb el midó

Fou professor a París Analitzà diverses substàncies alimentàries, com el blat Amb Persoz, estudià la sacarificació del midó, i descobrí la cellulosa, la dextrina i la pectina

Hom l’obté, amb un rendiment d’un 80%, per hidròlisi enzimàtica del midó mitjançant l’amilasa És emprada com a nutrient i edulcorant i com a medi de cultiu

Estudià els conjunts macromoleculars, la polimerització dels plàstics i altres sintètics, etc, i descobrí que moltes substàncies dels teixits vius, com el midó, les proteïnes o la cellulosa, són macromolècules El 1953 rebé el premi Nobel de química

Les iodometries tenen lloc sempre en medi àcid, en presència de midó o d’α-naftoflavona com a indicadors Les fonts d’error possibles són l’oxidació del iodur per l’oxigen de l’aire i la pèrdua de iode per volatilització

És expressat sovint indicant quantes vegades el producte permet de liquidar o de transformar en sucres el propi pes de midó a temperatura i en un temps determinats El poder amilolític sol disminuir amb el temps d’emmagatzematge i per acció de temperatures elevades i d’excés d’àcid

Hom empra com a indicador el midó o bé un petit volum d’un solvent orgànic immiscible amb l’aigua, com el tetraclorur de carboni La iodatometria és emprada per a valorar una gran varietat de substàncies reductores i, en presència d’un excés de iodur, serveix també per a valorar àcids

Tant en solució com a l’estat sòlid existeix en les dues formes cícliques de α-D-glucopiranosa i β-D-glucopiranosa És l’aldohexosa més coneguda, car és el compost orgànic que en forma lliure o combinada és més abundant a la natura La glucosa, anomenada també dextrosa o sucre del raïm , té un paper important en el metabolisme, com a font d’energia En els organismes vegetals és combinada amb la D-fructosa, i hom considera que tots dos composts deriven de la sacarosa per hidròlisi d’aquest disacàrid sovint també es troba combinada en forma d’un polisacàrid, com el midó, el glicogen i la…